El II Congrés Internacional d’Institucions Americanistes celebrat a la seu de l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya ha efectuat una crida a reforçar els lligams entre documentalistes i investigadors especialitzats en les temàtiques que fan referència al món llatinoamericà. Durant la celebració de la trobada, una trentena d’experts d’arreu del món van analitzar la problemàtica del sector i van contrastar informacions sobre l’estat dels fons documentals i bibliogràfics que aborden l’Amèrica Llatina, des de les independències dels seus països i fins al bicentenari de les mateixes.
21/10/2005 / Barcelona
El II Congrés Internacional d’Institucions Americanistes constata la necessitat d’enfortir els lligams entre documentalistes i investigadors del fet llatinoamericà
El II Congrés Internacional d’Institucions Americanistes celebrat a la seu de l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya ha efectuat una crida a reforçar els lligams entre documentalistes i investigadors especialitzats en les temàtiques que fan referència al món llatinoamericà. Durant la celebració de la trobada, una trentena d’experts d’arreu del món van analitzar la problemàtica del sector i van contrastar informacions sobre l’estat dels fons documentals i bibliogràfics que aborden l’Amèrica Llatina, des de les independències dels seus països i fins al bicentenari de les mateixes.
En el decurs de la jornada, els participants en el congrés van dur a terme una detallada descripció dels continguts americanistes existents en les principals biblioteques espanyoles especialitzades en aquesta temàtica: la Biblioteca Hispànica de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), la Biblioteca de Casa de América (Madrid) i les biblioteques del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a Madrid i Sevilla.
La trobada també va servir per a que els experts reunits a la seu de l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya efectuessin una radiografia del contingut de les publicacions – espanyoles i llatinoamericanes - sobre l’Amèrica Llatina i com han anat evolucionat els enfocaments amb el pas del temps. D’aquesta manera es va poder constatar com s’abordava la questió llatinoamericana des del bàndol republicà espanyol a l’època de la guerra civil i com poc després van afrontar el tema les edicions franquistes. Tanmateix, es va contrastar com el rebuig gairebé absolut per tot el que feia referència a Espanya era la tònica dominant en les publicacions de l’Amèrica Llatina a l’època del primer centenari de les independències, rebuig que va disminuir en intensitat 100 anys després amb motiu de la celebració del bicentenari.
