Casa America Catalunya

Han contribuït internet i les xarxes socials a la participació política i a la redistribució del poder o, per contra, han suposat l’aparició de noves formes d’intermediació i control? Casa Amèrica Catalunya i el màster en Recerca en Comunicació i Diversitats de la Universitat de Barcelona organitzen, amb motiu de la inauguració del màster, una taula rodona per reflexionar, a partir de l’experiència llatinoamericana, sobre les conseqüències d’aquests avenços tecnològics en la construcció de societats més democràtiques.

En el context de la gira de tardor (29 setembre – 8 octubre) corresponent a la XVI edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans (CDDH), dialoguem amb Ceshia Ubau (Nicaragua), cantautora en exili i activista per una vida digna, i Pedro Bermeo (Equador), advocat i activista per l’Amazònia. Moderada per Sílvia Plana, responsable d’aliances estratègiques de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), la conversa contempla temes com ara l’anunci del copresident nicaragüenc Daniel Ortega de què no tornaran a haver eleccions al seu país, o sobre la lenta aplicació del resultat d’una consulta popular (agost de 2023) segons el qual s’hauria de suspendre l’extracció de petroli al Parc Natural Yasuní a l’Equador.

La història de Verónica Estay Stange, filla de represaliats de la dictadura xilena i neboda d’un dels principals col·laboradors de la repressió pinochetista, arriba a escena amb No miris, espectacle que obre la temporada del Teatre La Biblioteca. Després de la funció del diumenge 4 d’octubre, un col·loqui reuneix Verónica Estay Stange, protagonista real de la història i professora de Semiòtica de la memòria de la Universitat de París, amb el director Joan Arqué i els actors Pep Cruz, Marta Marco, Gemma Martínez i Erol Ileri per aprofundir en el procés de creació de l’obra i en les qüestions que planteja al voltant de la memòria i les zones grises de la condició humana. El diàleg estarà moderat per Teresa Turiera-Puigbò, guionista de l’obra, i comptarà amb la participació de Francesc Montserrat, coordinador de programació de Casa Amèrica Catalunya, i Albert Reverendo, coordinador de continguts de LaPerla29.

Casa Amèrica Catalunya participa per primera vegada al Festival Centreamérica Cuenta, plataforma de diàlegs fundada des de la regió el 2013 per l'escriptor Sergio Ramírez i convertida en un referent iberoamericà a Espanya, Centreamèrica i el Carib. Del 17 al 19 de setembre, Barcelona serà una de les seus d'aquesta edició.

Amb el títol Informació, justícia, cooperació: triangle de resistència democràtica, reunirem les veus expertes —tant en aquests tres eixos com en la regió centreamericana— del periodista nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro, del director general d'Intermón Oxfam, Franc Cortada, i de la professora agregada de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona, Elisenda Calvet, que exploraran preguntes clau sobre com contribueixen aquests elements a l'enfortiment de la democràcia, com es retroalimenten a la pràctica i quins obstacles troben als països de la regió i en altres llocs del món.

En el context de l’11 de setembre xilè, Amanda Jara, directora de la Fundació Víctor Jara, Joan Manuel Serrat, cantautor i músic, i Francesc Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, dialoguen sobre el paper que han de jugar l’art i el pensament en la construcció del demà. Modera Marta Nin i Camps, directora general de Casa Amèrica Catalunya. Intervenció musical a càrrec del cantautor Lucho Roa.

Inauguració de la quarta edició del festival LATIR, sempre compromès amb la idea de fomentar el diàleg intercultural entre Llatinoamèrica i Catalunya a través de col·loquis, concerts i l’art. Aquesta primera sessió reflexiona sobre el present i el futur de la indústria musical des de perspectives diverses. L’activitat es clou amb l’actuació musical del grup Zumbao.

Mèxic és un dels tres països que acullen el Mundial de 2026, sota el lema “La pelota vuelve a casa”. Les organitzacions de drets humans i els col·lectius de víctimes hi afegeixen “Y nuestros hijos, ¿cuándo?”

L’ordre internacional està canviant: la rivalitat creixent entre els Estats Units i la Xina, les tensions comercials i financeres, els conflictes armats, l’augment de la despesa militar i l’afebliment de les institucions globals. Al mateix temps, la democràcia afronta desafiaments en diverses regions. El resultat és una major incertesa, amb tensions geopolítiques que afecten directament la vida quotidiana de la ciutadania.

La plataforma cultural multidisciplinària KBB Buenos Aires presenta el projecte editorial IAM / PDR, publicació que narra un fenomen artístic poc conegut: l’Institut d’Art Modern (1949 – 1959) i el Premi De Ridder (1949 – 1977) van comptar amb la participació de més de 1.200 artistes, actors, músics, ballarins i intel·lectuals de nombroses disciplines. Com explica Pepe De Ridder, autor del llibre: “Vaig voler deixar un testimoni escrit sobre aquesta epopeia, que em va semblar important transmetre a les generacions futures, ja que amb el temps aniria desapareixent.”

En la taula Memòria fins quan, fins on, fins qui es respon a preguntes com les següents: Té límits la memòria? Com mantenir viva la preocupació per la memòria i evitar el triomf del silenci? Per què es tan ignorat l’episodi tràgic conegut com “l’holocaust del cautxú” que va delmar diversos pobles originaris de l’Amazònia? Quina és la connexió actual dels centres memorials amb la societat civil? Són decisius per combatre els discursos polítics que blanquegen les dictadures? La joventut és animada a formar part de la recuperació de la memòria?