Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
22/05/2020 / Barcelona

Diàlegs des de Casa: ‘La dura pobresa de la Covid-19’, amb la periodista xilena Mónica González

Cinquena sessió de Diàlegs des de Casa, versió on-line i adaptada a les circumstàncies de l'original Diàlegs a Casa. La nostra directora Marta Nin conversa amb Mónica González, veu de referència en el periodisme a Xile i a Llatinoamèrica. L’any 2012, Mónica González va venir a Barcelona a recollir el VII Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica, un guardó que avui du el nom del seu fundador, Antoni Traveria (traspassat precisament ara fa dos anys, el 23 de maig de 2018). L’any passat, Mónica González rebia el Premi Nacional de Periodisme a Xile, i anteriorment el Premi Homenatge de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano. El seu treball al capdavant del Centre d’Investigació Periodística (CIPER) del 2007 al 2019 ha estat fonamental per la seva contribució a la llibertat d’informació.

Veure Diàlegs des de Casa amb Mónica González.

En aquesta conversa, Mónica González destaca que la pandèmia de la Covid-19 ha visualitzat i augmentat una serie de problemàtiques gravíssimes, que ja colpejaven Xile i el continent llatinoamericà i que són a la vegada algunes de les xacres en molts països al món: una pobresa dura, la fam de pa, la violencia brutal contra els nens i l’abús sexual vers les dones, l’abandonó, la corrupció, la violència familiar i social.

Mónica González reivindica polítiques públiques per protegir els més vulnerables, rebutja la caritat dels que viuen en una bombolla de riquesa, reclama dignitat i drets per a les persones, a les que la gestió de la covid-19 ha arrancat la feina sense garantir de menjar. Aquesta pandemia, diu Mónica González, ens ha fet “retrocedir 20 anys” en drets i llibertats.

A banda de la seva tasca al CIPER, Mónica González ha estat fundadora i directora de la revista Siete+7 i el Diario Siete. Va ser subdirectora i editora d’investigació del diari La Nación, subdirectora de la revista Cosas i reportera d’investigació a les revistes Cauce i Análisis. Al principi de la seva carrera professional, va treballar al diari El Siglo i a la revista Ahora. Corresponsal a Xile per al diari argentí Clarín des del 1995.

És autora de diversos llibres, com Bomba en una calle de Palermo (1986), junt amb Edwin Harrington; Los secretos del Comando Conjunto (1989), amb Héctor Contreras; Chile entre el Sí y el No (1988), amb Florencia Varas; i La Conjura. Los mil y un días del golpe (2000). Amb Patricia Verdugo i Ricardo García, és autora de la historia sonora del 1973 titulada Entre el dolor y la esperanza.

Ha rebut el premi The Louis M. Lyons Award for Conscience and Integrity in Journalism, de la Universitat d’Harvard (1988), el Premi Annual de la Comissió de Drets Humans d’Espanya (1985), el Premi María Moors Cabot de la Universitat de Colúmbia (2001), el Premi Dan David de la Universitat de Tel Aviv (2006) i el premi Periodisme d’Exce·lència al millor reportatge del 2008 que lliura la Universitat Alberto Hurtado de Xile (amb Cristóbal Peña i Francisca Skoknic). El 2010 va rebre el Premi Mundial Unesco-Guillermo Cano de la Llibertat de Premsa.