Sisena edició de Diàlegs des de Casa, versió on line i adaptada a les circumstàncies de l’original Diàlegs a Casa. La nostra directora, Marta Nin, conversa amb Rubén Chababo, director del Museo Internacional para la Democracia (Rosario, Argentina) i professor de la Universitat Nacional de Rosario, on imparteix un seminari especialitzat en drets humans i memòria. Entre 2002 i 2014 va ser director del Museu de la Memòria de Rosario. Ha col·laborat amb el Centro Nacional Colombiano de la Memoria Histórica a Bogotá i ha estat el coordinador principal de drets humans a l’Ajuntament de Rosario.
Veure Diàlegs des de Casa amb Rubén Chababo
29/05/2020 / Barcelona
Diàlegs des de Casa: ‘Memòria i democràcia’, amb Rubén Chababo, director del Museo Internacional para la Democracia
En aquesta conversa, Rubén Chababo reflexiona sobre com recordarem la pandèmia actual, explica la situació concreta que es viu a l’Argentina i, en aquest context, assenyala que la memòria serà poc útil si es limita a fer-se ressò del dolor causat. Subratlla que guanyarà sentit si s’erigeix en vehicle per repensar les circumstàncies que ens han portat fins aquí i ajuda a construir un futur millor: “Som depredadors del medi ambient. Hem prioritzat la nostra voracitat, el nostre egoisme, sense pensar en la solidaritat”.
En relació amb els museus de la memòria, Chababo planteja els interrogants i desafiaments als quals s’hi enfronten per transmetre missatges a les noves generacions. Referint-se a l’exposició Ausencias del fotògraf argentí radicat a Barcelona Gustavo Germano que Casa Amèrica va produir el 2007 i que ha viatjat per nombrosos països, ressalta la importància de “l’eina artística” capaç d’explicar allò que tant li pot costar a les paraules. També s’atura en els grans dilemes dels llocs de memòria: Com no banalitzar aquella memòria dura? Com atrevir-nos a formular les preguntes incòmodes? “Amb la memòria no n’hi ha prou”, sentencia.
Després de recalcar que no permet l’apologia del delicte, afirma que, no obstant, li interessa escoltar la veu dels victimaris en els centres de memòria: “Quan intenten excusar-se s’incriminen encara més”. D’altra banda, opina que la seva veu brinda la possibilitat de corroborar que “aquell perpetrador és un ésser humà, no pas un monstre”. Conclou que aquelles veus han d’estar orientades en un guió museogràfic per propiciar la reflexió crítica de la ciutadania.
A partir de les experiències dels diversos països i de les “fusions” que es poden facilitar en el tractament de la memòria, el director del Museo Internacional para la Democracia de Rosario es refereix a tot el que va aprendre a Colòmbia i valora molt positivament tots els esforços realitzats per aconseguir la pau. En paral·lel, lamenta les polítiques que han impedit consolidar uns acords que, en la seva opinió, podrien haver-se constituït en una mena de matriu per tractar conflictes tan enquistats com el d’Israel i Palestina.
Respecte el Museo Internacional de la Democracia, Rubén Chababo admet que el projecte semblava una bogeria en un principi i que existia el convenciment que les atrocitats es corresponien amb temps de dictadura: “Avui les coses horroroses esdevenen en democràcia”, emfatitza. Exposant els casos del Brasil i dels Estats Units –realitats que sota el seu punt de vista presenten preguntes sobre la democràcia– i recordant que la democràcia està construïda sobre desenes de milers de cadàvers, sosté que el Museo Internacional para la Democracia és un marc que posa en escena els dilemes d’un sistema pel qual s’ha de lluitar per aconseguir la seva consolidació.
