Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
09/01/2007 / Barcelona

Es compleixen 50 anys de la mort de Gabriela Mistral, figura cabdal de les lletres llatinoamericanes

Aquest dimecres, dia 10 de gener, es compleixen 50 anys de la mort de la celebradíssima poeta xilena Gabriela Mistral (1889-1957), primer autor llatinoamericà guardonat amb el Premi Nobel, que va rebre el 1945. Abans de publicar el seu primer llibre el 1922, titulat Desolación, Mistral ja gaudia d'un important prestigi al seu país gràcies a nombroses publicacions en diverses revistes i a l'obtenció, el 1914, del premi dels Jocs Florals pels seus Sonetos de la muerte.(En la imatge, l’ex-president de Xile, Ricardo Lagos, observa, el passat dia 24 d’octubre a la Fundació Casa Amèrica Catalunya, un retrat de Gabriela Mistral, donació del guitarrista Eulogio Dávalos)

Aquest dimecres, dia 10 de gener, es compleixen 50 anys de la mort de la celebradíssima poeta xilena Gabriela Mistral (1889-1957), primer autor llatinoamericà guardonat amb el Premi Nobel, que va rebre el 1945. Abans de publicar el seu primer llibre el 1922, titulat Desolación, Mistral ja gaudia d'un important prestigi al seu país gràcies a nombroses publicacions en diverses revistes i a l'obtenció, el 1914, del premi dels Jocs Florals pels seus Sonetos de la muerte.Els textos de Lucila Godoy (Gabriela Mistral era el seu pseudònim literari l’ origen del qual eren els seus poetes més admirats, Grabriele D'Annunzio i Frédéric Mistral) van tenir sempre fama de ser el reflex del sofriment de la seva autora, de qui es diu que els suïcidis d'un antic amor, Romelio Ureta i del seu nebot, que ella mateixa va adoptar, van marcar la seva vida per sempre.Avui, Mistral es llegeix en totes les escoles xilenes, incloses aquelles en les que va exercir de mestra durant la major part de la seva vida. També els estudiants llegeixen els seus poemes i novel·les a Mèxic, on va emigrar en 1922 per col·laborar en la reforma educativa del país. Va passar els últims anys de la seva vida allunyada del món a casa seva de Nova York, on va morir de càncer el 10 de gener de 1957. A Xile, el seu nom és present a escoles, carrers, places, equips de futbol i fins i tot una universitat.