Casa America Catalunya

Amb la col·laboració de diverses institucions públiques i privades, entre elles Casa Amèrica Catalunya, el dia 30 d'abril torna als escenaris de Barcelona l'obra “Los Niños de Morelia”, que es mantindrà a la cartellera de la sala Muntaner fins a l'1 de juny. Aquesta obra, escrita per Víctor Hugo Rascón Banda (Premi Max de Teatre Hispanoamericà 2006) i dirigida per Mauricio Jiménez, explica les vivències dels nens espanyols durant la seva estada a la ciutat de Morelia, a Mèxic, on van arribar exiliats durant la guerra civil espanyola, l'any 1937. (A la imatge, durant la presentació a Casa Amèrica Catalunya, l'octubre del 2005)

La periodista mexicana Lydia Cacho ha estat guardonada amb el III Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica, distinció que concedeix anualment la Fundació Casa Amèrica Catalunya amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. El jurat ha considerat de manera especial la continuada trajectòria d'aquesta informadora independent en el camp de la investigació periodística i la seva lluita contra el crim organitzat, la violència de gènere i la corrupció política. “Malgrat les amenaces, segrestos i tortures rebudes, Lydia Cacho prossegueix amb la seva tasca, convertint-se en tota una referència per al periodisme seriós i rigorós, de denúncia de les violacions dels Drets Humans a Mèxic”, subratlla el jurat del Premi.

Amb motiu de la celebració del dia de Sant Jordi, jornada d'especial rellevància a Catalunya i en la que és costum l'intercanvi de roses i llibres, el programa “Hora América” de Ràdio Exterior d'Espanya s'ha emès des de l'auditori de Casa Amèrica Catalunya. Davant els micròfons ha desfilat una nodrida representació d'escriptors de l'Amèrica Llatina residents a Barcelona : Cristina Peri Rossi, Dante Bertini, Dorelia Barahona –tots dos en la imatge amb les presentadores de l'espai Teresa Montoro i Marta Iraeta–, Arturo Bolaños, Antonio María Flórez i Juan Abreu, que han intervingut en el programa al costat de Pere Fàbregues, vice-president del Gremi de Llibreters de Catalunya, i Cristina Osorno, responsable de Literatura de la Fundació Casa Amèrica Catalunya.

S’ha projectat a Casa Amèrica Catalunya el documental “Encontrados: La historia de Luis Alonso” (2008), del productor de cinema i televisió Louis Molina, ciutadà dels EUA nascut a El Salvador. El documental explica els orígens de Pro-Búsqueda, l’associació fundada pel jesuïta Jon de Cortina el 1994 per localitzar els nens i nenes desapareguts a El Salvador durant la guerra civil (1980-1992), i mostra diversos reencontres familiars per a, finalment, centrar-se en el cas de Luis Alonso, segrestat per l’exèrcit el 1982. Posteriorment, en el diàleg amb Louis Molina, José Laines, president de la Junta Directiva de Pro-Búsqueda i pare d’una nena desapareguda i retrobada, i Mario José Sánchez, gerent i coordinador de Pro-Búsqueda, els convidats han coincidit a denunciar l’apatia i la manca de cooperació governamental, la qual cosa propicia contextos d’impunitat i consolida l’absència de polítiques destinades a buscar la veritat que s’amaga sota dotze anys d’assassinats i segrestos.  

(Nota publicada el 22/04/2008) Que la relació entre Eduardo Galeano i Barcelona és especial s'ha tornat a constatar a la presentació mundial de la nova obra de l'escriptor uruguaià “Espejos, una historia casi universal”, en un acte organitzat per Casa Amèrica Catalunya i l'editorial Siglo XXI. Unes 500 persones han abarrotat l'auditori i una sala annexa amb pantalla de vídeo de l'Institut d'Educació Contínua (IDEC) de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona per seguir les brillants paràboles que Galeano extreu de la seva documentada revisió de rellevants esdeveniments del passat. “La història mai es repeteix, és com el tauró, que no pot nedar cap enrere”, ha subratllat Galeano qui, després de l'acte, ha estat signant llibres durant una hora. El dimecres 23 d'abril, amb motiu del dia de Sant Jordi, Galeano ha anunciat la seva presència en diversos punts de Barcelona per rubricar els llibres que li acostin els lectors.

