Amb motiu dels quaranta anys de la concessió del Premi Nobel de Literatura a Gabriel García Márquez, convoquem una nova edició del concurs El coronel sí tiene quien le escriba. Es tracta d'una iniciativa en què convidem els lectores de Gabo a escriure una carta al coronel, protagonista de la novel·la El coronel no tiene quien le escriba i personatge mític a l'obra de l'autor colombià.
26/07/2022
Concurs literari: 'El coronel sí tiene quien le escriba'
El 21 d'octubre del 1982 es feia pública la concessió del Premi Nobel de Literatura a l'escriptor colombià Gabriel García Márquez. L'acadèmia sueca li va atorgar el premi "per les seves novel·les i històries curtes, en què fantàstic i real són combinats en un tranquil món d'imaginació rica, reflectint la vida i els conflictes d'un continent".
Quaranta anys després d'aquell gran dia per a la literatura llatinoamericana i en el marc de la invitació que la Fira Liber ha fet a Colòmbia com a país convidat d'honor el 2022, l'Ambaixada de Colòmbia a Espanya en col·laboració amb la Cambra Colombiana del Llibre, la Biblioteca Gabriel García Márquez, Casa Amèrica Catalunya, Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i l'editorial Penguin Random House, organitza un concert – lectura per recordar i celebrar aquell dia històric per a les lletres de l'Amèrica Llatina. A aquesta activitat sumem el concurs El coronel sí que tiene quien le escriba, l'entrega dels premis del qual es durà a terme en el marc de l'esdeveniment del dia 5 d'octubre.
El concurs
“Se necesita tener esa paciencia de buey que tú tienes para esperar una carta durante quince años” li diu la seva dona al coronel a la novel·la El coronel no tiene quien le escriba i més endavant llegim “El coronel se metió en la hamaca a leer los periódicos. Pero en realidad estaba apenas sostenido por la esperanza de la carta. Salió a la calle estimulado por el presentimiento de que esa tarde llegaría la carta”.
Et convidem a escriure una carta al coronel, aquest personatge tan emblemàtic dins l'obra de Gabriel García Márquez i que durant anys espera rebre una missiva que confirmi la pensió a què té dret.
La teva carta al coronel no pot excedir una cara d'un foli. La pots escriure a mà, a màquina oa l'ordinador.
Quan i on enviar les cartes?
La teva carta al coronel la podràs enviar via correu postal a la seu de Casa Amèrica Catalunya (C/Còrsega, 299. Entresòl. 08008 Barcelona) o lliurar-la personalment entre l'1 i el 20 de setembre del 2022, de dilluns a divendres, de 10 a 20h.
Quan es coneixerà la carta guanyadora?
El nom dels guanyadors i/o de les guanyadores s'anunciarà el dimecres 5 d'octubre a la Biblioteca Gabriel García Márquez durant l'esdeveniment central que commemorarà els 40 anys del Nobel de literatura a l'escriptor colombià.
Els premis
El o la guardonada amb el primer premi rebrà un lot de llibres de Gabriel García Márquez de tapa dura publicats per l'editorial Penguin Random House i el segon premi s'emportarà la mateixa col·lecció, en edició de butxaca. Les dues cartes seleccionades seran publicades als canals de difusió de Casa Amèrica Catalunya i també seran llegides a Ràdio Maconda.
Esperem rebre moltes missives adreçades a aquest entranyable personatge. Amb elles recordarem una de les novel·les més emblemàtiques de Gabriel García Márquez i celebrarem els 40 anys del lliurament del premi Nobel de literatura a l'escriptor colombià.
Anima't. El coronel espera que li escriguis!
Pd. Vols llegir la carta guanyadora de la primera edició del concurs? Llegir més…
“Coronel, lamento la demora en el envío de esta misiva. Sé que durante todo este tiempo ha sufrido en carne propia los embates de la vejez, la enfermedad y la pobreza. Lo sé porque conozco también lo que es el tiempo y sus agravios. De cómo pasa irremediable. De cómo se burla de nosotros mientras lo vemos irse cada noche. Pero con esta carta tan sólo quiero decirle que su espera no ha sido en vano.
Quizá ahora esboce una sonrisa triste o piense que me burlo de usted, pero no es así. Sé que esta carta no le devolverá los días y las noches, ni la piel joven ni el cabello negro, ni la vitalidad, ni la salud de antaño. Pero puedo decirle, insisto, que todo aquello tuvo una razón de ser, y es este día, el preciso instante en que abre esta carta, mientras su gallo come los últimos granos de maíz que le quedan y que usted y su mujer hubieran devorado si la voluntad de ambos no fuera tan tenaz.
Su esposa tiene miedo, y es lógico, supongo que usted también lo tiene, es inevitable, es humano, pero ahora sabe que de nada sirve temer cuando ya todo está perdido. Porque un hijo lo es todo, ¿no es verdad, Coronel? Porque con él se van las ilusiones y las esperanzas. Que un hijo se vaya significa la negación del futuro: la nada. Pero, Coronel, si ya no hay futuro, ¿qué nos queda?
Me diría que sólo nostalgia de aquello que jamás volverá. Pero de algún modo, piénselo, Coronel, sigue con nosotros. Si hoy está convencido de que el gallo debe pelear, es porque el pasado se lo susurra al oído. Pregúntese por qué no lo hizo ayer ni hace unos años ni cuando su hijo vivía. ¿Por qué se lo dice precisamente ahora?
Porque siempre se lo ha dicho, pero no lo había escuchado. Nadie lo escucha hasta que llega a la encrucijada. Al instante mismo en que hay que tomar una decisión como la que usted ha tomado. Ya no hay vuelta atrás, hoy se enfrenta a la batalla más terrible, esa donde no se dispara una sola bala, pero donde lo arriesga todo. Por eso la espera ha valido la pena, Coronel. Hoy la vida cobra sentido. No importa si el gallo gana o pierde, lo importante es que lo va a echar a pelear.
Hasta siempre, Coronel.
carlos lópez-aguirre
Barcelona, abril de 2015
