Casa America Catalunya

Contingut de l’Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya. El poble mexicà: generositat, valentia i fraternitat en l’acolliment de l’exili republicà Amb la repressió franquista, la mera existència del nostre país es veiaamenaçada i, en aquestes circumstàncies, molts catalans es van veure forçatsa l’exili. La brutalitat feixista hauria interromput irremeiablement eldesenvolupament de Catalunya, si no hagués estat per Mèxic, aleshorespresidit pel General Lázaro Cárdenas del Río, que va estendre una mà generosa en moments d’extrema adversitat. Dones i homes que fugien de la misèria -material, humana i de idees- vantrobar a Mèxic un espai on tornar a il·lusionar-se pel futur. El poble mexicà vasaber sumar i no dividir i milers d’històries de vides enllaçarien per sempre més els destins de Catalunya i Mèxic.  La fraternitat mexicana s’evidenciava, per exemple, en la concessió de la nacionalitat mexicana com a protecció sense límits a tots els exiliats, només trepitjar terres mexicanes. I encara més, el 1940 amb l’arribada de les tropes nazis, l’horror i la mort tornaven a amenaçar els refugiats a l’estat francès.  Des del govern de Mèxic, país compromès amb la justícia, també fora del seu territori, el govern francès va rebre l’anunci que els exiliats republicans que es trobaven a França rebrien la protecció de la bandera de Mèxic. La generositat d’aquest poble va permetre molt més que una supervivència al límit dels exiliats; Mèxic va fer possible la persistència del patrimoni nacional i el reforçament de la cultura catalana. La producció científica i intel·lectual del país va continuar el seu curs, comptant no només amb la llibertat que gaudia en terres mexicanes, sinó també amb el suport actiu d’aquest país. El Colegio de México, punt neuràlgic del pensament, encara prolífic avui, va ser fundat pel govern mexicà amb la intenció d’oferir als intel·lectuals republicans unespai de trobada i continuïtat del seu pensament. Les universitats mexicanes més destacades també van incorporar, amb immediatesa i respecte, elsexiliats republicans a les seves aules. Les lletres catalanes es van veure nodrides per revistes impulsades per catalans exiliats a Mèxic, entre elles: Quaderns de l’exili, Full català, El poble català, Revista dels catalansd'Amèrica, Lletres, Catalunya...  Grans noms de la literatura catalana, com ara, Josep Carner, Agustí Bartra, Anna Murià, Avel·lí Artís Gener “Tísner” i Pere Calders es compten entre els qui van fer viure Catalunya des de Mèxic. De fet, els anys 40 Mèxic va esdevenir capital de l’edició de llibres i revistes en català. Durant quatre dècades, Mèxic va mantenir present un referent democràtic al’horitzó de Catalunya. L’any 1954, va ser a l’ambaixada Republicana a Mèxic -únic Estat amb valentia i congruència suficient com per reconèixer el govern Republicà- que Tarradellas va ser nomenat president de la Generalitat a l’exili. Mèxic va demostrar un gran sentit de la justícia, respecte pels valorsdemocràtics i, sobretot, coratge per comprometre’s com ho va fer amb l’exili republicà, en un moment en què la comunitat internacional, gairebé a l’uníson,hi anava a la contra. El caliu del poble mexicà durant l’exili republicà mereix el màxim reconeixement institucional de Catalunya i l’agraïment fraternal d’unpoble català que té memòria. A setanta anys de l’inici de l’exili republicà, el Govern de Catalunya manifestael seu profund agraïment i admiració al poble de Mèxic, per l’excepcional generositat, valentia i fraternitat que van fer possible la persistència ambdignitat de la nació catalana. La Medalla de la Generalitat de Catalunya reconeix els serveis extraordinaris prestats al país en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. El poble mexicà és mereixedor integral d’aquesta distinció, ja que el seu acolliment a l’exili republicà va tenir un impacte decisiu en cadascuna d’aquestes àrees.