Tan sols Rafael López, responsable d'immigració del PP a Catalunya, ha faltat al debat sobre immigració i partits polítics celebrat a Casa Amèrica Catalunya en el marc de les 4es Jornades de Sensibilització per Colòmbia de la Fundació IMAGO, la qual cosa ha facilitat la unanimitat –matisada per Àngel Miret, de Convergència i Unió- dels principals partits polítics catalans sobre la necessitat d'avançar en la consecució del dret a vot dels immigrants. “És difícil sostenir que a una setena part de la població de Catalunya li manqui el dret a votar”, ha afirmat Lídia Santos, del PSC, secundada per Pere Bosch, d'Esquerra Republicana i Ricard Gomà, d'Iniciativa per Catalunya.
25/10/2007 / Barcelona
Els principals partits polítics catalans advoquen pel dret a vot dels immigrants però admeten les dificultats per aconseguir-ho
Tan sols Rafael López, responsable d'immigració del PP a Catalunya, ha faltat al debat sobre immigració i partits polítics celebrat a Casa Amèrica Catalunya en el marc de les 4es Jornades de Sensibilització per Colòmbia de la Fundació IMAGO, la qual cosa ha facilitat la unanimitat –matisada per Àngel Miret, de Convergència i Unió- dels principals partits polítics catalans sobre la necessitat d'avançar en la consecució del dret a vot dels immigrants. “És difícil sostenir que a una setena part de la població de Catalunya li manqui el dret a votar”, ha afirmat Lídia Santos, del PSC, secundada per Pere Bosch, d'Esquerra Republicana i Ricard Gomà, d'Iniciativa per Catalunya.
Precisament, Gomà ha recordat que la negativa del PP a reformar la Constitució espanyola –que exigeix reciprocitat en el dret a vot envers els espanyols residents als països afavorits per aquesta hipotètica prerrogativa– impedeix avançar en aquesta matèria. Miret ha precisat que CiU vincula el dret a vot a conceptes com integració o arrelament.
El debat amb els quatre responsables d'immigració de les seves respectives forces polítiques ha estat constructiu i de calat, sense defugir qüestions espinoses com el denominat “mur de paper” que s'exigeix als immigrants. “Cap societat es pot permetre via lliure i que arribi qualsevol, per la qual cosa cal procurar fluxos migratoris ordenats que garanteixin igualtat de drets i deures amb els autòctons”, ha admès Bosch, exalcalde de la ciutat gironina de Banyoles, on el 17% de la població és estrangera. Gomà, per la seva part, ha arremès contra la Llei d'Estrangeria, a la qual ha qualificat de “nefasta” i “generadora d'exclusió social”.
Auge de la xenofòbia?
Preguntats sobre l'entrada en alguns ajuntaments catalans de formacions de caràcter xenòfob, els quatre polítics han restat importància al fenomen encara que Miret, de CiU, ha apuntat que “en algunes poblacions, errors de gestió han fet que part de la població autòctona s'hagi sentit maltractada”. Per a Lídia Santos, aquests partits “han recollit el fruit de la instrumentalització política de la immigració” mentre Bosch ha reclamat pedagogia que “expliqui els beneficis econòmics i culturals de la immigració”. Gomà ha afegit que el fet més preocupant és que la “xenofòbia impregni el discurs d'altres formacions”.
Ricard Gomà, també cinquè tinent d'alcalde de Barcelona, ha subratllat per la seva part l'extraordinària capacitat d'acollida de la capital catalana, que en 6 anys ha passat de tenir 30.000 estrangers extracomunitaris empadronats a acollir uns 300.000.
