Casa America Catalunya

Casa Amèrica Catalunya acull des d’aquest dilluns 26 d’octubre i durant tota la setmana la tercera edició a Catalunya del Festival del Cinema Pobre Humberto Solás que cada any se celebra a la localitat cubana de Gibara. L’auditori de l’entitat s’ha omplert de públic en la inauguració de la mostra, que ha comptat amb una intervenció de l’adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin (a la imatge) i la qual no ha pogut arribar a temps el director del Festival cubà, Sergio Benvenuto, qui si estarà present a totes les jornades de la cita a partir d’aquest dimarts. La sessió inaugural de la tercera edició a Catalunya del Festival del Cinema Pobre ha consistit en les projeccions dels curtmetratges “La rebelión de los ratones” i “Domingo” i de la pel·lícula “Querido Bamako”, guardonada com a Millor Llargmetratge a Gibara.

Del 26 al 30 d'octubre, la seu de la Fundació Casa Amèrica Catalunya es converteix en finestra del Festival Internacional del Cinema Pobre Humberto Solás a Barcelona, amb projeccions de llargmetratges, treballs de videoart, curtmetratges i documentals premiats en l'edició de 2009 a Cuba. Sergio Benvenuto, director del Festival Internacional del Cinema Pobre Humberto Solás, i Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya, inauguraran l’esdeveniment el dilluns 26 d’octubre, a las 19:00 hores. (A la imatge, un fotograma de la pel·lícula “El Camino”, guardonada amb el Premi Casa Amèrica Catalunya del certamen. La seva directora, la costa-riquenya Ishtar Yasin Gutiérrez, serà una de les protagonistes de l’edició a Barcelona del Festival del Cinema Pobre)

El passat mes de març moria a Buenos Aires Raúl Alfonsín, president de l'Argentina entre 1983 i 1989. La seva figura ha estat lloada en l'homenatge que li ha tributat Casa Amèrica Catalunya i en què han participat Javier Luna, director general de Ramaderia del govern argentí entre 1984 i 1986; Lila Fiorini, professora d'història argentina a la Universitat de Buenos Aires (1968-1977) i actual editora de la revista ‘Argentina hoy y América Llatina', Gustavo Asís, membre fundador de les Joventuts Radicals de Còrdova (Argentina, 1969), exiliat i refugiat polític, i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya. “Sort que va existir. No sé que hagués estat de l'Argentina, després de la dictadura militar, sense la presència d'Alfonsín”, ha subratllat Luna.

S’ha inaugurat al Centre Cívic Riu de Santa Coloma de Gramanet l’exposició “Ausencias”, del fotògraf Argentí Gustavo Germano. La mostra fotogràfica, emmarcada dins les Jornades per la Pau i la Cooperació i amb la producció de Casa Amèrica Catalunya i la Diputació de Barcelona, és una aproximació a les víctimes desaparegudes durant la dictadura militar argentina (1976-1983). A partir de fotografies obtingudes d’àlbums de les víctimes, Germano recrea les mateixes escenes 30 anys més tard, partint d’una gran diferència: l’absència dels que no hi són. D’aquesta manera el fotògraf argentí, resident a Barcelona, explica la repressió de la dictadura militar argentina en 14 casos que ens apropen a l’univers íntim i personal de les víctimes i el seu entorn més immediat, aconseguint despullar les profundes ferides que van deixar al descobert la dictadura militar argentina. L’exposició romandrà oberta fins el divendres 30 d’octubre i l’entrada és gratuïta.

Juan Manuel Roca, poeta, escriptor i periodista colombià, recentment guardonat amb el Premi Casa de América de Poesía Americana 2009, ha ofert a Casa Amèrica Catalunya un recital poètic del seu últim llibre, “Bíblia de Pobres”, editat a Espanya per Visor. L'acte ha congregat a un important nombre d'escriptors i poetes colombians establerts a Catalunya. Juan Manuel Roca és considerat un intel·lectual de referència al seu país, on es recorda la brillantor de la seva etapa com a director del magazíne cultural dominical del diari ‘El Espectador’ entre 1985 i 1995. En la següent entrevista, Roca parla de poesia, literatura i periodisme i aborda la complexa situació social i política de Colòmbia, la “ceguesa històrica i imposada” que qualifica “d'emboscada” i “nus històric” que “donen més sentit a la poesia”

