El periodista i comunicador Erisvan Bone Guajaj, fundador i coordinador de Mídia Índia, plataforma de comunicació digital formada per indígenes brasilers, subratlla que els "drets dels pobles indígenes són violentats diàriament" per la qual cosa celebra la distinció atorgada per Casa Amèrica Catalunya ja que "dóna veu a la nostra lluita". Un reconeixement que arriba en un moment especialment delicat per als pobles originaris del país, assetjats per diverses adversitats: la pandèmia de la Covid, els incendis i les invasions il·legals, i sovint violentes, dels seus territoris davant la inacció de govern.
10/12/2020 / Barcelona
Erisvan Bone, fundador de 'Mídia Índia': "El Premi Joan Alsina de Drets Humans és la garantia que anem pel bon camí"
Què és Mídia Índia i quins objectius té?
Mídia Índia és un projecte per formar una xarxa de comunicació descentralitzada que produeixi i difongui continguts i pautes inherents a la qüestió indígena al Brasil, respectant les especificitats de cada poble, basat en la lògica col·laborativa de compartir i comunicar, connectant i apoderant els joves indígenes d’arreu del país. Permet l'intercanvi de tecnologies, experiències i especialment la representació indígena en els mitjans de comunicació amb la difusió de les seves lluites i com una eina més per a la reivindicació de drets.
La idea de la xarxa va néixer el 2015 a través d'una aliança amb el Col·lectiu 105 de Brasília en aliança amb l’Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (APIB), on vam realitzar capacitacions en l'àrea de comunicació amb 12 joves Guajajaras de Terra Indigena Arariboia: tallers de com utilitzar la càmera, plànols fotogràfics, edició, textos per a xarxes, guió, podcast, tot convertint aquests joves em els protagonistes de la seva pròpia història. Explicant la nostra història com realment caldria explicar-la.
El projecte es va llançar oficialment a l'abril del 2017 en la major mobilització anual de pobles indígenes del Brasil, el Camp Terra Livre. A partir d'aquí, a més del suport dels col·lectius d’activistes i de xarxes de comunicació existents, es constitueix un grup de 10 joves i s'inicia el seu procés de formació i empoderament dels mitjans i eines de comunicació.
La proposta de la xarxa és enfortir Mídia Índia com a vehicle de comunicació oficial de la causa indígena per ampliar la difusió i visibilitat de la lluita dels pobles, de la seva recerca de drets i terres. És un vehicle de comunicació format per indígenes, coordinat per indígenes i enfocat a la lluita indígena.
Quin és l'impacte assolit per Mídia Índia?
Fem servir la comunicació com a eina de lluita. Demarcant pantalles i ocupant xarxes ens estem convertint en un referent de la comunicació del moviment indígena i de la visibilitat de la lluita dels pobles indígenes, fent que els joves col·laborin amb la nostra xarxa i mostrant el protagonisme indígena en la lluita pel territori. Hem realitzat tallers de capacitació en comunicació perquè joves i líders puguin registrar i informar sobre tot el que succeeix als seus territoris, respectant les especificitats de cada poble i divulgant únicament el que està autoritzat doncs cal ser cautelós amb el sagrat de la cultura i amb la criminalització dels nostres líders. Podem ocupar tots els espais i mostrar en cada racó de món la resistència dels pobles indígenes.
Com valoreu l'important nombre de seguidors aconseguit en poc temps per Mídia Índia?
Estem a Facebook, Twitter i Instagram, on tenim una major quantitat de seguidors, un total de 107 mil seguidors i anem avançant. Per a nosaltres no són només números, són persones que aposten per dies millors per als pobles indígenes del Brasil. Són els nostres socis, que caminen amb nosaltres enfortint el respecte per la diversitat de colors que presenta el nostre país. Per guanyar més visibilitat pròximament llançarem el nostre web, que comptarà amb reportatges indígenes realitzats per pobles indígenes, revistes de treball científic, curtmetratges, llargmetratges, mostres fotogràfiques, programes de vídeo, ràdio on line... Aviat estarà en l'aire i tot el material serà produït exclusivament pels pobles indígenes.
De totes les iniciatives i campanyes de Midia Índia, quines en destacaria?
La primera gran campanya realitzada per la nostra xarxa va començar el 3 de febrer del 2018, quan la dirigent indígena Sônia Guajajara va ser llançada com precandidata a la vicepresidència de la República a la llista que encapçala Guilherme Boulos, líder del Moviment de Treballadors sense Llar, convertint-se en la primera candidata d'origen indígena a la presidència de la República. Els mitjans indis van estar presents durant tot el procés de comunicació de la campanya, ens vam apropar a altres xarxes importants i van treballar plegats amb els mitjans ninja, vam conèixer a artistes i activistes i ens vam associar per enfortir la nostra xarxa.
