Casa America Catalunya

El jutjat número 2 de Móstoles (Madrid) ha citat a declarar aquest dilluns 12 de març a l'expresidenta de la República Argentina, María Estela Martínez Cartas, més coneguda com a Isabelita, sobre el possible embargament dels seus comptes per valor de més de 5,8 milions d'euros, uns 7,7 milions de dòlars, informa l’agència EFE. La titular de la sala, Pilar Saldaña, ha fixat una audiència amb Isabelita i la Fundació per la Pau i l'Amistat dels Pobles (FUNPAZ), que la va demandar fa quatre anys per "recuperar" 7.758.747 dòlars, més els interessos generats durant els últims anys, com a part del llegat de Juan Domingo Perón, amb qui María Estela va estar casada, segons fonts de la Fundació.

Un jutge argentí ha ordenat la detenció del dictador Reynaldo Bignone (a la imatge), últim president de la Dictadura militar d'Argentina (1976 –1983), en el marc d'una causa per violacions als drets humans. Bignone, processat com a presumpte responsable de segrestos il·legals i homicidis durant la dictadura, ha ingressat pres a l'Institut Penal de les Forces Armades a Campo de Mayo, el mateix lloc on va funcionar el centre clandestí on es van cometre violacions als drets humans que ara se li imputen, recorda en la seva edició d'avui el diari argentí Página/12 que ha recollit la notícia amb aquests incisius titulars: “A Campo de Mayo perquè exerciti la memòria” i “Sempre es torna al lloc del crim”.

El jutge xilè Víctor Montiglio ha processat 19 exmilitars per la mort i desaparició a l’any 1976 de la direcció clandestina del Partit Comunista de Xile, informa l'agència EFE. La resolució afecta un tinent coronel i quatre suboficials de l’Exèrcit, dos suboficials de l'Armada, quatre suboficials de la Força Aèria i vuit suboficials del cos de Carrabiners. Els inculpats estan actualment retirats .La desaparició de la cúpula del Partit Comunista de Xile és coneguda com el cas “Calle Conferencia”. Aquests processats s’afegeixen als nou que ja són a la presó, com Manuel Contreras (a la imatge), excap de la Direcció d'Intel·ligència Nacional (DINA), i César Benavides, exministre de l'Interior i exintegrant de la Junta Militar. El nombre d'exagents encausats ja puja a 45.

La gira pel Brasil, Uruguai, Guatemala, Mèxic i Colòmbia del president dels Estats Units, George Bush, evidència el malestar i rebuig que provoca la política de l'administració nord-americana a la regió. Així, els presidents de Bolívia i Equador, Evo Morales i Rafael Correa, respectivament, han estat convidats a un miting en contra de Bush que protagonitzarà a Buenos Aires l'enemic acèrrim dels nord-americans, el president de Veneçuela, Hugo Chávez, en una convocatòria de les Madres de la Plaza de Mayo. I a Brasil, es dóna la circumstància que la formació del president Lula da Silva, el Partit dels Treballadors (PT), recolza les mobilitzacions convocades en contra de la visita del mandatari nord-americà. Estats Units ha contraatacat denunciant violacions dels drets humans a Cuba i Veneçuela.

Amèrica Llatina acull amb fredor, quan no recel, la pròxima gira del president dels Estats Units, George Bush, pel Brasil, Uruguai, Colòmbia, Guatemala i Mèxic. Molts analistes atribueixen aquest viatge a l'interès estratègic de l'administració nord-americana de contrarestar la creixent influència del president de Veneçuela, Hugo Chávez, a la regió. Bush, per la seva banda, ha començat a escalfar motors i ha manifestat el seu compromís amb una Amèrica Llatina “menys desigual i més transparent”, informa BBC Mundo. Un missatge que no cala, especialment entre els centenars de milers de ciutadans llatinoamericans que s'han vist obligats a emigrar víctimes de les desigualtats socials i econòmiques sofertes als seus països després d'anys de polítiques neoliberals imposades pels Estats Units. (En la imatge, portada de l'edició barcelonina del diari Latino, destinat a la nombrosa colònia de llatinoamericans assentats a la capital catalana i voltants)

