Casa America Catalunya

Aquest dijous 20 de desembre finalitza l’estància a Casa Amèrica Catalunya de “Ausencias”, l’exposició fotogràfica de Gustavo Germano sobre catorze casos de persones desaparegudes i assassinades per l’aparell repressor de la dictadura militar argentina (1976-1983). Des de demà divendres, la mostra s’exhibirà a la Casa América Madrid, on hi romandrà fins al 31 de gener pròxim. Posteriorment, “Ausencias” iniciarà una doble itinerància que la durà a països de l’Amèrica Llatina com l’Argentina, Xile, Paraguai i l’Uruguai, així com a diverses localitats catalanes i a la ciutat italiana de Torí.

Aquest dijous 20 de desembre finalitza l’est

7 de setembre de 2006: aquesta data quedarà registrada per sempre en la memòria de Casa Amèrica Catalunya com la del dia en què la Generalitat de Catalunya i el seu president en aquell moment, Pasqual Maragall, van acollir la presentació oficial de la seva fundació. Aquesta és la crònica completa d'aquella històrica jornada que va marcar un abans i un després de la ja gairebé centenària entitat catalana.

Amb les projeccions de les exitoses produccions equatorianes “Paella con ají” (2007), de Galo Urbina, i “Qué tan lejos” (2006), de Tania Hermida, s'ha posat punt final a la programació de Cinecuanon 2007, la primera mostra de cinema equatorià celebrada a Catalunya. El director Galo Urbina (a la imatge) ha participat en la xerrada sobre “Cinema comercial i migració” al costat de l'escriptora equatoriana resident a Barcelona, Daniela Gavina, debat al qual ha assistit el Cònsol General de l'Equador a Barcelona, Freddy Arellano. Han estat nou dies de projeccions de la més actual cinematografia equatoriana en diferents espais de Barcelona i Terrassa, amb Casa Amèrica Catalunya com a seu reservada al debat i la reflexió, amb una gran resposta del públic.

Aquesta ha estat la qüestió en la qual ha desembocat la xerrada entre l'escriptor Leonardo Valencia i el realitzador Javier Izquierdo que, sota el títol “Literatura i cinema social a Equador”, ha tingut lloc a Casa Amèrica Catalunya en el marc del primer festival de cinema equatorià, Cinecuanon. La problemàtica social, i en concret la temàtica indígena, va ser un dels focus d'atenció de l'obra de l'enigmàtic cineasta Augusto San Miguel (1905-1937), la vida i misteris del qual –com ara el parador de la seva tomba o de la seva filmografia– han estat plasmats per Javier Izquierdo al seu treball “Augusto San Miguel ha muerto ayer” (2003), obra que s'ha projectat abans del debat. Actualment, és pertinent que el tema central de la producció artística equatoriana continuï sent el conflicte i les desigualtats socials? Segons Valencia, els artistes equatorians han de superar “la síndrome de Falcón”.

Gaireb

“Arriba un moment en què no és important si una obra d'art l’ha fet un home o una dona.” Francisca Romeo, una de les actrius protagonistes de “Esas no son penas” (2007), ha plantejat aquesta idea en el primer dels debats de Cinecuanon 2007, la primera mostra de cinema equatorià a Catalunya, que ha tractat sobre el la qüestió de gènere en cinematografia. A la taula rodona també han participat Yanara Guayasamín (a la imatge), directora del documental “De cuando la muerte nos visitó” (2002) –ambdós films projectats avui dilluns a Casa Amèrica Catalunya– i Meri Torras, crítica literària experta en la perspectiva de gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una altra de les idees del debat, llançada per Torras, és que els espectadors, com els cineastes, tampoc no poden desposseir-se de les seves ‘circumstàncies'.

(Per Marta Nin, directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya i comissària de ‘Ausencias') “Recordo l'impacte que em va fer –ara fa més d'un any– llegir la proposta de Gustavo Germano, un fotògraf argentí establert a Barcelona, a qui no coneixia. A penes tres folis. Una idea edificada sobre un concepte bell i simple. Net. Sense artefactes, ni intencionalitats efectistes. Contundent en la seva perfecta senzillesa. Gustavo Germano no va necessitar un “book” de fotos per convèncer-me: proposava enfrontar-se al dolor a través de l'intangible. Sense artificis. Volia ubicar fotogràficament a qui ja no està: l'avantatge de l'art com a canal de canvi, de comunicació, de convenciment, d'emoció, de rebel·lia, de militància envers el record”. (En la imatge, l’integrant de ‘Les Luthiers’, Carlos Núñez Cortés, durant la seva recent visita a ‘Ausencias’)

Des del dilluns 10 de desembre, s'està celebrant la primera mostra de cinema equatorià a Catalunya, Cinecuanon, en diferents espais de Barcelona i Terrassa. Avui dilluns 17 de desembre, i fins al dimecres 19, Cinecuanon concentrarà la seva programació a Casa Amèrica Catalunya, on es combinaran les projeccions de llargmetratges, curtmetratges i documentals amb sessions de debat, al costat d'alguns dels seus realitzadors i d’altres especialistes, entre els quals cal destacar als directors Yanara Guayasamín i Galo Urbina, o a l'escriptor Leonardo Valencia.

Els realitzadors del documental “La Funa de Víctor Jara”, el xilè Cristian Villablanca i la catalana Nèlida D. Ruiz de los Paños, juntament amb el productor Joan González, han assistit a l'estrena del seu treball que per primera vegada podia veure's en un auditori europeu a Casa Amèrica Catalunya. El documental, coproduït per Paral·lel 40 i Televisió de Catalunya, va ser recentment emès al programa “30 minuts” d'aquest canal i aconseguí l'espectacular xifra de 545.000 espectadors, “tot un somni” segons els seus realitzadors, ja que a Xile només han aconseguit projeccions ocasionals per a un total d'uns 1.000 espectadors, sense ser emès en cap mitjà de comunicació.