Casa America Catalunya

El passat cap de setmana va ser registrat oficialment el primer cas d’infecció de Covid-19 a l’Illa de Pasqua, un dels espais habitats més remots del planeta. Segons el ministre xilè de Salut, Jaime Mañalich, no es tracta d’una infecció relacionada amb el turisme a l’illa, sino d’un cas del qual no poden en aquests moments identificar la traçabilitat.

Segons fonts de la Universitat John Hopkins dels Estats Units, el fet que no sigui possible vincular un cas amb la visita d’un estranger pot significar que el virus ja ha superat la fase inicial dels contagis, i que ja ha començat a expandir-se en la comunitat.

Les forces armades xilenes havien d’arribar a Rapa Nui per dur-hi material per realitzar els tests del coronavirus i afrontar un brot potencial, ja que l’illa no compta amb una infraestructura mèdica necessària per aquesta situació. L’únic hospital de Rapa Nui és el Hanga Roa i Xile està a 5 hores d’avió.

El 19 de març passat, el govern de Xile va suspendre tots els vols a Rapa Nui i va decretar una quarentena de 14 dies per intentar contenir el Covid-19. La mesura va comportar que més de 700 turistes es quedessin confinats a l’illa, i la setmana passada ja van sortir.

Sofía Abarca: “Aquesta crisi ha vingut a humanitzar-nos”

Hem abordat la situació que es viu a l’illa de Pasqua i a Xile amb Sofia Abarca, investigadora, escriptora i productora musical, que els dies 6 i 7 d’abril havía d’oferir sengles conferències a Casa Amèrica Catalunya en el marc de la gira europea Rapa Nui. 1000 anys d’art espiritual, ara ajornada.

Com es viu al seu país la crisi sanitària internacional provocada pel coronavirus?
La majoria dels xilens se senten insegurs i mantenen una actitud molt crítica amb el govern de Sebastián Piñera. Es considera que no ha pres bones decisions i que amb les seves mesures beneficia els grans empresaris (que són els principals ocupadors) i no als microempresaris, ni a la classe mitjana treballadora.

Quines reaccions, impactes o lectures li generen les notícies que arriben des d'Europa?
Un sentiment de tristor i solidaritat. Se sent que és el que ens succeirà a nosaltres d’aquí a unes setmanes.

Sent que la ciutadania mostra confiança cap al govern de la nació?
No, ni en el més mínim.

Quina opinió li mereix el sistema sanitari del seu país?
El sistema de salut públic és precari. Només funciona mitjanament el sector privat, que té un cost que només els més adinerats poden cobrir.

Quines reflexions personals li sorgeixen arran d'aquesta situació?
La meva conclussió és que aquesta crisi global relativitza el nostre concepte de progrés i de civilització. La vida ens torna amb una bufetada de retorn als orígens, on les regles humanes eren en harmonia total amb la natura.

En aquests dies, pensa en algun llibre, alguna cançó, obra teatral o pel·lícula?
Sí, en una antiga cançó del brasiler Roberto Carlos que es deia Jesucrist, jo sóc aquí. Parla del despertar de la gent i la solia escoltar a la ràdio de la cuina de casa meva quan era petita.

Quines repercussions pot tenir aquesta crisi en el seu àmbit professional?
Moltes. L’art i la cultura són considerades àrees no prioritàries al meu país. Serem l'últim sector a ser rescatat.

La pandèmia pot aguditzar tensions entre els països llatinoamericans? Cal esperar un conflicte entre fronteres?
No ho crec. Veig un alt esperit de cooperació mútua.

El coronavirus pot sufocar l’empenta dels importants moviments socials que van sorgir en nombrosos països de la regió llatinoamericana?
Per descomptat. Tot just aparèixer ja va silenciar les manifestacions antigovernamentals de l'anomenat Esclat Social a Xile i la seva prolongació probablement debiliti els avenços en matèries de drets humans, equitat i altres temes d'interès dels ciutadans xilens.

Canviarà la nostra manera d'entendre el món amb aquesta crisi?
Aquesta crisi ha vingut a humanitzar-nos. És d'esperar que totes les accions siguin exercides des d'ara d'acord amb aquest nou paradigma.