38 anys enrera, el Govern de Salvador Allende es va comprometre a dur a terme a Xile un paquet de 40 mesures, com ara la creació d'un Tren Popular de la Cultura. La promesa es va materialitzar el 16 de febrer de 1971, quan un grup de 52 artistes, creadors i músics iniciava una excitant i inoblidable aventura que duraria un mes. A bord d'aquell tren, van acostar la cultura als llocs més recòndits d'un país amb 8.000 quilòmetres longitudinals. Lectures literàries, obres de teatre i de dansa i actuacions musicals van materialitzar la il·lusió col·lectiva generada pel mandat d’Allende. “El tren i els seus passatgers eren portadors d 'una meravella compromesa amb el seu poble”, va dir en una sessió de record a Casa Amèrica Catalunya la periodista i escriptora Virginia Vidal, una dels integrants del Tren a l’igual que Eulogio Dávalos, compositor i guitarrista; Nano Acevedo, cantautor; Pedro Villagra, actor, i Edmundo Herrera, escriptor. Tots ells, al costat d'Enrique San Martín, responsable de Cultura del Ministeri d 'Educació de Xile al 1971 i Pierre Kalfon, corresponsal de Le Monde a Santiago de Chile durant el govern Allende, es trobaren a la nostra seu per recordar aquella iniciativa.
El millor del nostre 2009 -Gener (3). Aquell Tren Popular de la Cultura xilè...
Enrique San Martín va afirmar que la gran majoria d'artistes xilens sempre va recolzar a Allende el que va provocar que al Tren hi hagués un ventall artístic de ‘primer nivell'. “En aquella època, la creació artística xilena va ressorgir notablement”, assenyalà San Martín, qui subratllà que, en cada estació, els passatgers del Tren tenien una rebuda triomfal. “Anàvem en comitiva pels carrers fins a la plaça principal. Després cadascun feia el que li pertocava: els escriptors, amb les seves lectures; els folkloristes, actuant en pobles pròxims; els actors, amb les seves obres de teatre o peces de dansa... I ja pel vespre, el ventall complet es presentava com un gran espectacle a l'estadi, teatre o gimnàs principal de la ciutat”.Virginia Vidal, per la seva part, va destacar la “participació activa del poble en aquesta activitat cultural: s'integraven, recolzaven les cançons, sentien que se li oferia el millor”. L'escriptora també remarcà el suport rebut pels ferroviaris, cambrers i cuiners que van convertir el Tren en un “hotel de luxe”.No obstant això, la periodista situà en l'altra cara de la moneda als mitjans de comunicació xilens de l'època. “Tenien un afany terrible per amagar el Tren Popular de la Cultura”, diguè. En aquest sentit, Eulogio Dávalos va recordar com el diari ‘Mercuri', un dels de major difusió al país, parlava de manera despectiva del ‘Tren Roig'. El concertista també revelà que aquest singular ferrocarril va patir un intent d'atemptat amb la col·locació de dinamita en les vies.“A Xile no hem recordat com devíem al Tren Popular de la Cultura”, va manifestar en la reunió de vells integrants Virginia Vidal. Conscients del deute pendent, els reunits a Casa Amèrica Catalunya s'han confabulat perquè en 2010, coincidint amb el Bicentenari de Xile, aquella experiència tingui el recordatori que es mereix, també al seu país.
