El secretari d'Educació de l'Ajuntament de Medellín, Felipe Gil, és un dels “cirurgians” dels grans canvis socials experimentats a la capital del departament colombià d'Antioquia. Després de visitar Casa Amèrica Catalunya, Gil va parlar en una interessant entrevista de les intervencions culturals i educatives impulsades des de fa gairebé cinc anys pels mandats municipals de Sergio Fajardo i Alonso Salazar i que han actuat de motor en la transformació de la ciutat, anys enrere paradigma de la violència i el narcotràfic. “El 80% dels nens de Medellín estudien en centres públics que estaven deteriorats, amb mestres poc estimulats, en unes condicions mínimes, en un amuntegament increïble”, assenyalà Felipe Gil, que afegia: “Un nen amb oportunitats educatives, que acaba els estudis, mira la vida amb uns altres ulls”.
El millor del nostre 2009 - Abril (9). Felipe Gil i la revolució educativa de Medellín
La transformació experimentada a Medellín és impactant...Fa gairebé 5 anys hi havien dos problemes molt clars a Medellín: la violència estructural i la profunda desigualtat. L'equip que llavors arribava a l'alcaldia, independent, no polític, de la societat civil, ho feia amb una proposta molt clara: l'eix de la transformació serà l'educació, entesa en un sentit ampli, que va més enllà de la transformació als col·legis. Era incentivar un seguit de processos en tota la ciutat que complementarien el que fèiem a les escoles. I prioritzem el pressupost de la ciutat cap a l'eix estratègic de l'educació. Tothom diu que l'educació i la cultura són molt importants, però cal reflectir-lo en recursos. A Medellín, un any vam destinar entre el 30 i el 40% del pressupost de la ciutat a aquests programes d'educació entesos en el seu sentit més ampli. A on i com van decidir aquestes intervencions?Va ser d'acord amb criteris tècnics i no polítics, en l'anàlisi de les zones de la ciutat amb menors índexs de desenvolupament humà. I vam començar a definir en aquestes zones un seguit d'intervencions socials i urbanes. Un exemple claríssim és la intervenció a la comuna de Santo Domingo i Santa Cruz. Un eix per on va el Metrocable, i es comença a teixir en una zona molt desvertebrada. I es defineix la intervenció en Parcs Biblioteques, més enllà d'un centre on hi ha llibres, sinó com a espai d'integració de la comunitat. Perquè té un espai públic, una Sala del Barri, l'Auditori del Barri, la Sala Informàtica. Totes les expressions culturals giren al voltant del Parc Biblioteca, que també té Sala d'Estudi i Investigació. És el punt de trobada de tota la comunitat. I es dissenyen 5 Parcs Biblioteques. Són la punta de l'iceberg...Després vam apostar pels Projectes Urbans Integrals. La Biblioteca i el Metrocable ens permeten desenvolupar un eix d'intervenció molt fort, construint espai públic: ludoteques, centres de salut, passatges de vianants. I tot sota la idea de “per als més humils, el millor”: els millors materials, els millors dissenys... I això és valorar la gent, creure en les seves capacitats, i sobretot , brindar-los molta dignitat, un tracte molt digne des de l'Estat. Un altre vector imprescindible d'aquesta transformació és el sector educatiu.El sector educatiu estava profundament abandonat. El 80% dels nens de Medellín estudien en centres públics que estaven deteriorats, amb mestres poc estimulats, en unes condicions mínimes, en un amuntegament increïble. És a dir, una ciutat amb molta pobresa que oferia als més pobres espais indignes, que no permetien el desenvolupament de les capacitats i potencialitats dels nens. Si inverteixes en educació, aquesta inversió va directa als estrats més humils de la ciutat i trenca amb el cicle de la pobresa perquè un nen amb oportunitats educatives, que acaba els estudis, mira la vida amb uns altres ulls.I què van fer?Un factor molt important és l'ambient d'aprenentatge. Per això, ens posem en un pla mestre per adequar completament 132 col·legis i construir-hi 10 de nous amb unes inversions gegantines i amb unes infrastructures que, de vegades, són millors que les de les millors escoles privades de la ciutat. I era també un missatge de molta dignitat: les famílies es sentien orgulloses que els seus nens estudiessin en aquests col·legis. I el mestre sentia que era en el millor tauler de Medellín, es sentia valorat... I tot això genera molt, perquè el col·legi l’entenem amb la mateixa filosofia que la del Parc Biblioteca, com un col·legi obert. L'Aula d'Informàtica del col·legi és la del barri; el Teatre, les pistes i la zona esportiva... són els del barri. Abans, els murs més alts i tancats de la ciutat eren els dels col·legis. Avui, aquests