8 de juny: Esmorzar literari a Casa Amèrica Catalunya amb l'escriptora colombiana Laura Restrepo, que va presentar el seu nou llibre “Demasiados héroes” (Editorial Alfaguara). La novel·la relata les tensions entre Lorenza, una ex-militant contra la dictadura militar argentina, i el seu fill adolescent Mateo. Tots dos topen frontal i generacionalment quan es proposen localitzar Ramón, l’antic amant de Lorenza i pare del jove, qui també va militar a la clandestinitat. “Es tracta d'un diàleg imperfecte ple d'incomprensions i dificultats. Lorenza reivindica el seu passat militant i Mateo s'ho recrimina”, va explicar l'escriptora, qui també va formar part de l'oposició no violenta a la Junta militar argentina.
18/12/2009 / Barcelona
El millor del nostre 2009 - Juny (14). Laura Restrepo escriu atrapada entre herois i tirans
El millor del nostre 2009 - Juny (14). Laura Restrepo escriu atrapada entre herois i tirans
“La novel·la acompanya el meu propi procés de discussió amb el meu fill. Les cartes que en el llibre Mateo escriu al seu pare absent són les del meu fill”, va revelar Restrepo, qui també s'ha mostrat molt crítica amb el govern d'Álvaro Uribe: “Colòmbia viu un període de tirania democràtica”, va afirmar en el decurs de l’esmorzar literari. “Amb “Demasiados héroes” volia fer un llibre íntim sobre el ressó d'uns fets en les persones i no una narració d'aquests episodis”, va explicar Restrepo. Però la novel·la va més enllà i també qüestiona el ‘modus vivendi', el silenci imposat per la clandestinitat. “Fins a quin punt aquells joves no assumien patrons de conducta similars als dels tirans?”, es va preguntar en veu alta. Per tot plegat, Restrepo considera que el llibre “intenta posar paraules a una època, la de la dictadura militar argentina, en la que no es podia parlar”.En aquest context, Restrepo indicava davant la premsa present en l’esmorzar que “Mateo representa a la generació que va tapar el buit deixat per la gent dels 60 i 70”, per la qual cosa el fill obliga de manera permanent a la seva mare a revisar el seu llenguatge davant la seva incapacitat de dir les coses pel seu nom. “No em parlis de més sang”, li exigeix. En aquest duel, “comptat en forma de tragicomèdia”, “Demasiados héroes” s'interroga pel que passa en la ment d'un fill, el pare del qual va marxar i no ha tornat. Un eix central –“créixer o no en família”- d'àmbit universal que també ha permès a la seva autora constatar, a Colòmbia, “la quantitat existent de fills sense pare i de mares que els crien sols”.Restrepo, que en aquells dies del passat mes de juny també va intervenir en les jornades de Casa Amèrica Catalunya “Colòmbia sense subtítols”, també es va referir a la situació política del seu país: “Colòmbia viu un període de tirania democràtica. El govern d'Álvaro Uribe no és un govern democràtic més perquè es recolza en el paramilitarisme i ens duu a preguntar què entenem per democràcia”. Sobre l’enorme popularitat del president colombià, amb índexs d'acceptació pròxims al 80%, Restrepo opina que “Colòmbia somia amb la pau i segueix a qui se l'ofereix”, en al·lusió al pla de seguretat desenvolupat per Uribe i amb el qual també l'escriptora s'ha mostrat tremendament crítica, “és una pau paramilitar que està desplaçant de les seves terres a milers de persones i convertint a Colòmbia en un país amb connotacions feudals”.
