Casa America Catalunya

Sinopsi: Els records dels fills d'Agustín Goiburú, un important opositor al règim dictatorial d'Alfredo Stroessner, relaten històries d'exili i de terror tot il·lustrant, a partir del seu cas particular, la història gairebé oblidada de milers de famílies i de persones desaparegudes al Paraguai. Un exercici cinematogràfic que busca generar imatges poètiques i evocadores d'un episodi cruent i mancat de documentació gràfica de la història de Paraguai.

Cicle Documentalistes contemporànies
Després de tres edicions i deu films dedicats a rescatar les pioneres del documental llatinoamericà, amb films de Margot Benecerraf, Sara Gómez, Marta Rodríguez, Rosa Martha Fernández, Valeria Sarmiento, Carmen Guarini, Ana Montes i Carmen Castillo, programem 3 films representatius de les tendències actuals del documental llatinoamericà.

Aquesta nova edició dedicada a les documentalistes llatinoamericanes centra el seu interès en tres films que reflecteixen la preocupació pels relats documentals focalitzats en la història recent de tres països: Xile, Paraguai i Argentina.

Albertina Carri amb Cuatreros (2016), Paz Encina amb Ejercicios de memoria (2016) i Lissette Orozco amb El pacto de Adriana (2017), són tres exemples de com les històries oficials oculten realitats personals que no tindrien lloc ni veurien la llum. Si no fos que, afortunadament, des dels indrets de l’experiència familiar, personal i/o professional, també es produeixen persistents exercicis d’interrogació.

Són tres films que, des del format documental, treballen propostes arriscades en les quals el llenguatge fílmic cohabita amb la necessitat d’explicar i representar de nou, de forma diferent, el que es pretén de dir.

Interrogar les imatges que han suplantat, per saturació, els relats de les experiències personals; qüestionar la seva condició de certificat (Cuatreros); crear-ne de noves allà on els seu rastre s’ha perdut (Ejercicios de memoria) i mirar directament a càmera sense cap pudor per aconseguir desvetllar allò negat (El Pacto de Adriana). Tres modalitats de treball amb la imatge i la història que ens parlen de la vivacitat d’aquestes cineastes, i de la seva disconformitat amb els modes documentals clàssics. Així com de la seva necessitat de donar sortida a altres veritats que, per a ser explicades, requereixen noves composicions.