La xilena Elvira Hernández, una de les veus femenines més singulars i potents de la poesia contemporània llatinoamericana i icona de la contracultura literària durant la dictadura militar a Xile, ha obtingut el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda, un dels més importants del gènere. Elvira Hernández ha participat als darrers anys en recitals poètics celebrats a Casa Amèrica Catalunya i és una de les protagonistes de l'exposició Lletres de Xile que va romandre instal·lada a la seu de l'entitat l’any 2013.
IMATGE: Elvira Hernández a Casa Amèrica Catalunya durant un recital de poesia xilena contemporània celebrat al maig del 2012.
Elvira Hernández, Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda 2018
Com ja és tradició, La Sebastiana, la casa del poeta Pablo Neruda a Valparaíso, va ser l'escenari on la ministra de les Cultures, les Arts i el Patrimoni de Xile, Alejandra Pérez Lecaros, va anunciar que la poetessa xilena Elvira Hernández havia obtingut el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda 2018 després de la deliberació del jurat integrat pels escriptors Elicura Chihuailaf (Xile), Gal Ghigliotto (Xile), Elsa Cross (Mèxic), Alicia Genovese (Argentina) i Mayra Santos (Puerto Rico).
La ministra Pérez, després d'informar i felicitar la guanyadora, va destacar que Elvira Hernández "utilitza un llenguatge intimista, però no per això deixa de parlar i referir-se al món real, a temes contingents, amb una especial ironia i una ploma clara i delicada, que ha aconseguit captar molts lectors joves llatinoamericans".
Des d’Edimburg, on Hernández està presentant La bandera de Chile, la seva obra més coneguda, la poetessa va agrair la distinció i va dir que estava molt emocionada pel reconeixement, un dels més rellevants d'Iberoamèrica. El premi serà lliurat pel president de Xile Sebastián Piñera en una cerimònia que tindrà lloc al Palau de la Moneda de Santiago.
El Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda va ser creat el 2004 en homenatge al centenari del naixement del poeta i Premi Nobel de Literatura. El guardó reconeix a un autor o autora de reconeguda trajectòria, el treball del qual suposi una aportació notable al diàleg cultural i artístic d'Iberoamèrica.
Elvira Hernández (1951) és una poetessa i crítica, formadora de poetes joves de diferents generacions, consolidada com una de les veus femenines més singulars i potents de la poesia contemporània xilena i llatinoamericana. Entre els seus llibres, publicats a Xile, l’Argentina i Colòmbia, hi destaquen: “¡Arre! Halley ¡Arre!” (1986), “Meditaciones físicas por un hombre que se fue” (1987), “Carta de Viaje” (1989), “La bandera de Chile” (1991), “El orden de los días” (1991); “Santiago Waria” (1992) i “Álbum de Valparaíso” (2003). Els poemes de la seva obra més famosa, La bandera de Chile, són una icona de la contracultura literària durant l’època de la dictadura militar de Pinochet.
En edicions anteriors, van ser distingits amb el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda el català Joan Margarit (2017), el xilè Raúl Zurita (2016), el brasiler Augusto de Campos (2015) i els cubans Reina Maria Rodríguez (2014) i José Kozer (2013).