Casa America Catalunya

“Los Tigres del Norte” és una banda de música regional mexicana que s’ha guanyat la fama internacionalment amb els seus "corridos" i els seus originals "narcocorridos", cançons que narren les vivències dels líders de les bandes de narcotraficants que operen a Mèxic –i per això ocasionalment censurades. La banda es crea l’any 1968 a l’estat mexicà de Sinaloa, i d’ençà ha enregistrat més de 30 discos, amb un total de 500 temes, aproximadament. Dissabte 13 d’octubre, a les 22:00h, el recinte Fòrum de Barcelona vibrarà amb la seva música en un concert organitzat per “BCLatina”, una organització dedicada a la promoció de la música llatinoamericana.

Alonso Cueto (Lima, 1954) és considerat per l'editor Jorge Herralde com “el successor generacional de Vargas Llosa”. La seva narrativa no deixa de recol·lectar guardons i reconeixements: Premi Herralde 2005 per “La hora azul” i finalista del Premi Planeta – Casa d'Amèrica 2007 pel seu últim treball, “El susurro de la mujer ballena”. Després d'una prolífica etapa dedicada només als relats curts, va fer el salt a la novel·la amb “Demonio del mediodía” (1999), on ja abordava el tema que centraria les seves següents trames novel·lesques, la situació econòmica i política del seu país en la dècada dels noranta, marcada per una forta violència. “Fujimori és culpable d'haver permès que Montesinos exercís el seu poder, i d'haver-se enriquit ell també a l'empara d'aquest personatge”, diu l'escriptor, fascinat per la figura de l'expresident. Ha plasmat la corrupció del govern Fujimori a la seva novel·la “Grandes miradas” (2003), recentment adaptada al cinema i estrenada sota el nom “Mariposa negra”, dirigida pel també peruà Francisco J. Lombardi. En el seu pas per Barcelona amb motiu de la 25a edició de la fira “Liber”, Alonso Cueto ha assistit als diàlegs literaris organitzats per Casa Amèrica Catalunya, on mantenim la següent conversa.

El polifacètic director de cinema argentí, Sergio Renán, també actor i director de teatre i òpera, ha presentat la projecció de “El sueño de los héroes” (1997), dins del cicle de cinema fantàstic “Vampirs, éssers fantàstics i ciència-ficció” que organitza Casa Amèrica Catalunya. Amb motiu de la seva visita a Barcelona, Renán ha pogut saludar i conversar amb l'argentí Ricardo Szwarcer (a la imatge), director del Festival Grec 2007 de Barcelona, a qui Renán va substituir en la direcció de l’emblemàtic Teatro Colón de Buenos Aires a partir de 1989, fins al 1996.

Carlos Germán Belli (Lima, 1927) és un dels poetes més prestigiosos del Perú. El seu treball ha estat reconegut amb importants guardons literaris, com el Premi Nacional de Poesia 1962 i el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda 2006. També va ser candidat al Premi Príncep d'Astúries 2007 i ha estat proposat recentment al Premi Nobel de Literatura per l'Acadèmia Peruana de la Llengua, iniciativa que rep amb “summa incredulitat”. En el seu pas per Casa Amèrica Catalunya amb motiu dels diàlegs literaris organitzats en el marc de la fira del llibre “Liber”, el poeta ha parlat de temes personals i literaris, i també del seu país, que sembla necessitar superar amb urgència un passat recent molt conflictiu. “Que facin el procés, que li treguin la nacionalitat peruana i que l’enviïn al Japó”, diu Belli en relació amb l'extradició de l'expresident Fujimori. Recollim les seves paraules en la següent entrevista.

Els últims diàlegs literaris a Casa Amèrica Catalunya han tornat a tenir la poesia com a protagonista, en aquesta ocasió de les poetesses Carmen Ollé (Perú) i Susanna Rafart (Catalunya). La sessió ha conclòs amb els versos dels peruans Isaac Goldemberg, Carlos Meneses i Teresa Ruiz Rosas (a la imatge), que presentava el seu últim treball, “La falaz posteridad”. Entre el públic, Carlos Germán Belli, poeta peruà candidat al Premi Nobel de Literatura i protagonista dels diàlegs literaris d'ahir dijous, escoltava atent les creacions dels seus compatriotes.