(Nota publicada el 21/04/2008) Eduardo Galeano (Uruguai), Horacio Verbitsky (Argentina), Leonardo Valencia (Equador), Arturo Bolaños (Colòmbia), Guadalupe Nettel (Mèxic) o Efi Cubero (Espanya) són alguns dels escriptors que han assistit al primer Banquet de Literatura Llatinoamericana que ha organitzat Casa Amèrica Catalunya i que s’ha celebrat el divendres 18 d’abril a la Torre Agbar de Barcelona, amb la presència dels representants consulars de la República Dominicana, Haití, el Paraguai o Mèxic, juntament amb destacades personalitats del món associatiu llatinoamericà de Barcelona i del panorama cultural de la ciutat. Amb aquesta iniciativa pionera a l’estat espanyol, la Fundació Casa Amèrica Catalunya promou –un cop més– l’apropament cultural entre els països iberoamericans a través de la seva literatura, des de la tradició oral fins a les joves puntes de llança, passant pels grans clàssics de la narrativa i la poesia llatinoamericana. (A la imatge, d’esquerra a dreta, Jaime García Amaral, Cònsol de Mèxic a Barcelona; Antoni Traveria, director de Casa Amèrica Catalunya, i Eduardo Galeano, escriptor uruguaià).

"Això marca una data històrica en la política del país. Fa uns mesos ningú somiava que això pogués passar. Que un grup de somiadors polítics poguéssim ajuntar-nos i posar al país en primer lloc", ha declarat Fernando Lugo, bisbe i líder de l'Aliança Patriòtica per al Canvi (APC), després d'obtenir un rotund triomf a les eleccions presidencials celebrades aquest diumenge 20 d'abril al Paraguai. La victòria de Lugo és inqüestionable: amb el 40,8% dels vots, ha superat en deu punts Blanca Ovelar, la candidata de l'oficialista ‘partido colorado’, que ha aconseguit el 30,7% dels sufragis. En tercera posició ha quedat el general retirat i presidenciable per la Unió Nacional de Ciutadans Ètics (UNACE), Lino Oviedo, amb el 22% dels vots. Desenes de milers de persones han celebrat a Asunción i altres ciutats del país l'històric triomf de Lugo que acaba amb 61 anys de domini al Paraguai del ‘partido colorado’.

Obrint el cicle de conferències organitzat per la Cambra de Comerç del Perú a Espanya (CCPE) i el Centre d’Estudis Econòmics i Socials (CEES), el secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya. Oriol Amorós, ha ofert una ponència sobre la integració econòmica dels immigrants a l’Auditori de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. A continuació, s’ha generat un debat amb el públic i la resta de participants a la taula: Orlando Cabada, president de la CCPE; Aurelia Ramírez, gerent de la CCPE; Ignasi Farreres, president del CEES; i Emili Pons, director de l’àrea d’Educació del CEES. Segons Amorós, una de les prioritats actuals –un cop controlat el flux migratori i superat el període d’arribada irregular– és “el foment del treball dels qui ja són aquí, siguin immigrants o no”.

El director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, ha presentat el cicle de conferències “Per què les continuen matant?” que, organitzat conjuntament per aquesta entitat i Casa de América, proposa conèixer de la ma de diversos experts en la matèria l’abast del fenomen de la violència de gènere a Iberoamèrica. D’aquesta manera, un cop al mes, i fins al pròxim novembre, les dues entitats seran escenari de les intervencions de l’antropòloga mexicana Marcela Lagarde, la periodista també mexicana Lydia Cacho, o l’advocada barcelonina Isabel Vericat, entre d’altres ponents destacats. Marcela Lagarde, que ha acompanyat Antoni Traveria en la presentació i que aquest dimarts 15 d’abril inaugura el cicle amb la conferència "Una visió feminista de la violència feminicida", ha recordat que entre 1999 i 2005 a Mèxic van ser assassinades més de 6.000 dones, “una dada brutal per a un país que viu en pau”.

El seminari “Diàspores literàries cubanes”, organitzat per Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, ha reunit durant tres dies a una dotzena d’escriptors i poetes cubans residents a fora de l’illa per a debatre, juntament amb escriptors catalans, la condició de l’exili en literatura. Les relacions i influències literàries entre Espanya i Cuba han estat bidireccionals, esdevenint pàtries hostils o terres d’acollida segons el moment històric. El cicle, coordinat per l’escriptor cubà Rolando Sánchez Mejías, ha complementat les taules rodones amb lectures de poemes a càrrec dels propis autors, com ara els poetes Rodolfo Häsler, Pedro Marqués de Armas o Pío E. Serrano. Han posat el punt i final la formació musical “Gema 4”, quatre excepcionals veus femenines que han interpretat, a capella, temes de l’edat d’or de la música popular cubana, amb l’Auditori al complet.