Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
21/03/2007 / Barcelona

La dramaturga argentina Diana Raznovich lloa el paper de les artistes llatinoamericanes en contra de la repressió

Diana Raznovich, dramaturga argentina, ha destacat a Casa Amèrica Catalunya el paper de la dona artista llatinoamericana en la tasca de reivindicació de les desaparicions de persones registrades durant les Dictadures a diversos països del continent. L’autora, que va viure 12 anys a Europa i de la qual s’han traduït diverses obres a diferents idiomes, presenta aquests dies la seva performance d’humor “El santuari estressat” en el marc del Festival Magdalena de creacions artístiques que se celebra a Barcelona per primera vegada sota el títol de “Piezas Conectadas”.

Diana Raznovich, dramaturga argentina, ha destacat a Casa Amèrica Catalunya el paper de la dona artista llatinoamericana en la tasca de reivindicació de les desaparicions de persones registrades durant les Dictadures a diversos països del continent.  L’autora, que va viure 12 anys a Europa i de la qual s’han traduït diverses obres a diferents idiomes, presenta aquests dies la seva performance d’humor “El santuari estressat” en el marc del Festival Magdalena de creacions artístiques que se celebra a Barcelona per primera vegada sota el títol de “Piezas Conectadas”.
 
Aquest festival ha servit per presentar l’obra de diverses artistes llatinoamericanes com Jesusa Rodríguez (denuncia la situació del blat de moro a Mèxic) o Teresa Rali, del grup Yuyachkanid (presenta la lluita dels poblats indígenes a Perú), que han fet del teatre la peça impulsora de moviments socials per a la millora de les condicions d’aquests països. En paraules de Raznovich, “quan un crea referents, els crea per sempre”, i això és el que ha succeït en el panorama teatral de l’Amèrica Llatina, on l’obra de dones com ella ha deixat una “llavor” artística per a les generacions futures.
 
L’autora ha assegurat que només el record del passat permet que no s’oblidi el “genocidi indígena” d’algunes comunitats del sud del continent i que l’expressió artística d’aquesta realitat a través del teatre ajuda al treball de “perdó i purificació” d’aquesta tragèdia, ja que els protagonistes se senten reconeguts com a víctimes.