Casa America Catalunya

Amb una lògica d'operacions que es va estendre des de finals del 1993 fins al 2002, Diáspora(s) està considerat ara com ara el grup, o antigrup, més important de la literatura cubana contemporània post-Orígenes.

I no només pel seu enfrontament a la política cultural de l’illa, dissenyada per l'estat castrista des del mateix 1959, o pel seu debat amb l'arquetip cultura-nació que sol regir la intelligentzia literària del país, sinó, també, per la seva revista, construïda a força de fotocòpies i sottovoce, i per la qualitat dels escriptors que la van compondre: Ricardo Alberto Pérez, Ismael González Castañer, Rogelio Saunders, Pedro Marqués de Armas, Radamés Molina, José Manuel Prieto, Carlos A. Aguilera i Rolando Sánchez Mejías.

Escriptors, tots ells, que després han continuat publicant i obrint la polèmica ―política i conceptual― allà on han anat.

Activitat organitzada amb Kriller 71 ediciones.