L’escriptor i investigador cubà, Jorge Domingo Cuadriello, ha presentat a Casa Amèrica Catalunya el seu últim llibre, “El exilio republicano en Cuba”. L’acte va comptar amb la presència de la vicecònsol de Cuba, Iraida Guerrero, y la presentació a càrrec de Manuel Aznar Soler, escriptor especialitzat en la temàtica de la diàspora posterior a la guerra civil espanyola. El llibre de Cuadriello, publicat per Siglo XXI i amb pròleg per Alfonso Guerra, es, segons Soler, “el document de referència ineludible sobre l’exili republicà a Cuba”. De la seva banda, Cuadriello ha manifestat que l’elaboració del llibre ha estat motivada per un “motor sentimental, degut a l’origen asturià del seu pare.
04/12/2009 / Barcelona
Cuadriello: “El Centre Català de Cuba va ser l’únic marcadament antifranquista”
L’acte de presentació del llibre “El exilio republicano español en Cuba” ha destacat per la complicitat entre el presentador, Manuel Aznar Soler, i el ‘presentat’ Jorge Domingo Cuadriello: “Jorge és un jove vell amic per què el conec des del segle passat”, ha puntualitzat Soler. En paraules del mateix Soler, professor de la UAB i escriptor de llibres com “El exilio literario español de 1939”, el llibre és el resultat d’un “treball exhaustiu, rigorós i molt complert sobre la petjada dels exiliats espanyols a Cuba”, buit fins ara de treballs literaris i d’investigació amb el rigor de l’actual. El Carib no figura, dissortadament, entre el mapamundi de l’exili republicà espanyol. Aquest forat emplenat per Cuadriello provoca que Soler consideri Cuadriello com el “millor investigador cubà que hi ha ara mateix”. Després d’aquestes paraules de reconeixement, Cuadriello va aclarir que un altre dels motius que l’han portat a escriure el llibre ha estat la voluntat de trencar alguns tòpics: “He volgut desmentir el fals criteri de que l’exili espanyol va ser insignificant a Cuba, que només va ser terra de trànsit”. Tot i que el llibre agafa l’exili “en un sentit integral” – no tria de manera específica entre catalans, gallecs o asturians-, Cuadriello ha declarat que la comunitat catalana, encara que no gaire nombrosa, si va resultar molt influent, tant “econòmica com socialment”, i que, a diferència dels centres gallecs, lleonès o andalús, “el centre català va ser sempre clarament antifranquista”.
