Casa America Catalunya

Avui dijous 24 de maig, a les 20:00 hores, a Casa Amèrica Catalunya tindrà lloc la presentació del llibre “Rodolfo Walsh, la paraula i l'acció”, del periodista, militant i docent Eduardo Jozami, que ha invertit quatre anys en la seva elaboració. El llibre és una biografia polític-literària de Rodolfo Walsh, el periodista abatut el 25 de març de 1977 a Buenos Aires per una patrulla militar un dia després que escrivís la cèlebre “Carta Oberta d'un Escriptor a la Junta Militar” en la que denunciava la barbàrie de la dictadura argentina imposada un any abans. A la presentació d'aquesta esperada obra de Jozami –qui va estar pres durant tota la dictadura a l'Argentina (1976-1983)– també intervindrà la periodista i estreta col·laboradora de Walsh, Lila Pastoriza, qui va sobreviure a sis mesos d'internament a l'Escola Superior de l'Armada (ESMA), el principal centre clandestí de reclusió de la dictadura. Sempre actius en defensa dels drets humans, Jozami i Pastoriza adverteixen: “Hi ha moltes maneres de funcionar pròpies de la dictadura que perduren a l'Argentina”.Jozami i Pastoriza reaccionen amb contundència quan se'ls interpel·la sobre la necessitat de mantenir viva la memòria històrica en un país com Argentina, on els processos judicials contra presumptes responsables dels crims de la dictadura se succeeixen. “La memòria és fonamental perquè ha de servir perquè les generacions més joves evitin la reiteració en determinades situacions. A l'Argentina, l'etapa del terrorisme d'estat és molt recent i hi ha una necessitat imperiosa d'anar cap enrere, entendre com es va arribar a aquesta situació i establir responsabilitats individuals i col·lectives”, subratlla Pastoriza.Memòria“A l'Argentina, els militars van perdre la guerra externa –en referència a la guerra de les Malvines– però no la interna”, afegeix Jozami qui admet que si bé avui hi ha a l'Argentina un consens “molt important” a condemnar als responsables del genocidi, “no és tan clar quin rol ha de jugar l'Estat en assumptes com els espais de memòria ja que hi ha multiplicitat de visions i no només una història a comptar”, matisa. “No hi ha hagut una indagació crítica sobre el paper dels mitjans de comunicació, l'Església i les grans empreses durant la dictadura i les seves complicitats amb el règim”, es lamenta l'escriptor i docent. “Hi ha moltes maneres de funcionar pròpies de la dictadura que perduren a l'Argentina”, conclou PastorizaLa militànciaApel·lada per la seva militància als 70 –“en un món que anava a superar el capitalisme”– i la seva experiència com a víctima directa del terror de la dictadura, Lila Pastoriza diu que “haver sobreviscut a aquesta experiència no estava per a res previst. En aquella Argentina cada vegada quedava més clar que la derrota era inevitable”. Jozami, empresonat durant els set anys de dictadura, reconeix que “avui la meva vida és una altra. Sento la necessitat de recuperar tot allò positiu d'aquells anys, però no tot van ser encerts. Cal ser crítics però sense traslladar tota aquesta experiència a una discussió entre avis”.Llibre sobre WalshEduardo Jozami i Lila Pastoriza presenten aquest dijous 24 de maig a Casa Amèrica Catalunya el llibre “Rodolfo Walsh, la paraula i l'acció”, en un acte que serà introduït per Jordi Borja, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El seu autor, Eduardo Jozami, ha invertit 4 anys de minuciosa investigació per enfrontar-se, “o almenys tractar de fer-ho”, al mite de Rodolfo Walsh, el periodista argentí abatut el 25 de març de 1977 per una patrulla militar a Buenos Aires a penes un dia després que escrivís la cèlebre “Carta Oberta d'un Escriptor a la Junta Militar” en la que denunciava la barbàrie de la dictadura. Un mite qüestionat“Existeix un “mite Walsh” a l'Argentina i el llibre té, d'alguna manera, el propòsit de qüestionar aquest mite. No perquè la figura de Walsh m'assembli menys significativa, o menys digna de reconeixement, sinó perquè s'ha elaborat una història un poc simplificada en la que a vegades es desposseeix el personatge dels seus aspectes més contradictoris i vitals i s'amaguen alguns períodes de la seva militància políticament incorrectes”, sosté Jozami, que afegeix: “Quan avui nosaltres intentem mirar amb uns altres ulls l'Argentina dels 60 i 70, una mirada en la qual el qüestionament més dur als militars i a tots els que van ser al darrere del genocidi segueix sent fonamental, també cal veure quines contradiccions, errors, debilitats, polítiques incorrectes i actituds sectàries van existir també en la banda dels qui es van enfrontar a la dictadura i van ser víctimes de la dictadura”.