L’escriptor uruguaià Eduardo Galeano va presentar ahir el seu nou llibre Los hijos de los días (Siglo XXI, 2012) en un acte organitzat per Casa Amèrica Catalunya i el Grupo Editorial Akal, i celebrat al Paraninf de la Universitat de Barcelona. Acompanyat pel director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, i el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, Eduardo Galeano va fer una lectura d'extractes del llibre que va rebre continuades ovacions i aplaudiments d’un públic, majoritàriament estudiantil, entregat a l’escriptor uruguaià.
10/05/2012 / Universitat de Barcelona
Eduardo Galeano presenta 'Los hijos de los días' en un acte multitudinari a Barcelona
Toni Traveria va explicar que per fer la presentació es va triar la Universitat de Barcelona perquè “vam pensar que aquí l’Eduardo s’hi trovaria bé”, mentre que Dídac Ramírez va destacar que “els seus llibres han deixat en tots nosaltres una empremta inesborrable”.
Eduardo Galeano va encetar la lectura dient que “en un lloc com aquest les paraules milloren”. “He reescrit aquest llibre onze vegades, intentant que cada paraula fos millor que el silenci”, va argumentar abans de començar a saltar d’una pàgina a una altra de Los hijos de los días, un llibre que dedica una pàgina a cada dia de l’any.
A través de la seva lectura, l’autor uruguaià va desgranar la seva visió sobre la dictadura, l’imperialisme, els bancs, la natura, la reforma agrària, el racisme, la tortura, la homosexualitat, els indígenes, llatinoamèrica, els descobridors… temes que van arrencar reiterades ovacions del públic, repartit entre el Paraninf de la universitat i l’Aula Magna, on es va instal·lar un projector per a les prop de 300 persones que no van poder accedir al Paraninf –en total l'acte va congregar més de 1.000 persones.
D’entre les lectures que més van agradar hi va haver la del 5 de juny, titulada La naturaleza no es muda, que va acaba amb la sentencia “Si la naturaleza fuera banco, ya la habrían salvado”.
Forts aplaudiments va arrancar el 12 d’octubre: “En 1492, los nativos descubrieron que eran indios, descubrieron que vivían en América, descubrieron que estaban desnudos, descubrieron que existía el pecado, descubrieron que debían obediencia a un rey y a una reina de otro mundo y a un dios de otro cielo, y que ese dios había inventado la culpa y el vestido, y había mandado que fuera quemado vivo quien adorara al sol y a la luna y a la tierra y a la lluvia que la moja”.
L’1 de juliol, titulat Un terrorista menos, parla de quan el govern dels EUA va esborrar Nelson Mandela de la llista de terroristes perillosos. “Si durant 60 anys l’africà més prestigiós del món va integrar aquest tenebrós catàleg, si els terroristes eren com Mandela… tot això de la guerra contra el terrorisme no em sembla molt seriós”, va dir ahir Galeano. La posterior lectura del 11-S també va trobar la complicitat del públic devot.
Galeano va sentenciar que “els banquers són els més grans assaltadors de bancs” i que quan li van fer l’autopsia al difunt Rockefeller “no li van trobar cap escrúpol”.
Els indígenes bolivians, el poble saharaui o els iraquians van ser alguns dels pobles que va citar en la seva reivindicació d’una altra visió del món. “El món al revés és el món en què vivim, que està en plena guerra contra els pobres en comptes de lluitar contra la pobresa”, va dir Galeano. “Dels pobres ho sabem tot, excepte per què són pobres”.
L’autor va tancar l’acte amb la signatura de llibres.
