L'onzena edició del festival Barnasants, considerat el certamen de cançó d'autor més important d'Espanya, ha aconseguit reunir per primera vegada a Europa a Quilapayún i Inti Illimani, dos conjunts xilens que amb la seva música folklòrica es van erigir defensors de la democràcia durant la dictadura militar que va viure Xile a partir de 1973 fins 1990. Quilapayún (a la imatge) i Inti Illimani compartiran escenari el 5 de març a Barcelona. A més, a Barnasants també participarà, el 6 de febrer, el cantautor peruà Walter Humala, que realitzarà una conferència a l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya el pròxim 3 de febrer.
Els grups xilens Quilapayún i Inti Illimani compartiran escenari per primera vegada a Europa al festival Barnasants de Barcelona
L'onzena edició del festival Barnasants, considerat el certamen de cançó d'autor més important d'Espanya, ha aconseguit reunir per primera vegada a Europa a Quilapayún i Inti Illimani, dos conjunts xilens que amb la seva música folklòrica es van erigir defensors de la democràcia durant la dictadura militar que va viure Xile a partir de 1973 fins 1990. Quilapayún i Inti Illimani compartiran escenari el 5 de març a Barcelona. A més, a Barnasants també participarà, el 6 de febrer, el cantautor peruà Walter Humala, que realitzarà una conferència a l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya el pròxim 3 de febrer.
Quilapayún és un grup xilè que va néixer al 1965. La seva música folklòrica els va catapultar al primer pla de l'actualitat gràcies a la seva elecció de representar a la classe obrera i d'incloure en les seves temàtiques les preocupacions socials. Un dels moments més àlgids de la seva carrera va ser al 1972, quan es van convertir en la veu principal del procés socialista que s'iniciava a Xile. No obstant això, el cop militar de 1973 que va causar la mort del president Salvador Allende i va abolir la democràcia va transformar el panorama. Quilapayún es trobava a França quan va esclatar la dictadura, així que des d'allà van realitzar actuacions en solidaritat amb la causa xilena.
Inti Imalli ha seguit pràcticament una trajectòria paral·lela a la de Quilapayún. El nom d'aquest grup de música folklòrica xilena va ser idea del concertista de guitarra bolivià Eugenio Dávalos. En llengua aymara significa “sol de Illimani”, en al·lusió a la muntanya dels andes bolivians. La incursió en política d'aquest conjunt és encara més visible que la de Quilapayún, ja que van ser membres de la campanya que va portar a la presidència de Xile a Salvador Allende. A més, després de la victòria d'aquest, se'ls va encarregar que musicalitzessin el programa del Govern. D'igual manera que a Quilapayún, el cop militar també els va agafar en una gira per Europa, i van haver de viure a l'exili fins a 1985, quan es van obrir de nou les fronteres i els van deixar tornar.