Casa America Catalunya

La mort de l'exdictador xilè Augusto Pinochet, lluny de tancar ferides, no ha fet més que reobrir debats pendents i encendre nous conflictes. Conscient de la forta bipolarització que pateix el país i que s'ha fet visible després del succés, la presidenta Michelle Bachelet ha mostrat la seva preocupació i al seu torn ha llançat un missatge en pro de la cohesió nacional amb una crida a la “fortalesa ètica per aconseguir el retrobament”.La presidenta pretén així diluir la frontera que separa partidaris i detractors de l'exdictador i que ha quedat palesa en els enfrontaments d'aquests dies. Primer, després de conèixer-se la notícia, amb les manifestacions als voltants del Palau de La Moneda, seu del Govern xilè, que es van saldar amb 100 detinguts i 43 policies ferits. Més tard, amb l'anunci de Bachelet, qui “pensant al país” va decidir que no hauria funerals d'Estat, el que va provocar les ires de les 60.000 persones que es van acostar ahir a la capella ardent ubicada al vestíbul principal de l'Escola Militar de Santiago. Ara, el focus d'atenció se centra en la incògnita sobre què succeirà amb els processos judicials que estaven en marxa. Molts familiars de les víctimes de la dictadura s’han pronunciat a favor de no aturar els processos. Isabel Allende, filla de Salvador Allende, president assassinat durant el cop d'Estat de 1973, ja ha declarat que amb la mort de Pinochet “no es tanca cap capítol” i ha assenyalat que “han de continuar els judicis”. Allende ha afegit finalment que “com s'ha tancat d'únic a Xile és el cicle personal de Pinochet”. Molts són els analistes polítics, periodistes o experts en relacions internacionals que s'han pronunciat sobre la qüestió, opinions que es divideixen entre els qui demanen, com els advocats del general colpista,