També vam participar a la Jornada Cap Gota Més de Sang Indígena (Sangue Indígena Não Gota A Mais). Durant un mes vam acompanyar a una delegació de líders indígenes de diferents ètnies em la seva visita a 12 països europeus per denunciar l'onada de violència que pateixen els pobles del Brasil, especialment des de l'inici del govern Bolsonaro. L'objectiu de la campanya és pressionar governs i empreses perquè compleixin els acords internacionals sobre el clima i sobre els drets humans –incloent-hi els drets dels pobles indígenes-- i dels quals el Brasil n’és signatari. Es van presentar dades recopilades pel Consell Indígena Missioner (CIMI), que evidencien l’"explosió" de les invasions en territoris indígenes al 2019. De gener a setembre d'aquest any, es van registrar 160 invasions a 153 terres indígenes contra 111 casos d'aquest tipus en 76 territoris al 2018. Es a dir, al 2019 es va registrar un augment del 44% en el nombre total d'atacs i del 101% en el nombre de terres afectades en comparació amb l'any anterior.
Un rècord que també ens va marcar, i que encara avui ens marca, és el registre dels incendis a l'Amazònia. Encara que estan prohibits per un decret de juliol d'aquest any, a l'agost es van registrar 29.308 punts calents il·legals al bosc. Aquest índex és el segon més alt dels últims 10 anys. En comparació amb l'agost de l'any passat, les xifres mostren una reducció del 5% en el nombre de brots generals i un augment del 7,8% a les àrees protegides. A més, el nostre equip està produint una sèrie que aviat es llançarà a les nostres xarxes i que mostrarà la realitat que enfronten els pobles indígenes arriscant les seves pròpies vides per combatre els incendis.
Quina és la situació actual dels pobles amazònics? Quines perspectives de futur tenen?
La selva amazònica és envaïda diàriament per fusters il·legals i per petites i grans empreses mineres que extreuen minerals del bosc i deixen destrucció contaminant el sòl, els rius, els peixos i les persones que consumeixen aquests aliments. A més, la regió pateix desforestació per transformar el bosc en pastura per a bestiar i camps de soja, destruint el sòl i contaminant-lo.
Els líders de la lluita per la defensa de bosc són amenaçats diàriament per aquests invasors. No tenen ni el suport del govern ni el de les agències que han de brindar assistència. Amb la pandèmia de la Covid-19 la situació va empitjorar, els invasors no van fer quarantena i van aprofitar la conjuntura per envair els nostres llocs sagrats, portant la malaltia als territoris i matant així als nostres pobles, als ancians i els boscos. Cal donar veu i espais als pobles de la selva perquè puguin mostrar al món les violacions de drets que pateixen a diari i pressionar a les grans empreses i al govern brasiler per canviar aquesta realitat dels pobles amazònics.
Quin impacte ha tingut la COVID aquests mesos?
Els gràfics que mesuren l'avanç de la Covid-19 entre els pobles indígenes augmenten a tot el país. Fins al 24 de novembre, l'Articulació de Pobles Indígenes del Brasil (APIB) va registrar la contaminació de 39.978 indígenes de 161 pobles. En total, 880 indígenes van perdre la batalla contra la malaltia, en un recompte infrarreportat causa de la falta de proves. Des que va començar la pandèmia la nostra xarxa ha ajudat a combatre el virus en les comunitats, hem realitzat campanyes en línia parlant sobre les cures que han de tenir els familiars per evitar contagiar-se, el risc que la covid comporta per als pobles indígenes, que són vulnerables... Vam produir un podcast general parlant sobre les mesures de prevenció i alguns podcasts es van fer en l'idioma natiu dels pobles específics. Dialoguem a les nostres xarxes amb professionals de la salut, vam rebre materials sobre com els familiars s'estaven protegint del virus utilitzant els seus remeis tradicionals. Registrem també els obstacles sanitaris existents en diversos territoris. Tot això formarà part de la sèrie digital que es llançarà pròximament.
Com valoreu el Premi de Drets Humans Joan Alsina atorgat per Casa Amèrica Catalunya?
Per a nosaltres, els mitjans indis, rebre el premi és molt important ja que els drets dels indígenes són violentats diàriament i no tenim espai als principals mitjans de comunicació del país per donar veu a la nostra lluita i denunciar les invasions dels nostres territoris. Reconèixer el treball que estem fent com a comunicadors, tant als territoris com on line, és la garantia que anem pel camí correcte.
