Casa America Catalunya

Després del contundent 80% de suport al seu projecte de reforma constitucional obtingut a les urnes, al president d'Equador, Rafael Correa, li ha sorgit la primera pedra en la sabata: el líder indigenista Auki Tituaña, prestigiós alcalde de la localitat de Cotacachi des de fa 11 anys, es postula com a futura alternativa al mandatari. Després de temptatives anteriors, Tituaña diu que aquesta vegada l'aposta és definitiva ja que pronostica que l'Assemblea Constituent acabarà en un sonor fracàs en no existir “un missatge de canvi real”. “Aquest procés no està dissenyat d'acord amb una proposta de les organitzacions socials i els pobles originaris. Penso que aquesta tasca ens correspondrà fer-la en un altre moment”, anuncia un Tituaña decidit a renovar i liderar la Confederació de Nacions Indígenes d'Equador (Conaie). Per què és tan crític amb el procés de reforma constitucional liderat per Correa?No és una proposta original del govern nacional. El president Correa no ha estat molt generós en no reconèixer que aquesta demanda està plantejada des de fa més de deu anys pel moviment indígena i altres actors. I no està liderada cap a un procés de canvis estructurals. Es pot tenir una Constitució molt teòrica, molt ben redactada, però no acaba d'interpretar la realitat nacional. El canvi de l'actual Constitució no és la nostra última esperança: són 20 constitucions que han estat redactades pels mateixos actors econòmics i polítics de sempre i no està dissenyada d'acord amb una proposta de les organitzacions socials i els pobles originaris. Penso que aquesta tasca ens correspondrà fer-la en un altre moment.Correa disposa de l'aval majoritari, aclaparador, expressat a les urnes pel poble equatorià. Com ho valora?La consulta popular no era necessàriament un reconeixement de la proposta de construcció del socialisme del segle XXI com Correja ho plantejava. En campanya mai va dir socialisme del segle XXI. Jo ho identifico com un govern demòcrata-cristià, ell té aquestes definicions...Però és notòria la proximitat i afinitat de Correa amb el president de Veneçuela, Hugo Chávez, abanderat d'aquesta proposta de “socialisme del segle XXI”...Almenys Chávez se sustenta en el seu esforç per construir l'Alternativa Bolivariana per a les Amèriques (ALBA). Correa no forma part de l'ALBA que subscriuen Cuba, Bolívia, Nicaragua i Veneçuela. Si realment simpatitzés i sintonitzés amb aquesta proposta ja estaria treballant en aquest espai de l'ALBA. Chávez va donar suport a Corretja i hi ha una resposta d'amistat en un sentit més personal que com a procés polític. El president Correa està fent el seu millor esforç però no té trajectòria ni estructura política. La seva proposta de deixar-se acompanyar per moviments socials no deixa de suposar un risc perquè hi ha molt oportunista que se li ha afegit, gent expulsada d'altres partits polítics... i ells no faran el canvi i la revolució. Crec que l'oportunitat del canvi i la revolució serà des dels nous actors que hem estat al marge de la política tradicional. Tots els sectors aposten per la reforma constitucional. La pregunta de la consulta va ser: vol que es faci una nova Constitució? I la resposta va ser que sí, i que sigui per bé. Però el 80% de suport no és un termòmetre directe de suport al Govern. Les xifres varien perquè la tasca del Govern com a tal té altres mesures i entenc que aquest suport serà entorn del 60%, i amb tendència a la baixa per algunes accions i omissions del Govern.Se li veu molt pessimista...Sí. No hi ha hagut un missatge de canvi real. Repartint les utilitats de l'excedent petrolier no es fa la revolució. Donant a un milió de compatriotes el bonus de la solidaritat -de 15 a 30 dòlars- no es canvia el país. Cal tocar les estructures i cal assenyalar que l'esquerra tradicional i el sindicalisme equatorià no estan jugant un bon paper. A les seves mans estan l'educació i la salut i no han estat capaços que el públic sigui eficient, transparent... La crida d'atenció i l'estrebada d'orelles no és només a l'oligarquia, banquers, empresaris, al sector privat... sinó també al sector social i popular que, tenint l'oportunitat de fer caminar l'aparell estatal, no ho ha fet. Per exemple, els sous dels treballadors del sector petrolier tenen la mateixa magnitud que el d'un funcionari del Banc Mundial o d'una empresa transnacional com Microsoft, per exemple. Tot això no concorda amb la realitat nacional i amb el treball que els equatorians volem aconseguir aplicant polítiques d'igualtat, equitat, justícia...Equador suportaria un nou desencant?Puc equivocar-me, però el país, esperançat a tenir un canvi en la conducta dels polítics, molt aviat pot despertar-se amb sorpreses... Un procés de canvis polítics de debò, la sobirania política, no es dóna sense sobirania econòmica. Correa s'ha agafat a l'esquema del sistema de dolarització i jo no combrego que a l’Equador existeixi un socialisme amb dòlar i l'idioma anglès. Prefereixo un sistema monetari sobirà i que les nostres llengües maternes siguin el quítxua i l'espanyol. Acollir idiomes estranys és poc convenient i legítim. Aquesta proposta no calça amb la realitat intercultural i plurinacional de l'Equador.I el paper dels moviments indígenes?De moment és una participació secundària encara que estem donant l'oportunitat a qui lidera el procés –Correa– que pugui sintonitzar amb les nostres tesis i propostes... Però Correa ja ha dit que no està d'acord amb la tesi de la plurinacionalitat, considera que és la creació d'un estat dins d'un altre estat. Una tesi que ja va expressar la socialdemocràcia amb l’expresident Rodrigo Borja al 1988 i després de 20 anys veiem que no ha canviat un centímetre. La construcció de l'estat plutinacional ens correspondrà a nosaltres, els pobles indígenes. Hem estat pacients i tolerants davant la política tradicional però com a pobles indígenes, sense solucions a la nostra problemàtica, que segueixi l'exclusió, el racisme, la inequitat en la distribució dels ingressos de l'estat, els límits al programa de reforma agrària... seguirem com un poble organitzat disposat a la lluita. I això pot reactivar-se encara que de moment estigui sintonitzat amb el procés nacional, però sense protagonisme. I ens sembla que no hem de conformar-nos amb simples beneficis de bonus. És una forma de matar iniciatives i desmobilitzar la comunitat. De moment, no veiem per a res polítiques d'Estat que impliquin verdaders canvis substancials...Es planteja Auki Tutuaña liderar una alternativa presidencial a l’Equador si es confirmen aquests auguris dolents per al procés que viu el país?Definitivament sí. Després de la consolidació de l'aposta local, pot ser que hagi una aposta a una contribució a l'espectre regional, i òbviament el nacional, com a una possibilitat. L'Assemblea Nacional per a mi no és una panacea, no solucionarà absolutament res, ja va néixer amb embolics i plagiant les idees principals. No és una proposta del president Correa, són tesis que el moviment indígena i altres actors venim fent des de fa una dècada i per a nosaltres queda pendent la idea d'elaborar i construir una Constitució i un marc legal favorables als interessos del país i dels exclosos de sempre. Creiem que tenim un escenari favorable en matèria de participació política, no tenim una “cua de palla”, no hem entrat en una política professional de mentides, demagògia i corrupció i podem ser una veu nova i fresca que contribueixi que la democràcia, que és en crisis, pugui adoptar noves formes de procedir vetllant per la naturalesa, per l'ésser humà, la diversitat cultural i el verdader desenvolupament material i espiritual.