murs s’han enderrocat i la gent comença a interrelacionar-se amb el col·legi. I en tenen cura, perquè veuen l’escola com una oportunitat per als seus fills i per a les seves pròpies famílies. I això són les infrastructures. Pel que fa a la qualitat, ens va acompanyar el sector privat, les universitats, els col·legis privats... i vam generar unes aliances per les quals es converteixen en voluntaris que acompanyen els processos dels col·legis.Algun resultat palpable?S’han creat altres infrastructures importants com el Parc de la Ciència i la Tecnologia “Explora”, el Jardí Botànic, els Centres Culturals... Es generen uns espais educatius que després les diferents associacions culturals de la ciutat comencen a prendre. Es genera una bola. Els Parcs Biblioteca han tingut més de cinc milions d'usuaris en els darrers dos anys! Quins són els reptes immediats i els principals obstacles que afronta Medellín?A Medellín venim d'un fosc panorama, d'una violència de gairebé 6.000 homicidis a l'any en els 90, amb una terrible influència del narcotràfic, amb una generació de joves gairebé morta. Uns joves mancats, encara ara, d'oportunitats, d'estudis, d'accés a l'educació superior... Era molt complicat. Avui donem oportunitats i volem mostrar als joves que el model no és aquest “murri” o “dolent” que para al barri. Volem ensenyar-los un model de jove que estudia, que destaca, que va la Universitat. I amb diferents programes ho estem aconseguint.Però encara hi ha zones fosques, o no?Hem millorat moltíssim en convivència però encara hi ha zones, com la Comuna 13, on tenim dificultats. Allà hem construït el Col·legi La Independència. Al 2000, el seu rector va fer una enquesta. Va preguntar als estudiants de batxillerat què volien ser, com s’hi projectaven, en la seva vida. La respostes eren formar part de l'exèrcit, de la policia, de les milícies, de la guerrilla, tot al voltant d'un conflicte que els tenia penetrats completament, les bales passaven pel col·legi. Fa un any i mig, aquest mateix rector va fer la mateixa enquesta en el mateix col·legi. I ara per cap cantó hi apareix, formar part d'un grup armat. Ara volen anar a la Universitat, seguir estudiant, treballar, ser futbolistes... Són senyals clars que hem penetrat, amb altres idees, en els joves. La pobresa i la desigualtat són un altre problema.Encara hi ha molta pobresa a la ciutat. Anem a fer el programa de xoc “Medellín Solidària”, dirigit a 45.000 famílies, perquè trenquin el cicle de la pobresa. I brindar educació als pares, a les mares, als fills. I brindar-los atenció en nutrició, en salut. Hem identificat 70.000 famílies en extrema pobresa. I tenim molt clar que cal lluitar-hi frontalment.. Hi ha també destacats percentatges d’adolescents que abandonen els estudis...Entre els joves de 13 i 14 anys (curs novè), moltes famílies els pressionen a sortir a treballar i no acaben el col·legi. Es vinculen al treball informal, al ‘rebusque', per tirar endavant les seves famílies. Fins a novè, estudia el 100% dels nens. En desè cau fins a un 72%. No és per falta d'oferta, cau la demanda. La situació econòmica familiar explica la sortida dels estudis del 34% d'aquests nois. En un 15%, es tracta de joves que no volen seguir estudiant, que no ho veuen com un projecte de vida... Aquests nois són un potencial per a la violència, la delinqüència, o la pobresa d'una ocupació informal. Per evitar aquesta deserció, estem treballant molt fort en els cursos vuitè i novè perquè siguin molt atractius, amb molta formació tècnica. Hem creat un fons econòmic gegantí, de milers de milions de pesos, perquè els joves més humils de Medellín puguin accedir a l'educació privada i pública, a l'educació superior. És una mena de crèdit, condonable amb un excel·lent rendiment acadèmic. I amb unes hores de treball comunitari el crèdit queda condonat completament. En beneficiarem 12.000 nois. Això ens ha permès als darrers anys passar d'un 64% de cobertura en els cursos 10 i 11 al 72% actual. La meta és arribar al 82%.Quin és el panorama universitari a la ciutat?Fa quatre anys, vam rebre la Universitat del municipi, l’ITM, amb 7.000 estudiants. Avui tenim matriculats 24.000. I vam assumir i vam municipalitzar altres dues universitats que eren d'ordre nacional. Entre les tres universitats avui sumem unes 30.000 quotes i la idea és finalitzar aquesta etapa de govern amb 50.000 universitaris a la ciutat. Són universitats públiques, amb una mínima matrícula. hem agafat tot el cicle d'oportunitats, des de la primera infància fins al cicle superior... Però encara tenim reptes a Medellín amb la pobresa, la convivència i l'economia.