El filòsof i assagista xilè Martín Hopenhayn ha protagonitzat la teleconferència “Joventut i cultura del risc: un vincle a deconstruir” que ha enllaçat les ciutats de Madrid, Barcelona i Santiago de Xile. Aquesta activitat, organitzada per Grup Igia, s'emmarca en la Primera Conferència Llatina Virtual (Cl@t) “Joventut, salut i cultura del risc: aliança i xarxes” i també n’han intervingut Oriol Romaní, Doctor en Antropologia Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona i pioner a Espanya de l'estudi del fenomen de les drogues des del compromís social i antropològic; Eugenio Ravinet, secretari executiu de l'Organització Iberoamericana de Joventut (OIJ); Tito Drago, director de Comunica i corresponsal a Espanya d'Inter Press, i Mauricio Sepúlveda, investigador en drogues i sexualitat. Antoni Traveria, director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, ha moderat el debat. La teleconferència s'ha transmès a través d'Internet al lloc web www.ateiamerica.com i també s'ha pogut seguir presencialment a Casa Amèrica Catalunya.

El director del Centre d’Estudis Brasilers a Barcelona, doctor Wagner Novaes, ha inaugurat a Casa Amèrica Catalunya el curs gratuït per aprendre portuguès que patrocinen ambdues institucions. La iniciativa ha estat un èxit i se n’han inscrit un total de 30 persones, que completen els dos grups –novells i iniciats– en què s’ha dividit el curs, que és impartit per Alexandra Vargas de Carvalho, llicenciada en Llengua i Literatura portuguesa per la Universitat brasilera de Minas Gerais i doctora en Filologia Comparada per la Universitat Complutense de Madrid. El curs “Aprèn portuguès!” es perllongarà fins al pròxim 26 de juliol i el seu seguiment faculta per a l’obtenció de quatre crèdits de lliure elecció per la Universitat de Barcelona.

La vice-presidenta primera del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha iniciat aquest dilluns 5 de març la lectura pública de l'obra de Gabriel García Márquez “Cien años de soledad”, l'acte central de l'homenatge que la Casa de América i la Societat Estatal de Commemoracions Culturals rendeixen a l'escriptor colombià, que el dimarts 6 de març compleix 80 anys, informa l'agència EFE. Durant unes 16 hores, representants de la política i del món de la cultura espanyoles prestaran la seva veu per a la lectura de la novel·la, publicada fa 40 anys. (En la imatge, Gabriel García Márquez al costat del director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, durant una estada a Barcelona al 2006 de l'escriptor, que fa 25 anys va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura)

El cicle “Músiques de l’exili”, organitzat per Casa Amèrica Catalunya i l’Associació Catalana de Compositors (ACC), ha arrencat amb una autocrítica cap al nul interès existent a Iberoamèrica sobre el seu passat musical. “No tenim noció de la importància de la història”, ha dit el crític musical argentí Jorge de Persia en la sessió inaugural, dedicada a “Catalunya-Argentina, un diàleg constant” i en la que també ha intervingut el compositor i president de l’ACC, Domènec González de la Rubia. Fins el 28 de juny, “Músiques de l’exili” proposa un recorregut, amb xerrades i actuacions, per les relacions entre la música i els músics catalans i llatinoamericans al llarg dels darrers tres-cents anys.

El periodista, escriptor i investigador argentí Juan Gasparini ha apuntat directament a Maria Estela Martínez de Perón, “Isabelita”, presidenta d'Argentina entre 1974 i 1976, com la màxima responsable de la Triple A, el grup terrorista paramilitar d'extrema dreta al qual se li atribueixen un mínim de 600 crims. En el transcurs de la conferència “Isabel Perón, la derrota de la impunitat”, celebrada a Casa Amèrica Catalunya, Gasparini ha afirmat que la Triple A va tenir una responsabilitat bicèfala en les persones de Juan José López Rega, “El Bruixot”, que va ser Ministre de Benestar amb Isabel Perón, i la pròpia ex-presidenta argentina. “El Bruixot no va poder muntar la Triple A sense el sosteniment de Isabelita”, ha dit. Isabel Perón es troba a Espanya en situació de llibertat provisional i sobre ella ja pesen dues peticions d'extradició a Argentina per part de jutges d'aquest país que l'acusen de diversos crims d'Estat. La conferència ha estat introduïda pel director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria i pel dibuixant argentí Horacio Altuna, qui ha subratllat que “és fantàstic que Argentina doni un exemple de memòria històrica”.