Casa America Catalunya

“L’exposici

Casa Amèrica Catalunya ha presentat als mitjans de comunicació aquest dijous 10 de maig, unes hores abans de la seva inauguració oficial, l'exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari”, que reflecteix els 96 anys d'història del centre americanista. La mostra és un recorregut en imatges des del naixement de la fundació, en 1911 fins als nostres dies. Marta Nin comissaria de l'exposició i directora adjunta de l'actual seu americanista ha afirmat: “Aquesta exposició no hagués estat possible sense la primera Casa de América de Barcelona”. Nin també ha destacat el paper de les persones que es van encarregar de conservar els documents perquè avui fora possible aquesta exposició. Per la seva part Gabriela Della Corte, historiadora i encarregada de la mostra ha confessat: “Tothom que entra a Casa Amèrica Catalunya s'adona que és l'herència de la seu americanista”. A la inauguració també ha assistit Jorge Vehils, fill del fundador i director de la primera Casa d'Amèrica de Barcelona, Rafael Vehils, que es va exiliar a l’Argentina durant la guerra civil espanyola.

La “impressionant qualitat” de la música i la figura de nombrosos “compositors punters” són dues de les característiques que defineixen el moment musical que viu Mèxic en aquests moments. Tal i com ha destacat el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Bonastre en la conferència “Mèxic: del virregnat al món contemporani”, aquest país va ser un dels principals receptors de música europea al llarg del segle XIX, principalment classicisme i romanticisme. Tot i que aquesta música es desenvolupà de forma coetània a les dues bandes de l’Atlàntic, Llatinoamèrica és a hores d’ara i des del punt de vista musical, “una gran desconeguda” pel públic majoritari.

Dels immigrants arribats a Espanya, els d'origen iberoamericà són els més estalviadors, perque dediquen gairebé un 20% dels seus salaris a les remeses que envien als seus països d'origen o als seus comptes d'estalvi, segons un informe presentat ahir a Casa d'Amèrica de Madrid i difós per l'agència EFE. La consultora de la companyia Nielsen, Àngels Zabaleta, va donar a conèixer ahir les conclusions dels Últims estudis dels hàbits de consum dels immigrants a Espanya en els que va destacar que els iberoamericans són el col•lectiu d'immigrants que més estalvia.

“Estic viu i vull seguir vivint” van ser les primeres paraules que va pronunciar Diego Maradona a l’entrevista del Canal 13 de Buenos Aires abans de complir el seu primer dia d'alta atorgada pels metges de la clínica psiquiàtrica Avril, en la que romania ingressat des del passat 21 d'abril. El futbolista argentí ha assegurat que va passar moments molt angoixants en els que es patia per la seva vida però s'ha manifestat contrariat davant els insistents rumors sobre la seva mort que circulaven per Argentina. “Estic buscant als responsables d'aquesta versió”, ha afirmat el ex futbolista de 46 anys, qui ha apuntat a certs membres del govern argentí. D 'altra banda, l'exjugador ha afirmat que no consumeix drogues des de fa dos anys i mig i que no és “un borratxo”, malgrat que ha assumit la substitució de les drogues per l'alcohol fins que va ingressar el passat 28 de març al sanatori Güemes per un problema hepàtic. “Ha arribat el moment de voler-me una miqueta més, de gaudir de les meves filles. Vull posar-me bé”, ha afirmat el futbolista.

“Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari” és una mostra del naixement i evolució d’aquesta institució americanista que té els seus inicis al 1911 amb la fundació Casa Amèrica Barcelona i de la qual és hereva l’actual Casa Amèrica Catalunya. Un recorregut per fotografies i documentació diversa dona a conèixer els canvis produïts a l’entitat al llarg dels seus 96 anys d’història. En l’acte d’inauguració d'avui dijous 10 de maig, participa el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, l’Ambaixador de Xile a Espanya, Osvaldo Puccio, i el director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria.

La projecció del film “Boleiros: era uma vez o futebol” del director brasileny Ugo Giorgietti ha inaugurat el cicle de cinema de Casa Amèrica Catalunya “De l’estadi a la gran pantalla”. En la presentació de la pel•lícula, el peruà i crític de cinema Rafael Drinot ha destacat l’escassa difusió que es fa del cinema brasileny i la manca de participació d’aquest en els festivals internacionals de cinema. Evidenciant les diferències amb els films argentins i la seva creixent projecció internacinal, Drinot ha afirmat que als brasilenys “els és igual que el cinema es quedi només al seu àmbit nacional o trascendeixi com a màxim a Portugal”.

Latinoamérica Exterior, el diari dels retornats i els immigrants a Espanya, oferirà als seus lectors la possibilitat de rebre aquesta publicació quinzenal a casa de forma gratuïta només amb una subscripció prèvia a la seva pàgina web. El diari, que actualment compta amb una tirada de 43.500 exemplars i té edicions a tot el territori nacional, és un mitjà de comunicació dissenyat exclusivament per als ciutadans procedents de Llatinoamèrica residents a Espanya i també per als emigrants espanyols que han retornat als seus països.

(Reproducció de l'article publicat diumenge passat 6 de maig al periòdic argentí Pàgina/12) La Casa Amèrica Catalunya dirigida per els governs d'Espanya, Barcelona i Catalunya, va atorgar aquest any a Pàgina/12 el seu premi anual a la llibertat d'expressió pel seu “rigor i professionalitat posats al servei de la justícia i els drets humans”. L'encarregat de lliurar la distinció va ser Joan Manuel Serrat, un verdader pont entre els dos països. Ernesto Tiffenberg va fer extensiu l'homenatge a tots els organismes de drets humans.

L'escriptor argentí Horacio Verbitsky ha presentat a la seu de Casa Amèrica Catalunya el seu llibre “Cristo Vence”, un relat d'investigació sobre el paper de l'Església Catòlica argentina durant la Dictadura. Verbitsky ha destacat la formació ideològica que l'Església va implantar durant la Dictadura i el suport que aquesta va aportar als governs totalitaris del país. A més, l'escriptor ha fet un paral·lelisme entre l'episcopat argentí dels anys 70 i l'espanyol dels anys 30.