Només dotze dies després del cop d'estat de Pinochet a Xile, moria el poeta Pablo Neruda, molt afectat per aquells esdeveniments. “Enmig de la devastació, a la seva casa també espedaçada a cops de destral, jeu Neruda, mort de càncer, mort de pena”, va escriure l'uruguaià Eduardo Galeano. Aquest episodi és la columna vertebral de “El funeral de Neruda”, de la companyia italiana Assemblea Teatro, obra que en la seva versió italiana es representa per primer cop a Barcelona aquest dijous 15 d'octubre, al Palau de la Virreina. El diumenge 18 serà el torn per a la representació en castellà, que es durà a terme en la Plaça del Rei. Tot això en el marc de ‘Ulls, festival cultural multidisciplinar’, en què hi col·labora Casa Amèrica Catalunya. “Posem paraules al silenci i a l'oblit de més de 30 anys”, ha afirmat Renzo Sicco, director d'Assemblea Teatro, en la presentació de l'obra a Casa Amèrica Catalunya. També han participat en aquest acte l'actriu Annapaola Bardeloni i el director de la Fundació Pablo Neruda, Fernando Sáez.

Aquest dimecres 14 d’octubre, a les 19:30h, a Casa Amèrica Catalunya, el grup de Torí (Itàlia) Assemblea Teatro presenta l’obra “El funeral de Neruda”, una recreació de l’etapa viscuda pel poeta i diplomàtic xilè Pablo Neruda arran el cop d’estat i la instauració de la dictadura d’Augusto Pinochet l’any 1973. L’acte comptarà amb la presència del director d’Assemblea Teatro, Renzo Ricco; de l’actriu Annapaola Bardeloni; i de Fernando Sáez, director de la Fundación Neruda de Xile.

Juan Manuel Roca, poeta, narrador, assagista, crític d’art i periodista colombià, oferirà aquest dijous 15 d’octubre, a les 20:00 hores, a Casa Amèrica Catalunya, un recital poètic de la seva darrera obra, “Biblia de pobres”, la qual ha estat guardonada amb el IX Premio Casa de América de Poesía Americana 2009.  

Fa 40 anys, diverses editorials amb seu a Barcelona es van convertir en l'epicentre de l’anomenat ‘boom’ literari llatinoamericà. Aquell ‘tsunami’ va generar referents de la literatura mundial com el colombià Gabriel García Márquez o el peruà Mario Vargas Llosa, els dos autors més reconeguts del fenomen. Sota aquesta influència, i des d’aleshores, la capital catalana ha estat pol d'atracció gairebé constant per a molts escriptors d'Amèrica Llatina, que han decidit desenvolupar la seva tasca al costat del Mediterrani. Tanmateix, el pas del temps i la irrupció de les noves tecnologies qüestionen l'autenticitat de la capitalitat editorial llatinoamericana de Barcelona, tema sobre el qual han debatut a Casa Amèrica Catalunya els editors Jorge Herralde i Olga Martínez Dasi, i els escriptors Rodrigo Fresán i Martín Gómez, qui ha moderat la sessió.

El dimarts 13 d'octubre es presenta al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) el llibre “Copiar El Edèn. Arte reciente en Chile”, editat pel comissari i crític cubà Gerardo Mosquera sota el segell de l'editorial Puro Chile. El llibre, únic en la seva categoria, exposa i analitza l'evolució de l'art xilè des de 1973 fins avui a través de 650 pàgines bilingües, en anglès i castellà. La publicació reprodueix més de 500 imatges a color d'obres realitzades per 74 artistes —seleccionades per Gerardo Mosquera— entre les quals es compten figures de llarga trajectòria com Eugenio Dittborn, Juan Downey, Arturo Duclos, Alfredo Jaar i Lotty Rosenfeld, al costat d'autors més joves, com Mónica Bengoa, Patrick Hamilton, Cristobal Lehyton i Iván Navarro, entre d'altres. A la presentació de “Copiar El Edèn. Arte reciente en Chile” intervindran el seu editor Gerardo Mosquera, els artistes Lucía Egaña i Fernando Prats i l’editora Rosa Olivares. Aquesta activitat compta amb el suport del Ministeri de Relacions Exteriors de Xile. Més informació a www.copiareleden.com.