Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
24/04/2013 / Barcelona

Biennal Uruguai - Catalunya: lliurament del Premi Delmira Agustini a Cristina Peri Rossi

Després de rebre la medalla, l’escriptora uruguaiana ha realitzat una lectura d’alguns dels seus poemes davant el nombrós grup d’assistents que s’han sumat a l’homenatge. Una emocionada Cristina Peri Rossi ha afirmat en la seva intervenció que “vull estar a la alçada del que escric”.

L’acte ha tingut lloc a la seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat i ha comptat amb la presència del conseller Ferran Mascarell, de l’ambaixador de l’Uruguai a Espanya Francisco Bustillo, d’Antoni Traveria, director de Casa América Catalunya, i de Pere Camps, director de la Biennal.

És el primer cop que s’atorga la medalla Delmira Agustini, un guardó pensat per a reconèixer la trajectòria i el treballo de personalitats del món de l’art i de la cultura. “És un reconeixement just que aquesta Biennal comenci amb el lliurament d’aquest premi a Cristina Peri Rossi”, ha cometat l’ambaixador Bustillo moments abans de lliurar la medalla.

Ferran Mascarell, en la seva intervenció, ha asseverat que es tracta d’“una de les grans poetes del nostre temps” i, per altra banda, el director de la Biennal, Pere Camps, ha tingut paraules d’agraïment a la figura de Cristina Peri Rossi: “gràcies per la teva poesia, per les teves lletres, que ens fan creure en un món millor”.

L’escriptora s’ha mostrat especialment emocionada al afirmar que “em sento vinculada a Delmira” després de repassar aspectes de la biografia d’aquesta escriptora uruguaiana, víctima mortal de la violència de gènere, que està considerada como una de les poetes de referència de tota Llatinoamèrica.

Finalment, la pròpia Cristina Peri Rossi ha fet ús de la paraula per acomiadar aquest vermut literari que coincidia amb la Diada de Sant Jordi. L’autora uruguaiana ha fet un repàs a la seva vida a l’exili després del seu viatge en vaixell amb destí a Barcelona.

Un repàs irònic i mordaç aromatitzat amb la lectura de diversos poemes, entre ells: Montevideo, Genealogía (dedicat a les seves avantpassades), Condición de mujer o Gotan, que ha estat ambientada amb un tango de Gardel.