Després de cinc anys d'investigacions i altres dos de redacció del text, Pierre Kalfon (a la imatge), periodista, escriptor i diplomàtic francès, va publicar al 1997 “Che. Ernesto Guevara, una llegenda del nostre segle”, una de les biografies més prestigioses sobre un dels personatges més carismàtics i idolatrats del segle XX. Kalfon ha actualitzat les seves indagacions sobre el Che, que han quedat reflectides en una reedició actualitzada del seu llibre publicada enguany. A l’auditori de Casa Amèrica Catalunya, ple a vessar al gener, Kalfon va advertir que “la història del Che està encara inacabada” i es va preguntar en veu alta si Ernesto Guevara va ser abandonat a Bolívia, on l'octubre de 1967 l 'Exèrcit d'aquell país el va assassinar “en contra del parer de la CIA, que volia capturar-lo per exhibir-lo com un monstre”, puntualitzà Kalfon. “El Che va tenir la ‘sort' de morir jove i amb una glòria que avui encara perdura”, va assenyalar l'expert a l’inici de la seva intervenció, titulada “Che Guevara: de Sierra Maestra al Mausoleu de Santa Clara”.
El millor del nostre 2009 -Gener (2). Pierre Kalfon i la història per acabar del Che
Kalfon va precisar que, en el seu exhaustiu estudi de la figura d'Ernesto Guevara. “he passat un mirall al llarg del camí del Che que reflecteix roses i espines”. “He intentat apartar els fets per entendre la llegenda”, puntualitzà l'escriptor, no sense abans advertir que “no estic segur que els escolars de Cuba, que cada dia comencen les seves classes dient ‘volem ser com el Che, sàpiguen com era. N'hi ha que fins i tot creuen que era un cantant de rock...”.Una llegenda que, segons Kalfon, ja s'inicia a Sierra Maestra com la d'un “revolucionari incorruptible”, que era “igualitari” i, a més, “bell, el que ajuda a la mitologia”. “El Che queda com un gran romàntic”, sentència, però també “feia por a molta gent per la seva duresa, per la intransigència en les seves posicions. No era un tipus simpàtic, però sí resultava molt fiable”, ha matisat.En el dibuix de la trajectòria històrica del llegendari guerriller, Kalfon ha destacat que Guevara “va forjar una voluntat d'acer per superar el handicap de l'asma que patia” i ha qualificat de “fulgurants i extraordinaris” els deu anys que van des de 1957 a 1967, quan el Che perd la vida a Bolívia. En aquest període, Kalfon va subratllar la trobada amb Fidel Castro a Mèxic. “Van ser 10 hores de conversa, un enamorament sobtat el resultat del qual, la incorporació de Guevara a la revolució cubana, li va permetre, segons va reconèixer ell mateix, deixar de ser un gandul empedreït”, ha explicat.Un altre moment ‘clau' en la trajectòria del Che és el seu discurs a Alger al 1965 com a ambaixador de Cuba per al Tercer Món. Guevara atacà a la Unió Soviètica per la seva timidesa en la seva ajuda al món subdesenvolupat i al seu retorn a l'illa, Fidel Castro el cita. “Des d’aleshores, el Che desapareix del mapa. Se'n va a Angola, on viu un ‘fracàs cultural' i acaba a Bolívia, passant una temporada a l'infern”, va dir Kalfon com a preàmbul d'un dels interrogants que al voltant a la biografia del guerriller argentí encara persisteix. Va ser abandonat el Che a Bolívia? es va preguntar Kalfon després d'alertar de la postura contrària de l'URSS a l'establiment de focus guerrillers a l’Amèrica Llatina pel cost econòmic que hi comportaven. Per a l'expert, també és sospitós que entre gener i octubre de 1967, el Che estigués incomunicat al país andí. “La història del Txè està inacabada”, va assenyalar un dels investigadors millor documentats sobre Ernesto Guevara i la seva llegenda.
