Casa America Catalunya

“L'objectiu de les polítiques de seguretat ciutadana és la protecció dels Drets Humans dels ciutadans”, ha afirmat el president de la Fundació CIDOB i exvicepresident del Govern espanyol i exalcalde de Barcelona, Narcís Serra, durant la inauguració de la Primera Trobada Iberoamericana de Convivència i Seguretat Pública “Noves Visions”. Durant dos dies, al Museu d'Història de Catalunya a Barcelona, una vintena d'experts europeus i llatinoamericans en aplicacions pràctiques de polítiques de seguretat ciutadana abordaran una qüestió prioritària a l’Amèrica Llatina, on la taxa d'homicidis arriba a 30 de cada 100.000 persones. Després de l'acte inaugural, en el que també han intervingut el director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, i l'assessor a Europa del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), Fernando Carrillo, l'expert italià en Governs de la Seguretat, Màxim Pavarini, ha arremès contra els models neoliberals en la matèria. “Són un holocaust”, ha assenyalat.

El poeta brasiler Régis Bonvicino ha ofert una lectura comentada dels seus textos juntament amb el poeta cubà exiliat a Barcelona, Pedro Marqués de Armas, i el català Ivan Humanes. Així, els poemes de Bonvicino han pogut ser escoltats en portuguès, castellà i català, en un enriquidor “intercanvi de llengües i pensaments”, segons el propi autor. Demà, 15 de novembre, Bonvicino presentarà un homenatge a João Cabral de Melo Neto, poeta i diplomàtic brasiler resident a Barcelona durant els anys cinquanta, molt vinculat als artistes del moviment Dau al Set. Per a Bonvicino, és important “recuperar del diàleg entre Brasil i Catalunya” que artistes com João Cabral i d’altres establiren.

Carlos Tikas és un uruguaià exiliat a Barcelona amb una vida que ha canviat molt des del seu ingrés al Moviment Nacional d'Alliberament-Tupamaros de l'Uruguai, el 1965, fins al dia d'avui, com a encarregat d'un camp de futbol municipal a Barcelona. Paolo Scarpa, fill d'exiliats uruguaians i realitzador de documentals, ha plasmat “el contrast entre el present i el passat” de Carlos Tikas en el seu treball “Carlos T” (2007), que s'ha projectat a Casa Amèrica Catalunya amb presència dels protagonistes, en un debat moderat per Gabriella Dalla Corte, professora d'Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona. Segons Scarpa, Carlos i Mateo Tikas “són la història viva del que va succeir”, i ha anunciat el seu projecte de llargmetratge documental que recollirà aquesta i d’altres ‘memòries' de la repressió policial i militar a l’Uruguai, abans i durant la dictadura del Consell d'Estat (1973-1985) en el marc del Pla Còndor del Con Sud.

Aquesta tarda s’ha presentat el nou segell editorial de Casa Am

(Article del director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, publicat a El Periódico de Catalunya el 12 de novembre) A ningú li haurien de sorprendre ja els excessos verbals, de forma i fons, del president Hugo Chávez. Ni ha estat la primera ocasió ni serà l'última a aconseguir centrar l'atenció sobre la seva persona amb la intenció última de dinamitar el possible èxit de qualsevol trobada internacional. Durant els dies previs a la celebració d'aquesta 17a cimera iberoamericana, el president veneçolà va insinuar que no assistiria a la trobada de Xile, ara sí ara no, per al final ser-hi present. Claríssim.

El proper dimarts 13 de novembre, a partir de les 19:30h, es presenta a la seu de Casa Am

S’ha presentat a Casa Amèrica Catalunya l’estudi “Tú, sudaca” (Prometeo Libros, 2005), de l’antropòleg Alejandro Goldberg (a la imatge), una aproximació al col·lectiu argentí que va arribar a Barcelona després de la crisi econòmica de l’any 2001. El doctor en Antropologia Social i Història d’Amèrica i d’Àfrica de la Universitat de Barcelona, Pablo Ponza, ha indicat en la seva intervenció que aquest grup es caracteritza per provenir de les grans capitals argentines com Buenos Aires, Córdoba o Rosario, amb origen familiar espanyol o italià –de les onades migratòries europees cap a l’Argentina– i per tant amb possibilitats d’establir-s’hi legalment. Un col·lectiu jove, amb formació universitària i ben posicionat econòmicament, motivat a sortir del país tant per la situació de crisi econòmica que es vivia com per la frustració i la manca d’oportunitats del mercat laboral argentí.

Després de més de 50 anys de trajectòria professional, el mexicà Manuel Rosen Morrison és un dels pilars de l'arquitectura moderna a Amèrica Llatina. Autor de diversos gèneres d'edifici, com Ambaixades, Museus, Centres Culturals, Hospitals o edificis d'habitatges, Rosen Morrison ha assenyalat la cultura indígena com a una de les seves principals fonts d'inspiració en els transcurs d'una conferència oferta a Casa Amèrica Catalunya. “Ja amb 6 o 7 anys em fixava molt en les Piràmides de Mèxic i el Palau de les Papallones”, ha apuntat el veterà arquitecte, qui ha destacat “el joc de llum i ombres a través del sol i la lluna” i els “colors” utilitzats en les construccions pre-hispàniques com a una de les seves principals influències.

Erika Jaramillo, presidenta de l'Agrupació Cultural Reis i Reines de Catalunya, ha desmentit de manera rotunda i contundent que membres de la seva organització –també coneguda com a Latin Kings– hagin amenaçat Sergi Xavier Martín, el jove que va agredir i amenaçar una menor d'origen equatorià als Ferrocarrils de la Generalitat, escena que va ser captada per una càmera de seguretat instal·lada en el comboi. Segons algunes informacions periodístiques, l'agressor –que està en llibertat condicional– hauria rebut amenaces per part de presumptes membres dels Latin Kings. Jaramillo, en la nota que reproduïm a continuació, lamenta que aquestes notícies no verificades amb la seva organització, l’origen de les quals atribueix al propi agressor, afectin “el procés de pacificació i integració que amb gran esforç estem treballant”.

La Síndrome d'Ulisses és un conjunt de símptomes específics que poden patir les persones que es troben en un context de migració extrema; de fet, la síndrome només es dóna entre aquelles persones que, per algun motiu agreujant, no arriben a gestionar emocionalment el dol migratori –la separació familiar, un entorn d'acollida hostil– i entren en crisis. El psiquiatre Joseba Achotegui ha explicat a Casa Amèrica Catalunya, en una conferència organitzada amb l'Oficina del Pla d'Ajuda al Retorn (OPAR), les característiques i peculiaritats d'aquest trastorn emocional transitori que es troba més pròxim a l'àrea de la salut mental que al de les malalties mentals, cosa que implica un major treball de detecció i prevenció que no pas de tractament i medicalització del pacient. Els símptomes depressius, d'ansietat i confusió d'aquest peculiar síndrome desapareixen quan les condicions extremes que els provoquen també desapareixen. “L'aspecte humà és sistemàticament oblidat quan es parla de la migració: no emigren contenidors ni gràfics de colors, sinó les persones”, ha declarat Achotegui després de ser presentat pel Secretari d'Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós.