"Aquest serà un viatge com els d'abans, de quan encara tot estava intacte, de quan la pluja encara no feia por i el vent et comptava secrets...". Així comença el text inicial del recorregut poètic sensorial per l'exposició Finisterrae, del fotògraf i antropòleg argentí Nicolás Janowski, i que ha estat acollit de forma molt positiva pels participants en les cinc sessions d'aquest passeig per la fi del món.
Emotiu i commovedor recorregut poètic sensorial per ‘Finisterrae’
"Aquest serà un viatge com els d'abans, de quan encara tot estava intacte, de quan la pluja encara no feia por i el vent et comptava secrets... De quan parlar d'extinció, canvi climàtic o comunió amb la natura no calia... Serà un viatge a la fi del món com els d'abans, amb l'esperança que des d'allà pugui ressorgir la bellesa natural." Amb aquest text es va iniciar el recorregut sensorial per l'exposició Finisterrae del fotògraf i antropòleg argentí Nicolás Janowski.
No es tracta pas d'una visita comentada a l'ús, sinó d'un acostament a l'exposició des d'altres llenguatges, en aquest cas el de la poesia i el sensorial. Són experiències dissenyades per a petits grups, en què la relació entre artistes, obra i públic trenca la barrera espaial que a acostuma a separar-los.
La dramatúrgia d'aquesta escenificació va ser dissenyada pels actors de Teatro de los Sentidos, Nelson Jara i Giovanna Pezzullo, i el també actor Sergio Alessandria, els quals, a més, varen habitar els espais creats en el recorregut. Allà on els viatgers trobaven imatges, reflexions, paisatges i delicats detalls que van impactar per la seva poesia. Un recorregut íntim i reflexiu, una invitació a transitar i interactuar amb Finisterrae i la seva particular mirada d'un lloc límit i última frontera de la civilització, l'illa argentina de la Terra del Foc.
Remoure consciències
Una fi del món que és, al seu torn, l'inici, van marcar la dramatúrgia d'aquest recorregut creat per remoure-hi consciències i sensibilitzar sobre els impactes mediambientals que amenacen amb transformar negativament la vida al nostre planeta. L'experiència va impressionar per la transcendència dels seus continguts, directament vinculats amb l'emergència climàtica que pateix el planeta. Els participants van viatjar fins a la fi del món i van tornar-hi amb el convenciment que els límits de la Terra no són només geogràfics.
EL PÚBLIC DIU:
"Gràcies per l'experiència sensorial. Una invitació a connectar i a sentir, a deixar-se dur i emportar-se tot el que puguis sentir. Me'n vaig impactat amb l'obra i sobretot impactat amb la vida. Felicitats a l'equip. "
"Bellíssima experiència. Tot un gaudi que et deixa surant i viatjant fins Finisterrae! Gràcies per aquest recorregut poètic sensorial."
"Commovedor, simple, profund... Poesia pura. Bravo per tots els components d'aquest equip i la seva aposta en l'escena. Admirable."
"Moltes gràcies per aquest viatge a un dels finals i començaments de la terra. És alhora una invitació, desafiament i gran font de profundes preguntes "
"D'aquest viatge a la fi del món me’n duc una invitació perdurable i dolça, forta i necessària. Una invitació a sentir la terra sempre, en els principis, en els finals, sempre. Gràcies "
"Gràcies per fer-me sentir tan a prop d'una cosa tan llunyana."
"Fascinant aquest viatge a la fi i principi (o principi i fi de la terra) i d'un mateix. Què petits som davant la immensitat de l'oceà i què grans davant d'un aroma, un so o una carícia. Gràcies per aquest viatge."
"Un viatge inesperat amb una explosió infinita de sensacions."
"Gràcies per donar-nos una mica de la fi de món on les perspectives canvien de costat, la lògica decideix desafiar-nos i on la vida cobra un sentit diferent al qual creiem viure dia rere dia."
Activitat organitzada amb el suport de la Diputació de Barcelona.