El dilluns 3 de novembre s'ha fet lliurament del prestigiós Premi Herralde que cada any atorga l'editorial Anagrama a la millor obra en llengua castellana. En aquesta 26a edició, el guardó ha recaigut per unanimitat en la novel·la "Casi nunca", del mexicà Daniel Sada. El jurat, presidit per l'editor Jorge Herralde i integrat per Salvador Clotas, Juan Cueto, Luis Magrinyá i Enrique Vila-Matas, ha proclamat també finalista l'obra "Un lugar llamado Oreja de Perro", del peruà Iván Thays, d'entre les 244 obres presentades –43 més que el 2007.
04/11/2008 / Barcelona
Daniel Sada, escriptor i periodista mexicà, guanya el Premi Herralde 2008 de novel·la per la seva obra “Casi nunca”
"Casi nunca", que relata una relació amorosa a tres bandes entre un enginyer agrònom, una prostituta i una "il·lustre senyoreta", estarà aviat a les llibreries juntament amb l'obra de Thays, qui va integrar el 2007 el grup "Bogotà 39", els 39 millors escriptors llatinoamericans joves. L'editor Jorge Herralde ha anunciat que, per primera vegada en la història del certamen, Anagrama publicarà també les altres tres obres finalistes el 2009: "Bajo este sol tremendo", de Carlos Busqued (Argentina, 1970); "Temporada de caza para el león negro", de Tryno Maldonado (Mèxic, 1977) i "Asuntos propios", de José Morella (Espanya, 1972).El propi Herralde ha qualificat a Sada de ser "un enamorat de la forma", i ha reconegut com "un luxe" la participació del mexicà en aquesta convocatòria, a qui el cèlebre escriptor xilè Roberto Bolaño, mort el 2003, també admirava i havia definit com "un escriptor barroc, de la talla de Lezama Lima".Daniel Sada va néixer a Mexicali (Baixa Califòrnia) el 1953. Format en periodisme i lletres hispàniques, ha estat catedràtic a la Universitat Autònoma de Zacatecas, a l'Escola de Periodisme Carlos Setién García i a l'Acadèmia Hispanoamericana de San Miguel de Allende. La seva obra ha estat traduïda a cinc idiomes, i ha publicat regularment en els més prestigiosos rotatius i revistes mexicanes com ara "Vuelta", "Letras libres", "Proceso" o "La Jornada Semanal". Contes Un rato (UAM-I, 1984) Juguete de nadie y otras historias (FCE, Letras Mexicanas, 1985) Tres historias (UAM/Juan Pablos/CNCA/INBA/Cuadernos del Nigromante, 1990) Registro de causantes (Joaquín Mortíz, 1992) - Premi Xavier VilaurrutiaEl límite (Vuelta, 1997) Novel·les Lampa vida (Premiá, La red de Jonás, 1980) Albedrío (Leega, 1989; Tusquets, 2001) Una de dos (Alfaguara, 1994) Porque parece mentira la verdad nunca se sabe (Tusquets, 1999). Luces Artificiales (Joaquín Mortiz, 2002) Ritmo delta (Planeta Mexicana, 2005) La duración de los empeños simples (Joaquín Mortiz, 2006).Casi nunca (Anagrama, 2008)
