Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
31/07/2006 / Barcelona

Conferència a l'ICCI/Casa Amèrica Catalunya sobre l’obra i influència dels pintors vanguardistes cubans Wifredo Lam i Manuel Mendive

El pròxim dijous 3 d’agost, a les 19:00 hores, a la seu de l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya, la historiadora de l’art cubana Guillermina Ramos Cruz pronunciarà la conferència “Wifredo Lam i Manuel Mendive: cultura visual i identitat des de la vanguàrdia a la post-modernitat”, una anàlisi de l’obra d’aquests dos pintors cubans com a paradigma de la vanguàrdia artística a l’Amèrica Llatina i el Carib. (A la imatge, l'obra "La Jungla", de Wifredo Lam)

 El pròxim dijous 3 d’agost, a les 19:00 hores, a la seu de l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya, la historiadora de l’art cubana Guillermina Ramos Cruz pronunciarà la conferència “Wifredo Lam i Manuel Mendive: cultura visual i identitat des de la vanguàrdia a la post-modernitat”, una anàlisi de l’obra d’aquests dos pintors cubans com a paradigma de la vanguàrdia artística a l’Amèrica Llatina i el Carib.
 
Durant la seva intervenció, Guillermina Ramos proposarà una relectura de l’obra de Lam i Mendive des d’una perspectiva antropològica, cultural i post-colonial. Així mateix, la conferenciant efectuarà una aproximació als components afrocubans que tant van incidir en les creacions de tots dos pintors.
 
Biografia de Wifredo Lam 
Wifredo Lam (1902 – 1982) és considerat el més universal dels pintors cubans i màxim exponent del vanguardisme a Cuba. Fill d’un xinès de 84 anys resident a l’illa, l’artista es va criar sota la tutoria de la seva padrina, una curandera i sacerdotessa de la “santeria”. Amb 21 anys, i gràcies a una beca, Lam s’instal·la a Madrid, al taller del director del Museu del Prado en aquells moments, Alvarez de Sotomayor. A la capital d’Espanya, Lam s’interessarà gradualment per les qüestions socials a través d’un llenguatge modern d’estructures geomètriques amb pinzellades surrealistes.
 
Després de perdre la seva dona i el seu fill, un nadó d’un any, a causa de la tuberculosi, Lam dóna suport a la causa republicana durant la guerra civil espanyola i treballa en una fàbrica d’armament. Una malaltia estomacal, però, l’obliga a internar-se en un sanatori de Caldes de Montbui on contacta amb l’escultor Manolo Hugué, que li presentarà Picasso. Tots dos pintors es coneixen al 1938, a París, iniciant una relació que marcarà l’evolució artística de Lam. 
 
Al 1941, la invasió de les tropes nazis obliguen Lam a fugir de França i retornar a Cuba després d’un llarg viatge farcit de calamitats. El renovat contacte amb les penoses condicions de vida dels seus compatriotes impulsen les seves creacions artístiques, que a partir d’aquesta època conjugaran referents autòctons amb el llenguatge formal après a Europa, tal i com es pot apreciar a “La Jungla” (1942), una de les seves obres més destacades.
 
Al 1952, Lam es torna a instal·lar a París, des d’on dóna suport a la revolució cubana de 1959. Després de residir durant uns anys a Itàlia, Lam mor a París al 1982.
 
Biografia de Manuel Mendive 
Manuel Mendive (1944) va néixer a La Habana, on es va graduar a l’Academia de Artes de San Alejandro al 1963. Les seves obres han estat exposades arreu del món, han rebut 17 premis internacionals i es troben en 14 col·leccions de museus de 12 països.
 L’experta Hortensia Montero diu de l’obra de Mendive que “constitueix la gènesi de la trobada amb el seu origen. El seu discurs es distingeix per la presència d'un món conceptual on interrelaciona l'entorn, la tradició, la religiositat i el sincretisme des d'un conjunt de signes estètics, que tipifiquen el procediment iconogràfic en el que s'inscriu l'artista, la producció del qual remet als sistemes màgic-religiosos cubans d'antecedent africà. Mostra una aresta autòctona del nostre patrimoni artístic: els mites de la Regla de Ocha o Santería i s'apropia de la imatgeria del panteó ioruba en utilitzar cerimònies i símbols propis del culte per desenvolupar el seu procés creatiu des dels rituals”.