Casa America Catalunya

El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha inaugurat l’exposició fotogràfica “La festa de la colla”, la darrera de les actuacions culturals del programa bianual “La petjada catalana al Carib” impulsat per Casa Amèrica Catalunya. La mostra és un registre de la processó d’arrels catalanes a l’ermita de Montserrate que es celebra cada 8 de desembre a Matanzas, Cuba. “És emocionant trobar l’empremta catalana a Cuba”, ha declarat Carod-Rovira. “La festa de la colla” s’exhibirà a la seu de Casa Amèrica Catalunya durant els pròxims mesos, ja en els prolegòmens del centenari de l’entitat.

“Per disposició del primer Cap d’Colla y per medi del present avis, ‘s recomana als Senyors que forman la mateixa, que’n lo pròxim dia 8 del corrent, a las 5 ½ del matí acudeixin puntualment y uniformats por recullir los seus respectius armaments, ‘n lo carrer del Mitja nº86, y ab corporació des de dit punt reunine amb la Directiva d’ la Sociedad Catalana Balear y ab la demés comitiva, asistir a la fiesta que ‘n aquell dia s’ha d’ celebrar ‘n las alturas de Simpson”. Amb aquesta noticía, publicada en un català previ a les normes d’en Pompeu Fabra a La Aurora de Yumumí el 7 de desembre del 1887, arrencà La Festa de la Colla a Matanzas (Cuba). I així, la tradició s’ha mantingut fins avui. Les décimas han significat un altre dels seus vehicles per tal de mantenir, tot i que en castellà, el llegat català enmig del Carib amb certa poètica de fort accent cubà.

Dimarts, 30 de novembre, Casa Amèrica Catalunya tancarà un llarg trajecte amb la inauguració a la seva seu de l’exposició ‘La Festa de la Colla’ i la presentació del llibre ‘La saga dels catalans a Cuba’, darreres fites incloses en el programa 2010 del projecte ‘La Petjada Catalana al Carib’. Dimecres, una conferència i un concert anomenats Pau Casals i l’exili significaran ja la cloenda d’aquesta iniciativa. L’exposició del tradicional pelegrinatge del 8 de desembre a la vila cubana de Matanzas serà inaugurada per Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya. L’acte començarà a les set del vespre.

El dissabte 27 de novembre, Sant Joan de les Abadesses pagà un compte històric cap a un dels seus fills més il·lustres i, tanmateix, desconeguts fins fa no gaire, Jaume Nunó, el compositor admirat a Mèxic que realitzà la música de l’himne nacional d’aquell país. A migdia, a l’Auditori que du el seu nom de l’edifici d’El Palmàs, es va fer la presentació de la biografia  definitiva sobre Jaume Nunó, subtitulada Un santjoaní a Amèrica, escrita per Cristian Canton Ferrer i Raquel Tovar Abad i editada per publicacions Km. 13.774, el segell de Casa Amèrica Catalunya. L’acte va ser presidit per Miquel Sitjar i Serra, director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya a Girona.

Matías Bize va presentar a Casa Amèrica Catalunya La vida de los peces, l'última pel·lícula del jove cineasta xilè de 30 anys, l’obra més madura d’aquest talent llatinoamericà que, amb només quatre films, destaca com pocs en el panorama de la direcció mundial. Hi ha alguna cosa a Bize que recorda Messi, un do natural per despuntar en el seu camp, que ni cal anomenar feina. Candidat a l’Oscar i al Goya, prefereix, segur, rodar a xerrar, observar i callar a convertir els seus pensaments en paraules per a publicar en boca aliena.  El seu film s’estrenà a Barcelona, a Casa Amèrica Catalunya, precedit per grans crítiques.

L’auditori de Casa Amèrica Catalunya ple de gom a gom, amb públic assegut al terra i molta gent que no hi va poder accedir per la limitació de l’aforament, ha estat l’escenari d’un extraordinari i emotiu concert en homenatge a Mercedes Sosa a càrrec de “Río Arriba”. Aquest grup de músiques del món està format per Rocío Faks (veu), Julio Santillán (guitarra), Martin Meléndez (violoncel), Pablo Andrés Giménez (flauta) i Pablo Cruz (percussió), tots ells músics llatinoamericans residents a Catalunya. Coneguda com la 'Voz de América', Mercedes Sosa –morta el 4 d’octubre del 2009 als 74 anys d’edat– va ser una de les fundadores del 'Movimiento Nuevo Cancionero' que, a partir de la dècada dels seixanta, va contribuir decisivament a la dinamització de la música folklòrica llatinoamericana. Set-list del concert a continuació:

‘La vida de los peces’, candidata per Xile als Oscar i a la propera edició dels Goya, s’estrena avui, divendres, 26 de novembre, a Barcelona amb un doble passi a Casa Amèrica Catalunya, després d’aconseguir el premi al Millor Guió a la secció oficial i el Premi de la Premsa al Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva la passada setmana. La projecció del film, molt ben rebut per la crítica, tindrà l’atractiu afegitó de la presència del seu director, Matías Bize, qui introduirà la seva obra abans del passi de les 18 hores i xerrarà amb el públic acabada la sessió de les vuit del vespre. L’aforament de la sala és limitat i l’entrada, de franc.

La Fundació Casa Amèrica Catalunya lamenta anunciar la cancel·lació de la Convocatòria 2011 d’Ajuts a Projectes de Cooperació Cultural al Desenvolupament. Per raons pressupostàries, derivades de la crisi econòmica, el proper any, com a mínim, resulta impossible assumir les despeses derivades de la concessió d’aquests ajuts.

Avui, dijous 25 de novembre, a les 20 hores, tindrà lloc a Casa Amèrica Catalunya un concert en homenatge a la desapareguda Mercedes Sosa a càrrec de Río Arriba, grup de músiques del món format recentment per cinc professionals d'extensa trajectòria. En aquesta ocasió versionaran alguns del temes més coneguts de 'La Negra'. Mercedes Sosa fou, sense cap mena de dubte, una de les cantants més estimades i universals del continent americà. El concert és d’entrada lliure. Aforament limitat. Podeu gaudir de la música de Río Arriba a http://www.reverbnation.com/ríoarriba

Julio Villanueva Chang tancà ahir les dues jornades que Casa Amèrica Catalunya ha dedicat als Nous Cronistes d’Índies, en companyia de Leonardo Faccio i David Barba i amb notícia incorporada: Qui fou director- fundador de l’emblemàtica Etiqueta Negra, tornar a fer-se càrrec  de l’edició de la revista peruana, líder del nou periodisme llatinoamericà, del periodisme literari, de les publicacions de qualitat o de com la crítica prefereixi anomenar-lo. Però, davant de tot, d’un dels millors i més cridaners fenòmens de les lletres hispanes viscuts en els darrers anys. Sigui periodisme, literatura o crònica d’alta qualitat, ha valgut per llençar  Villanueva Chang com gran esperança blanca al tron dels pesos pesants de les lletres. El que toca es magnifica per a bé, quasi per a sublim i sense cara de voler-ho.