Casa America Catalunya

Inauguració de la quarta edició del festival LATIR, sempre compromès amb la idea de fomentar el diàleg intercultural entre Llatinoamèrica i Catalunya a través de col·loquis, concerts i l’art. Aquesta primera sessió reflexiona sobre el present i el futur de la indústria musical des de perspectives diverses. L’activitat es clou amb l’actuació musical del grup Zumbao.

Mèxic és un dels tres països que acullen el Mundial de 2026, sota el lema “La pelota vuelve a casa”. Les organitzacions de drets humans i els col·lectius de víctimes hi afegeixen “Y nuestros hijos, ¿cuándo?”

L’ordre internacional està canviant: la rivalitat creixent entre els Estats Units i la Xina, les tensions comercials i financeres, els conflictes armats, l’augment de la despesa militar i l’afebliment de les institucions globals. Al mateix temps, la democràcia afronta desafiaments en diverses regions. El resultat és una major incertesa, amb tensions geopolítiques que afecten directament la vida quotidiana de la ciutadania.

La plataforma cultural multidisciplinària KBB Buenos Aires presenta el projecte editorial IAM / PDR, publicació que narra un fenomen artístic poc conegut: l’Institut d’Art Modern (1949 – 1959) i el Premi De Ridder (1949 – 1977) van comptar amb la participació de més de 1.200 artistes, actors, músics, ballarins i intel·lectuals de nombroses disciplines. Com explica Pepe De Ridder, autor del llibre: “Vaig voler deixar un testimoni escrit sobre aquesta epopeia, que em va semblar important transmetre a les generacions futures, ja que amb el temps aniria desapareixent.”

En la taula Memòria fins quan, fins on, fins qui es respon a preguntes com les següents: Té límits la memòria? Com mantenir viva la preocupació per la memòria i evitar el triomf del silenci? Per què es tan ignorat l’episodi tràgic conegut com “l’holocaust del cautxú” que va delmar diversos pobles originaris de l’Amazònia? Quina és la connexió actual dels centres memorials amb la societat civil? Són decisius per combatre els discursos polítics que blanquegen les dictadures? La joventut és animada a formar part de la recuperació de la memòria?

En el marc de LATITUDS Cicle de teatre llatinoamericà de proximitat organitzat per On el teatre batega (OTB), conversa sobre els intercanvis teatrals entre Catalunya i l'Amèrica Llatina amb diversos professionals de l'escena teatral per parlar d'experiències sobre la internacionalització. Un espai per compartir vivències en primera persona des de la direcció, la gestió o la interpretació. Participen Guada Cejas, directora de la sala La Badabadoc, Felipe Cabezas, director de la Sala Fènix, Gastón Díaz, director del Festival de Teatre Gualeguay – FTG, Marina Marcos, directora de El Maldà y presidenta de la asociación On el teatre batega, i Nelson Valente, director, dramaturg i professor. Modera Bernat Puigtobella, editor de Núvol.

En un context internacional cada cop més fragmentat, les relacions entre Àsia, Amèrica Llatina i el Carib (ALC) i Europa es reconfiguren sota la pressió de la rivalitat entre grans potències i el gir nacionalista impulsat per Donald Trump. La Xina es manté com a actor central mitjançant una estratègia que combina comerç, inversió i diplomàcia, consolidant-se com a soci clau a la regió, encara que generant preocupacions sobre dependència i desequilibris estructurals.

RECREAS és una iniciativa impulsada per DAMA (Derechos de Autor de Medios Audiovisuales) que neix amb una clara vocació transatlàntica: connectar, articular i enfortir a la comunitat de guionistes d’Espanya i l’Amèrica Llatina en un moment decisiu per al futur de l’audiovisual en espanyol. La xarxa s’ha iniciat a partir del diàleg directe entre professionals de països com ara Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile, Uruguai, Veneçuela i Espanya, amb l’objectiu de compartir coneixement, generar aliances creatives, defensar els drets laborals i d’autor, i donar visibilitat als desafiaments comuns pels quals travessa l’escriptura audiovisual en un context de transformació tecnològica, industrial i cultural.

L’ésser humà té certa dificultat per habitar la incertesa. D’aquí la nostra trajectòria intentant objectivar la realitat i convertir-la en quelcom mesurable i predictible. La IA és fruit d’aquesta història i, gràcies al discurs dominant al seu voltant, sembla tenir el futur assegurat.

El relat de la IA com a imparable ens obliga, com a ciutadans, institucions i organitzacions, a integrar-la en el nostre dia a dia. En la segona sessió del cicle Ni intel·ligent ni artificial: ètica i relat al voltant de la IA, es proposa una indagació en la naturalesa de l’ésser humà i la seva relació amb els canvis científics i tecnològics per, tot seguit, abordar el discurs que sosté, impulsa i potencia la IA. En què es basa i a què respon? És possible la promesa d’una intel·ligència artificial? L’artista i investigadora Elvira Prado-Fabregat conduirà la sessió.

La igualtat de gènere constitueix no només un imperatiu de justícia i representativitat, sinó un component fonamental de la governança democràtica, també en el pla internacional. En un moment de reconfiguració de l'ordre global, i en l'any en què podria produir-se per primera vegada el nomenament d'una dona com a secretària general de Nacions Unides, aquesta sessió examina els principals obstacles que enfronten les dones en l'àmbit diplomàtic i multilateral: des de les condicions d'accés a la carrera i la promoció a llocs de lideratge, fins a la pervivència dels sostres de vidre.