Casa America Catalunya

El primer docufòrum de l'any a l’ ICCI/ Casa Amèrica Catalunya ha projectat el documental Ràdio Qman Txun, que intenta mostrar una petita peça del puzzle de diferents cultures que cohabiten a Guatemala: els maies. Al debat posterior al film han assistit Ramón Nuila, politòleg guatemalenc, i María Antonia Arnau, representant del Comitè de Solidaritat amb els pobles indígenes. A més, Max López, codirector de Ràdio Qman Txun, ha estat l'encarregat de presentar el documental.

Ràdio Qman Txun ha intentat transmetre dos missatges: que la guerra és un fet que va fragmentar al país i que encara es prolonga i que malgrat tota la crueltat i les dificultats els maies encara tenen esperança i alegria per la vida.

Amb els canvis que està patint Amèrica Llatina en els últims mesos, llegiu un president indígena a Bolívia, una dona presidenta a Xile i un candidat nacionalista a Perú, Ollanta Humala, era gairebé necessari preguntar quin és el paper de Guatemala i els maies en tot aquest assumpte. Tot i l'auge de l'esquerra als països llatinoamericans, Guatemala encara haurà d'esperar. Segons Ramón Nuila, els diferents pobles indígenes que revesteixen el territori guatemalenc no es troben agrupats sota una mateixa bandera, ni sota un mateix pensament. Són diferents cultures que lluiten per la seva supervivència particular. Aquest fet provoca que encara que hagués un candidat indígena, aquest només tindria èxit a la seva comunitat. Pel que fa a la possibilitat de veure a una dona en el Govern també el camí a recórrer és encara molt llarg. Les dones indígenes, i maies en concret, representen el valor moral de les diferents comunitats, el que impossibilita en un futur pròxim imaginar-se a una dona liderant el país.

Els maies són una comunitat que viu aliena a la política. Aquest estil de vida és una forma de resistir a la imposició cultural i generacional. No obstant això, María Antonia Arnau ha afirmat que la situació actual dels indígenes en particular i de Guatemala en general es deu en part a l'Estat espanyol. Segons la seva opinió professional “Espanya té un deute amb Guatemala perquè aquesta situació es va iniciar amb la colònia. Des d'aleshores sempre han estat al front descendents de colons”. A més, ha constatat que la qüestió del racisme segueix sent un problema central a Guatemala i en tot Llatinoamèrica. A Guatemala, “ arran de la guerra va haver 200.000 morts que van morir debades perquè les situació no ha millorat.”