En una recent entrevista amb l'agència de notícies AFP, l'escriptor mexicà Carlos Fuentes, Premi Cervantes de Literatura, es declara partidari de la legalització de les drogues com a fórmula per liquidar el narcotràfic, assumpte que està provocant una sagnia humana a Mèxic on des de inicis d'any ençà han mort prop de 4.500 persones de forma violenta. “L'única manera de frenar la violència dels càrtels a Mèxic és amb la legalització de les drogues. Si sis o set països es posessin d'acord a legalitzar el consum de drogues acabaríem amb els narcotraficants", afirma Fuentes. En les últimes hores, tretze persones han mort assassinades a Ciudad Juárez, a la frontera amb els Estats Units.
11/11/2008 / Barcelona
El Premi Cervantes de Literatura, Carlos Fuentes, partidari de la legalització de les drogues per acabar amb els narcotraficants mentre Mèxic viu la seva enèsima jornada negra de violència
Segons Fuentes, "amb la legalització de l'alcohol als Estats Units no va deixar d'haver ebris, però sí es van acabar els “Al Capone”. De la mateixa forma, amb la legalització de les drogues no es resoldrà el problema dels addictes, però almenys s'acabarien els narcotraficants". L'última obra de Fuentes, 'La voluntad y la fortuna' (Ed. Alfaguara), té com a protagonista a un decapitat, el número mil de l'any, i la seva trama reflecteix la realitat del seu país encara que la novel·la va ser escrita abans de l'actual esclat de violència que sacseja Mèxic. "Vaig escriure la novel·la abans que es registressin diversos casos de decapitats a l'estat de Guerrero, al sud del país, al 2006, precisament on apareix el degollat, un dels personatges centrals del llibre. Sens dubte, a Mèxic volem ser escriptors i ens convertim en profetes. La realitat supera la ficció", apunta Fuentes.13 assassinats en cadenaUna realitat que de manera obstinada dóna la raó a l'escriptor. Així, en les últimes hores s'han registrat a Ciudad Juárez –un dels epicentres de la violència dels ‘narcos' mexicans- tretze assassinats. Algun d'ells tan escabrós com el del cadàver decapitat, mutilat de braços i cames i calcinat, que ha aparegut enfront d'una caserna de policia, en el mateix indret on només una setmana abans s'havia localitzat un altre cos penjat i amb una màscara de porc cobrint-lo la cara. Dels 4.466 assassinats imputats al crim organitzat registrats aquest any a Mèxic, més d'un miler han tingut lloc a Ciutat Juárez, segons dades extraoficials publicats en el diari mexicà ‘El Universal'.La investigació del ‘avionazo'Per la seva banda, el president del país, Felipe Calderón, ha demanat que no s'especuli sobre les causes de la caiguda de l'avió en la qual van morir el secretari de Governació, Juan Camilo Mouriño, l'exfiscal antidroga del país, José Luis Santiago Vasconcelos, i altres dotze persones, succés que ha commocionat al país. El president ha promès una investigació a fons sobre els fets: "El Govern de Mèxic no té el menor interès, ni la menor voluntat, d'amagar absolutament res, al contrari. Vull que se sàpiga la veritat i vull saber-la jo mateix", ha manifestat Calderón. "Els elements amb els quals es compte fins a aquest moment no permeten afirmar l'existència d'una altra hipòtesi diferent de la d'un accident", ha afegit.A pesar de l'èmfasi de Calderón a desmentir, de moment, la hipòtesi de l'atemptat, aquesta és la versió més estesa a nivell popular i en l'anàlisi i opinions dels articulistes mexicans. Un d'ells, Rubén Martín, apuntava en el diari Milenio: “Felipe Calderón hauria d'estar preocupat per la “mort” de la credibilitat oficial que revela aquesta convicció popular que es va tractar d'un atemptat. I ja sabem el que es deriva d'aquesta creença, d'aquesta percepció. Hi ha grups antagònics a l'Estat molt poderosos, tan poderosos que poden enderrocar l'avió on viatja el número dos en l'organigrama del poder públic federal. Per aquest camí s'arriba a la conclusió de l'extrema debilitat en la qual es troba l'Estat mexicà”.Per la seva banda, i en relació amb aquest succés, Salvador García Soto, en la seva columna “Serpientes y Escaleras”, es pregunta com es va permetre que “dos funcionaris del nivell del secretari de Governació i l'exfiscal antidrogues, José Luis Santiago Vasconcelos, viatgessin junts, en un mateix avió. Més quan sobre aquest últim hi pesaven conegudes amenaces de mort del narcotràfic i fins i tot va haver intents d'atemptats del càrtel del Golf i altres grups del ‘narco' en almenys tres ocasions, la més recent el 17 de gener d'aquest any. No sabien els militars de l’EMP que custodiaven a Juan Camilo que això és un dels protocols bàsics en la seva tasca?”.
