El dissabte 27 de novembre, Sant Joan de les Abadesses pagà un compte històric cap a un dels seus fills més il·lustres i, tanmateix, desconeguts fins fa no gaire, Jaume Nunó, el compositor admirat a Mèxic que realitzà la música de l’himne nacional d’aquell país. A migdia, a l’Auditori que du el seu nom de l’edifici d’El Palmàs, es va fer la presentació de la biografia definitiva sobre Jaume Nunó, subtitulada Un santjoaní a Amèrica, escrita per Cristian Canton Ferrer i Raquel Tovar Abad i editada per publicacions Km. 13.774, el segell de Casa Amèrica Catalunya. L’acte va ser presidit per Miquel Sitjar i Serra, director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya a Girona.
29/11/2010 / Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses presenta la biografia definitiva dedicada al seu compositor i fill il·lustre, Jaume Nunó
La història d’en Jaume Nunó – a la foto-retrat que domina el text -, resulta del tot peculiar i la seva aura queda alimentada amb la troballa, fortuïta, d’un arxiu familiar a les afores de Nova York fa pocs anys. El coneixement d’aquest tresor encengué la curiositat de Canton i Tovar, mentre els hi permetia recuperar aquesta interessant figura de la música catalana moderna. Jaume o Jaime Nunó, nasqué a Sant Joan de les Abadesses el 1824 i morí el 1908 a Nova York, i passarà a la posteritat com l’autor de l’himne nacional de Mèxic, posant música a la lletra d’en Francisco González Bocanegra, sense que gairebé ningú el reconegui a la seva Catalunya natal. Gràcies a la troballa d’aquests papers de Nova York, a l’empenta de Casa Amèrica Catalunya i a la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i el Consolat General de Mèxic a Barcelona. Canton i Tovar han pogut posar-hi llum a Jaume Nunó. Un santjoaní a Amèrica sobre els darrers anys de la seva moguda vida. Nunó quedà orfe als nou anys i sota la tutela del seu oncle Bernat, un comerciant que pagà els seus estudis musicals a Barcelona. Vistes les seves innegables aptituds, escrit en ràpid resum biogràfic, guanyà una beca per a estudiar a Itàlia, on es va casar i s’especialitzà en bandes militars. Als 27 anys, viatjà fins a Cuba, on va fer amistat amb l’aleshores ex president mexicà Santa Anna, qui ocuparia altre cop la presidència i el convidaria a liderar les bandes militares del país. El 1854, al costat d’en Bocanegra, guanyà el concurs de l’himne nacional i, després de la caiguda de Santa Anna, viatjà fins els Estats Units per treballar com a concertista, director d’òperes i realitzar gires pel continent. Ja vidu, va contraure noves noces, tingué dos fills i tornà breument a Espanya, abans d’establir-se de manera quasi definitiva a Nova York. Allà, gairebé anònim per als mexicans, fou ‘redescobert’ i homenatjat pel aleshores president Porfirio Díaz en el decurs del cinquantenari de l’himne nacional mexicà. A la seva mort, fou sepultat als Estats Units, però 34 anys després, el govern mexicà demanà que les seves despulles fossin exhumades amb l’objectiu de traslladar-les a la Rotonda de las Personas Ilustres de México D. F., on encara reposen al costat d’en Bocanegra.
