L'impol·lut i espectacular rescat per part de l'exèrcit colombià d’Ingrid Betancourt i altres 14 ostatges que duien anys segrestats per la guerrilla colombiana de les FARC en les selves amazòniques acapara a la premsa elogis i reflexions sobre el futur immediat d'un país castigat per dècades de violència política. A Colòmbia, els principals rotatius auguren el principi de la fi de les FARC, a les quals exhorten a alliberar els 700 ostatges que mantenen al seu poder i a abandonar les armes a través d'un procés de diàleg amb Álvaro Uribe, el president del Govern colombià i gran beneficiat del colossal èxit de la “Operació Jaque”. Des de l'exterior, els mitjans aplaudeixen unànimement i amb grans titulars la “audàcia” i “efectivitat” del dispositiu de rescat i apunten a un tercer mandat d'Uribe, qui d'aquesta forma continuaria en el poder fins a 2014 “per acabar amb l'últim guerriller”.
Després de l'alliberament de Betancourt i els altres 14 ostatges, l'opinió pública mundial demana a les FARC que alliberin a tots els seus segrestats i dialoguin amb el Govern de Colòmbia l'abandonament de la lluita armada
El diari de Bogotà, “El Tiempo”, un dels principals de Colòmbia, assenyala que “l'impecable rescat d'aquests 15 segrestats és, sens dubte, la notícia més benvinguda en molts anys en aquest país tan sacsejat per les informacions dolentes” i apunta que el cop a les FARC “és encara més demolidor” que les recents morts de tres dels seus líders: Manuel Marulanda, Iván Reyes i Rául Reyes. “Les FARC han d'assumir que l'equació de la guerra ha canviat de manera irreversible. És hora d'alliberar als altres ostatges i d'entrar en un procés definitiu de negociació de bona fe per posar fi al conflicte armat. Tindrà el nou Secretariat (de les FARC) els elements de judici per avançar cap a aquestes decisions, o, com ha fet abans, s’hi capficarà, a sostenir una lluita que fins i tot l’Hugo Chávez (president de Veneçuela) li està demanant que abandoni?”, afegeix l'editorial de “El Tiempo”.Per la seva banda, el diari “El Espectador”, en la seva editorial “Escac a les FARC”, avisa: “al perdre les seves principals armes de negociació amb l'alliberament de Íngrid Betancourt i dels tres nord-americans —i és increïble haver de parlar en aquests termes d'uns éssers humans—, la situació dels qui queden captius serà dramàtica”. El rotatiu reivindica ara, més que mai, un acord humanitari. “Abans que deixar-se dur per l'eufòria per rebutjar qualsevol possibilitat d'un acord humanitari que permeti negociar l'alliberament dels molts segrestats que encara estan a poder de les FARC, cal aprofitar la seva debilitat per avançar-hi sense cegueses conjunturals”, exposa.Com a xaisEn relació amb l'operació de rescat, per a aquest diari, les FARC “van caure com a xais” i “es troben enfront del repte històric de fer un viratge en la seva guerra anacrònica i inhumana cap a un plantejament de pau”. Per al diari de Medellín, - la pàtria petita d'Uribe -, “El Colombiano”, “el rescat del 2 de juliol és una demostració contundent que el Govern pot dur a terme operatius de rescat d'èxit i que no ha de quedar-se esperant que emissaris estrangers liderin rl lliurament a comptagotes dels centenars de segrestats que porten anys podrint-se a la selva”. “Avui Colòmbia veu la pau més pròxima. Estem segurs que hi haurà més operatius d'èxit i que molt aviat podrem dir que ja no queda cap segrestat a la selva, que la llibertat és un bé de tots. Gràcies a Déu, al Senyor President i a les nostres Forces Armades”, conclou l'editorial titulada “Audàcies que canvien la història”.La pau, més a propDes de l'Argentina, el prestigiós “Pàgina/12”, en una informació signada per Santiago O'Donnell, es fa ressò de les declaracions de María Teresa Ronderos, presidenta de la colombiana Fundació per a la Llibertat de Premsa i directora de “La Semana.com”: “és un cop molt gran a les FARC, que les obliga a buscar definitivament la pau. Amb Ingrid a fora i amb aquesta força que ella té, s'obre un panorama molt interessant per encaminar el procés de pau a Colòmbia.” A Espanya, el diari “El País” subratlla el contrast entre Uribe i Chávez arran de la resolució de la “Operació Escac”. “Es tracta del major èxit de la carrera política d'Álvaro Uribe, que li obre la porta a un tercer mandat... Uribe sembla obrar amb el convenciment que ha d'estendre el seu període de govern de 2010 a 2014 per acabar amb l'últim guerriller... Hugo Chávez, que s’ufanava de ser qui millor podia convèncer les FARC que alliberessin a Betancourt s'ha quedat amb un pam de nassos”, es llegeix en l'editorial d'aquest diari.I de nou des de “Pàgina/12” s'adverteix: “Ara comença una altra història. La crisi colombiana no s’ha resol, però ja no serà un tema mundial, sinó que tornarà a ser un tema de Colòmbia i els colombians. Quan les llums s'apaguin i les càmeres se'n vagin al pròxim destí calent, quedaran les FARC, més afeblides, més atomitzades, sense raó de ser política, lligades a la provisió de primera matèria per als narcotraficants, propietàries de la vida de centenars d'ostatges colombians sense valor canviable als quals Betancourt va prometre no oblidar. I haurà soldats disposats a insistir fins a l'aniquilament”.
