Casa America Catalunya

Amb l'auditori al complet, s'ha projectat a Casa Amèrica Catalunya “Asalto al sueño” (2006), de Uli Stelzner, un documental filmat amb una petita càmera digital que mostra l'epopeia de la migració centreamericana cap a Estats Units al seu pas per la frontera sud de Mèxic. Durant el 2007, la pel·lícula ha estat exhibida en els principals festivals de cinema internacionals, com el Documenta (Madrid) o el Festival de Cinema Contemporani – FICCO (Mèxic). “Si la gent no pot arribar al cinema, cal portar el cinema a la gent”. Amb aquesta filosofia, Stelzner, fundador del grup de mitjans audiovisuals ISKA amb seu a Berlín i Guatemala, va organitzar la gira de Cinema Migrant per exhibir el seu treball a Nicaragua, El Salvador, Hondures, Guatemala i Mèxic, on no sempre ha estat ben rebut per les autoritats.

Amb l'auditori al complet, s'ha projectat a Casa Am

L’exposici

El lliurament dels diplomes als quinze alumnes que han superat amb èxit les classes ha tancat el Primer Curs de la cambra de Comerç del Perú a Espanya (CCPE) “Llestos per Emprendre” que durant 18 sessions s’ha impartit a Casa Amèrica Catalunya. A la cloenda del curs han intervingut Aurelia Ramírez, gerent de la CCPE; Rafael Olivares, director d’Obres Socials de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, qui ha anunciat la pròxima edició, en el segell Km 13.774, d'un llibre sobre la història de l'emigració peruana a Barcelona i Catalunya. Olivares, per la seva part, ha subratllat el pretigi i capacitat de convocatòria de la CCPE. (A la imatge, Rafael Olivares lliura un dels diplomes en presència d’Antoni Traveria i Aurelia Ramírez)

“La Ira Teatro”

“La Ira Teatro”

“El temps d’aquí / El tiempo de aquí / Le temps d’ici” és el resultat d’un projecte artístic que neix de la col·laboració entre l’École Nationale Supérieure des Arts Décoratifs (ENSAD) de París, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i el departament de Disseny Gràfic de la Universidad Blas Pascal de Córdoba (Argentina). Els estudiants d’últim curs d’aquests tres centres de formació han treballat el concepte de “el temps d’aquí” a partir de diferents referents culturals i a través de diferents disciplines artístiques: la serigrafia (París), la litografia (Barcelona) i la impressió digital (Córdoba). La mostra resultant s’inaugura avui dijous 10 de gener, a les 20:00h, a Casa Amèrica Catalunya, amb presència de M.Mercè Casanovas, professora de la Facultat de Belles Arts de la UB i responsable del projecte a Barcelona, i de Françoise Roy, professora de l’ENSAD i responsable del projecte a París. (A la imatge, obra d’Alba Carrera, de la UB)

“El temps d’aquí / El tiempo de aquí / Le temps d’ici” és el resultat d’un projecte artístic que neix de la col·laboració entre l’École Nationale Supérieure des Arts Décoratifs (ENSAD) de París, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i el departament de Disseny Gràfic de la Universidad Blas Pascal de Córdoba (Argentina). Els estudiants d’últim curs d’aquests tres centres de formació han treballat el concepte de “el temps d’aquí” a partir de diferents referents culturals i a través de diferents disciplines artístiques: la serigrafia (París), la litografia (Barcelona) i la impressió digital (Córdoba). La mostra resultant s’inaugurarà dijous 10 de gener, a les 20:00h, a Casa Amèrica Catalunya, amb presència de M.Mercè Casanovas, professora de la Facultat de Belles Arts de la UB i responsable del projecte a Barcelona, i de Françoise Roy, professora de l’ENSAD i responsable del projecte a París. (A la imatge, obra d’Alba Carrera, de la UB)

La Cort Suprema argentina ha ratificat la constitucionalitat del procés de conversió a pesos dels estalvis en dòlars de que es va portar a terme al país llatinoamericà en 2002. La sentència, però, obliga als bancs a tornar la totalitat del capital, això sí, en moneda argentina, a raó d'1,4 pesos per dòlar dipositat, més l'aplicació d'un índex que reflecteix la inflació minorista i una taxa d'interès anual del 4%.

Que el pinochetisme no va desaparèixer amb el final, en 1990, de la llarga dictadura que va patir el poble xilè és una realitat que va quedar retratada durant els successos posteriors al passat dia 10 de desembre, l'últim d'Augusto Pinochet. Celebracions i plors es van barrejar llavors a la capital, polaritzada com mai entre favorables i detractors de l 'exdictador mort. 60.000 persones li van donar un últim adéu en un funeral militar sense la presidenta Bachelet i amb el nét de Pinochet exalçant el cop que el seu avi va llançar en el 73 contra el president electe Salvador Allende. Queden ara en l'aire nombrosos processos judicials i la incògnita sobre si se sentiran les súpliques de les víctimes, que demanen la continuació dels processos.(En la imatge, una seguidora de Pinochet dóna un últim adeu a l'ex dictador)