Casa America Catalunya

L’Ambaixadora Extraordinària i Plenipotenciària de l’Estat Plurinacional de Bolívia a Espanya, María del Carmen Almendras Camargo, ha visitat la Fundació Casa Amèrica Catalunya. La representant diplomàtica del país andí, que ha mantingut una extensa reunió de treball amb el director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, ha visitat l’exposició “Cent veus, un centenari” sobre el segle d’existència de l’entitat catalana i n’ha participat escollint la paraula “dignitat” per ubicar-la al panell multilingüe que forma part de la mostra.

Julio Villanueva Chang tancà a finals de novembre les jornades que Casa Amèrica Catalunya dedicava als Nous Cronistes d’Índies, amb notícia incorporada: Qui fou director- fundador de l’emblemàtica Etiqueta Negra, torna a fer-se càrrec de l’edició de la revista peruana, líder del nou periodisme llatinoamericà, del periodisme literari, de les publicacions de qualitat o de com la crítica prefereixi anomenar-lo. Però, davant de tot, d’un dels millors i més cridaners fenòmens de les lletres hispanes viscuts en els darrers anys. Sigui periodisme, literatura o crònica d’alta qualitat, ha valgut per llençar Villanueva Chang com gran esperança blanca al tron dels pesos pesants de les lletres. El que toca es magnifica per a bé, quasi per a sublim i sense cara de voler-ho.

Algú tan fora de mida com Carlos Monsiváis havia de generar una reflexió tan fantàstica i sensacional des del punt de vista intel·lectual com la viscuda a les jornades d’homenatge organitzades per Casa Amèrica Catalunya el passat mes de novembre. Aquest cop, li cedim el protagonisme al caricaturista Rafael ‘El Fisgón’ Barajas, acompanyat pel periodista i escriptor Jenaro Villamil, una altra parella d’íntims col·laboradors d’en Monsiváis. Ells es van centrar en la vessant del personatge dedicat a liderar tota mena de causes justes, dotant-les de contingut intel·lectual i raonaments per a la lluita dialèctica.

El 8 d’octubre, El Periódico de Catalunya publicà un article d’opinió d’Antoni Travería, director general de Casa Amèrica Catalunya, en el que traçava una aproximació a la figura del nou premi Nobel de Literatura hores després de fer-se pública la decisió de l’Acadèmia sueca. Aquest n’és el text complet: “Mario Vargas Llosa seria, potser, el millor exemple amb què poder demostrar que l'èxit de l'ofici d'escriure, la intel·lectualitat i la fama adquirida, en el seu cas fama universal, no té per què conduir al triomf en altres facetes de la vida, i menys en l'activitat política”.

27 de setembre. La vigília de la presentació mundial de l’únic concert - recital titulat Del Amor que el poeta Juan Gelman, el bandeonista Rodolfo Mederos i el seu  Trío i l’escenògrafa Cristina Banegas van oferir a la sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona estava marcada pels assajos i les darreres correccions. Només una estona d’alliberament per tal d’atendre als periodistes i definir les sensacions que genera aquests esdeveniment en els seus extraordinaris protagonistes. Després, sala plena com un ou per veure un esdeveniment únic: La recreació musicada en escena dels poemes d’amor escrits per aquell que els hi donarà veu. El millor poeta d’avui dia.

León Gieco va aterrar a Barcelona com aterren els rockers, fent soroll encara que no volgués fer-lo. A cavall entre la presentació del seu documental Mundo Alas a Casa Amèrica Catalunya i a l’espera del seu concert Íntimo – Interactivo, a la Sala Bikini, el gran cantautor argentí celebrà un seguit d’entrevistes amb periodistes acreditats a la capital catalana. A totes elles, hi era present el denominador comú de la seva abassegadora energia, ànsies de viure, carisma i felicitat per gaudir de la vida a cada moment tal i com León l’entén, la sent i la gaudeix. Aquesta és una compilació de frases pronunciades per l’artista. Quasi una autoentrevista.

Estela Barnes de Carlotto, presidenta de Abuelas de Plaza de Mayo, y Carlota Ayub de Quesada, presidenta de la Comisión de Solidaridad con Familiares de Desaparecidos en Barcelona, van tornar el passat mes de maig a la que és “la seva casa”, segons pròpia definició. Casa Amèrica Catalunya organitzà amb elles una xerrada sobre “Cultura i Drets Humans” en la que les veus d’aquests símbols argentins es centraren en aspectes concrets de la seva lluita històrica i també de la que aleshores era pura actualitat, com la situació del jutge Baltasar Garzón. 

El diumenge, 9 de maig, 400 persones ompliren a vessar l’Auditori del Conservatori del Liceu en el primer acte de les Jornades dels Bicentenaris de la Independència organitzades per Casa Amèrica Catalunya. L’esdeveniment, de caràcter gratuït, resultà un èxit complet, de formidable complicitat entre el públic i els artistes participants. Ja una hora i mitja abans de començar la sessió, just a migdia, algunes persones s’aproparen fins el fòrum del carrer Nou de la Rambla per no perdre’s l’ocasió d’escoltar la Coral Càrmina interpretant un eclèctic repertori de peces de la cultura llatinoamericana, tan ben triades com per agradar a l’heterogeni públic aplegat en aquesta ocasió.

Durant unes quantes hores del diumenge, 28 de març, la muntanya barcelonesa de Montjuïc va quedar ‘presa’ per una onada humana d’esplèndida solidaritat cap a Xile. L’acte “Barcelona per Xile”, organitzat per la Federació d’Associacions xilenes creada per a l’ocasió, va tenir un aclaparador èxit d’assistència que, fins i tot, sorprengué a les 400 persones involucrades en la preparació de l’esdeveniment.

La Fundació Casa Amèrica Catalunya lamenta anunciar la cancel·lació de la Convocatòria 2011 d’Ajuts a Projectes de Cooperació Cultural al Desenvolupament. Per raons pressupostàries, derivades de la crisi econòmica, el proper any, com a mínim, resulta impossible assumir les despeses derivades de la concessió d’aquests ajuts.