Com a part del Festival “Fet a Mèxic”, Casa Amèrica Catalunya ha celebrat una sessió dedicada a l'experiència dels descendents dels espanyols exiliats a Mèxic després de la Guerra Civil, molts d'ells intel·lectuals i polítics que van perpetuar les seves arrels al país d'acollida. Durant la taula rodona moderada per Teresa Férriz, directora de Lletra (UOC), els “néts de l'exili” han parlat del record dels seus avis i de la seva relació, a través d'aquests, amb la Catalunya republicana, o també dels seus sentiments identitaris. Un factor clau de les seves vides a Mèxic ha estat l'educació “bilingüe i binacional” que han rebut, en ser inscrits en col·legis creats pels seus avis exiliats: “En la infantesa, tot estava relacionat amb el col·legi, tots érem fills o néts d'exiliats, i els nostres pares també es relacionaven molt entre ells. És quan arribes a la universitat que t'adones de les diferències”, ha declarat Roberto Frías.

Diplomàtic i escriptor aficionat, que espera publicar aviat el seu primer llibre després de guanyar dos premis en la seva faceta de narrador de contes, Carlos Germán Amézaga, ministre conseller de Relacions Exteriors del Perú, ha dirigit les activitats vinculades a la presència del país andí com a convidat a la fira Líber 07 celebrada a Barcelona. “És una sort poder combinar la professió d'un amb una cosa que t’agrada”, assenyala aquest enamorat de les lletres que, en la següent entrevista, saluda amb satisfacció la influència positiva que per a la literatura del seu país ha tingut el fenomen migratori.

La poesia ha estat la protagonista de la segona sessió dels diàlegs literaris que organitza Casa Amèrica Catalunya en el marc de la fira del llibre “Liber”, amb Perú com a país convidat. L'auditori ha tingut el privilegi d'assistir a l'inesperat recital de poesia que han ofert els poetes convidats, i així delectar-se amb les creacions de poetes de la talla de Carlos Germán Belli (a la imatge), Premi Nacional de Poesia 1962, Premi Pablo Neruda 2006, aquest any candidat al Premi Príncep d'Astúries de Literatura i presentat per l'Acadèmia Peruana de la Llengua com a candidat al Premi Nobel de Literatura. També han ofert un tast dels seus últims treballs els poetes peruans Isaac Goldemberg, referent mundial de la literatura jueva amb residència fixa als Estats Units, i Arturo Corcuera, autor del cèlebre “Noé delirante” i Premi Nacional de Poesia 1963.

La Vil·la Casals – Museu Pau Casals de Sant Salvador (El Vendrell, Catalunya) acull l'exposició “Pau Casals i l'exili” amb l'objectiu de donar a conèixer la vida del músic a l'exili i les activitats per les quals va destacar com a gran humanista i defensor de la pau. L'exposició s'inaugura divendres 5 d'octubre, a les 17:00h; a continuació, els assistents podran gaudir del concert de la “Sonata per a violí i piano”, composta pel propi Casals i interpretada per Albert Attenelle (piano) i Agustín León Ara (violí) a l'auditori del museu. Casa Amèrica Catalunya està treballant perquè l'exposició arribi al Museu Pablo Casals de Puerto Rico, el febrer del 2009, com a part de la programació del cicle “La petjada catalana al Carib”, i aconseguir la seva itinerància a d’altres països com República Dominicana, Cuba o Mèxic.

La seva dilatada trajectòria diplomàtica i el seu profund coneixement de la regió converteixen Lino Gutiérrez, exAmbaixador nord-americà en països com Argentina i Nicaragua, en un portaveu idoni de la visió que l'administració nord-americana té de l'Amèrica Llatina. Gutiérrez, en la seva primera visita a Barcelona –ciutat que li ha recordat Buenos Aires, París i Madrid– ha desxifrat les claus més significatives de la complexa relació Estats Units – Llatinoamèrica en una intervenció emmarcada en el cicle de conferències “Estats Units i Iberoamèrica: una renovada mirada” impulsat pel Consolat nord-americà a Barcelona amb la col·laboració de la Fundació CIDOB i Casa Amèrica Catalunya. “Amèrica Llatina ha millorat molt. Democràcia i lliure mercat són acceptats majoritàriament i el canó ja no rugeix. El nostre gran repte ara és com portar el fenomen populista”, ha subratllat Gutiérrez. (En la imatge, Lino Gutiérrez al costat de Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya, que ha moderat l'acte).