Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
23/04/2013 / Barcelona

El professor uruguaià Enrique Méndez divulga el pensament federalista de José Artigas

En el marc de la Biennal Catalunya-Uruguai, el Consulat General de l’Uruguai a Barcelona i el Consell Consultiu de l’Uruguai han organitzat a Casa Amèrica Catalunya la conferència Pensamiento político de José Artigas. 200 años después, a càrrec del professor Enrique Méndez Vives.

Abans de començar l’acte, el nou ambaixador de l’Uruguai a Espanya, Francisco Bustillo, s’ha presentat davant la comunitat uruguaiana i ha agraït la tasca feta en els darrers dos anys pel cònsul general a la ciutat comtal, Luís Iribarne. Ha estat la primera visita de l’ambaixador Bustillo a Catalunya, a la qual també hi ha assistit la Ministra de l’Uruguai Ana Teresa Ayala, el Director general per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bosch, i la presidenta del Consell Consultiu de Catalunya, Graziella Ferrari.

L’ambaixador Bustillo ha manifestat que “és molt fàcil ser ambaixador de l’Uruguai al món” perquè “a tot arreu hi trobes una colònia uruguaiana exemplar, tal i com ens confirmen sempre les autoritats locals”.

El director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, ha agraït l’organització de l’acte i ha llançat una petició a l’ambaixador: “Que no s’enduguin el cònsul Luís Iribarne, que tant ha fet per la comunitat uruguaiana i per les bones relacions amb aquesta Casa”.

Graziella Ferrari ha estat l’encarregada d’introduïr el professor Méndez, de qui ha lloat la seva tasca de “divulgació de la nostra història”.

Enrique Méndez ha explicat al nombrós públic assistent que “en l'època colonial va néixer una rivalitat al Río de la Plata. Buenos Aires, capital del Virregnat, pretenia que el seu port fos el principal centre del comerç amb Espanya. Però la Corona sempre va afavorir Montevideo, el port natural del qual era molt superior al de Buenos Aires. Aquesta lluita de ports va originar a la Banda Oriental un fort sentiment d'autonomia, compartit per tota la població”.

“Aquest sentiment d'autonomia –ha explicat Méndez- es va manifestar en esclatar la revolució. Les autoritats de Buenos Aires es consideraven hereves del virrei espanyol. Van exigir obediència a totes les províncies del Virregnat. Artigas, conductor de la revolució a la Província Oriental, va plantar cara a Buenos Aires. Defensava la sobirania particular dels pobles. Hauríen d'unir-se en un estat, però conservant l'autonomia per resoldre els assumptes interns ».

Al centralisme de Buenos Aires es va oposar el federalisme d'Artigas. Al Congrés d'Abril de 1813, es van aprovar les Instrucciones que durien els representants orientals a la Sobirana Assemblea General Constituent, reunida a Buenos Aires. En aquest document es consagraven, amb claredat meridiana, les propostes del federalisme. Tota la lluita desenvolupada a la regió a partir d’aquell moment va girar sobre l'enfrontament de dos models incompatibles: centralisme o federació...”