Casa America Catalunya

“El temps d’aquí / El tiempo de aquí / Le temps d’ici” és el resultat d’un projecte artístic que neix de la col·laboració entre l’École Nationale Supérieure des Arts Décoratifs (ENSAD) de París, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i el departament de Disseny Gràfic de la Universidad Blas Pascal de Córdoba (Argentina). Els estudiants d’últim curs d’aquests tres centres de formació han treballat el concepte de “el temps d’aquí” a partir de diferents referents culturals i a través de diferents disciplines artístiques: la serigrafia (París), la litografia (Barcelona) i la impressió digital (Córdoba). La mostra resultant s’inaugura avui dijous 10 de gener, a les 20:00h, a Casa Amèrica Catalunya, amb presència de M.Mercè Casanovas, professora de la Facultat de Belles Arts de la UB i responsable del projecte a Barcelona, i de Françoise Roy, professora de l’ENSAD i responsable del projecte a París. (A la imatge, obra d’Alba Carrera, de la UB)

“El temps d’aquí / El tiempo de aquí / Le temps d’ici” és el resultat d’un projecte artístic que neix de la col·laboració entre l’École Nationale Supérieure des Arts Décoratifs (ENSAD) de París, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i el departament de Disseny Gràfic de la Universidad Blas Pascal de Córdoba (Argentina). Els estudiants d’últim curs d’aquests tres centres de formació han treballat el concepte de “el temps d’aquí” a partir de diferents referents culturals i a través de diferents disciplines artístiques: la serigrafia (París), la litografia (Barcelona) i la impressió digital (Córdoba). La mostra resultant s’inaugurarà dijous 10 de gener, a les 20:00h, a Casa Amèrica Catalunya, amb presència de M.Mercè Casanovas, professora de la Facultat de Belles Arts de la UB i responsable del projecte a Barcelona, i de Françoise Roy, professora de l’ENSAD i responsable del projecte a París. (A la imatge, obra d’Alba Carrera, de la UB)

La Cort Suprema argentina ha ratificat la constitucionalitat del procés de conversió a pesos dels estalvis en dòlars de que es va portar a terme al país llatinoamericà en 2002. La sentència, però, obliga als bancs a tornar la totalitat del capital, això sí, en moneda argentina, a raó d'1,4 pesos per dòlar dipositat, més l'aplicació d'un índex que reflecteix la inflació minorista i una taxa d'interès anual del 4%.

Que el pinochetisme no va desaparèixer amb el final, en 1990, de la llarga dictadura que va patir el poble xilè és una realitat que va quedar retratada durant els successos posteriors al passat dia 10 de desembre, l'últim d'Augusto Pinochet. Celebracions i plors es van barrejar llavors a la capital, polaritzada com mai entre favorables i detractors de l 'exdictador mort. 60.000 persones li van donar un últim adéu en un funeral militar sense la presidenta Bachelet i amb el nét de Pinochet exalçant el cop que el seu avi va llançar en el 73 contra el president electe Salvador Allende. Queden ara en l'aire nombrosos processos judicials i la incògnita sobre si se sentiran les súpliques de les víctimes, que demanen la continuació dels processos.(En la imatge, una seguidora de Pinochet dóna un últim adeu a l'ex dictador)

S’ha presentat a Casa Amèrica Catalunya el llibre “Exilis” (2007, Angle Editorial), d’Enric Pujol i Felip Solé, basat en la sèrie homònima produïda pel Departament de Nous Formats de Televisió de Catalunya. S’ha comptat amb la presència de totes les parts implicades en el projecte: l’editor Jordi Finestres; els autors del llibre, l’historiador Enric Pujol (a la imatge, en primer terme) i Felip Solé, director i realitzador de la sèrie; Toni Tortajada, de Televisió de Catalunya; i un dels protagonistes del llibre “Exilis”, Carles Perelló (a la imatge, en segon pla), que ha explicat algunes anècdotes de la seva fugida de l’Espanya franquista, l’any 1939, i de la seva vida com a refugiat català exiliat a Mèxic.

Aquest dijous 20 de desembre finalitza l’estància a Casa Amèrica Catalunya de “Ausencias”, l’exposició fotogràfica de Gustavo Germano sobre catorze casos de persones desaparegudes i assassinades per l’aparell repressor de la dictadura militar argentina (1976-1983). Des de demà divendres, la mostra s’exhibirà a la Casa América Madrid, on hi romandrà fins al 31 de gener pròxim. Posteriorment, “Ausencias” iniciarà una doble itinerància que la durà a països de l’Amèrica Llatina com l’Argentina, Xile, Paraguai i l’Uruguai, així com a diverses localitats catalanes i a la ciutat italiana de Torí.

Aquest dijous 20 de desembre finalitza l’est

7 de setembre de 2006: aquesta data quedarà registrada per sempre en la memòria de Casa Amèrica Catalunya com la del dia en què la Generalitat de Catalunya i el seu president en aquell moment, Pasqual Maragall, van acollir la presentació oficial de la seva fundació. Aquesta és la crònica completa d'aquella històrica jornada que va marcar un abans i un després de la ja gairebé centenària entitat catalana.

Amb les projeccions de les exitoses produccions equatorianes “Paella con ají” (2007), de Galo Urbina, i “Qué tan lejos” (2006), de Tania Hermida, s'ha posat punt final a la programació de Cinecuanon 2007, la primera mostra de cinema equatorià celebrada a Catalunya. El director Galo Urbina (a la imatge) ha participat en la xerrada sobre “Cinema comercial i migració” al costat de l'escriptora equatoriana resident a Barcelona, Daniela Gavina, debat al qual ha assistit el Cònsol General de l'Equador a Barcelona, Freddy Arellano. Han estat nou dies de projeccions de la més actual cinematografia equatoriana en diferents espais de Barcelona i Terrassa, amb Casa Amèrica Catalunya com a seu reservada al debat i la reflexió, amb una gran resposta del públic.

Aquesta ha estat la qüestió en la qual ha desembocat la xerrada entre l'escriptor Leonardo Valencia i el realitzador Javier Izquierdo que, sota el títol “Literatura i cinema social a Equador”, ha tingut lloc a Casa Amèrica Catalunya en el marc del primer festival de cinema equatorià, Cinecuanon. La problemàtica social, i en concret la temàtica indígena, va ser un dels focus d'atenció de l'obra de l'enigmàtic cineasta Augusto San Miguel (1905-1937), la vida i misteris del qual –com ara el parador de la seva tomba o de la seva filmografia– han estat plasmats per Javier Izquierdo al seu treball “Augusto San Miguel ha muerto ayer” (2003), obra que s'ha projectat abans del debat. Actualment, és pertinent que el tema central de la producció artística equatoriana continuï sent el conflicte i les desigualtats socials? Segons Valencia, els artistes equatorians han de superar “la síndrome de Falcón”.