La periodista María Eugenia Ludueña ha reconstruït en un llibre la trajectòria d’una de les desaparegudes durant la darrera dictadura militar a l’Argentina, la filla de la presidenta de Abuelas de Plaza de Mayo Estela de Carlotto. “Laura. Vida i militància de Laura Carlotto” (Editorial Espejo de la Argentina. Planeta) s’ha presentat a Casa Amèrica Catalunya pocs dies després de sortir a la llum a l’Argentina amb presència d’Estela de Carlotto a qui ha acompanyat Antoni Traveria, director general de l’entitat.
Estela de Carlotto, en la presentació del llibre sobre la seva filla: “De no haver obert boca, l’Argentina hauria estat un país perdut per sempre”
Laura. Vida i militància de Laura Carlotto (Editorial Espejo de la Argentina. Planeta) s’ha presentat a Casa Amèrica Catalunya pocs dies després de sortir a la llum a l’Argentina amb presència d’Estela de Carlotto a qui ha acompanyat Antoni Traveria, director general de l’entitat.
La filla gran d’Estela de Carlotto, Laura, va ser segrestada i va desaparèixer a la ciutat argentina de La Plata al novembre del 1977 amb 22 anys d’edat. Estava embarassada. Mesos més tard va ser assassinada i el seu fill, nascut en captivitat, donat en adopció il·legal pel règim militar argentí.
Laura era una jove revolucionària que volia canviar el món, “una somiadora que va donar la seva vida per una causa. Totes les mares volen que als seus fills no els hi passi res, però aquest llibre demostra que la seva mort no va ser en va”, ha explicat de Carlotto.
La presidenta de les Abuelas també ha dit que el llibre és una ressenya sociopolítica del seu país que “aporta claredat” sobre el que va passar en aquella època. “Hem avençat en saber què volem, com a pares i argentins”, ha afirmat.
Generació honorable
“La protagonista i heroïna de la història és la Laura i no pas jo. El llibre parla de tota una generació d’argentins i argentines als que cal honorar”, ha afegit.
Els 36 anys de feina al capdavant de les Abuelas de Plaza de Mayo argentines han convertit Estela de Carlotto en un referent mundial de la lluita pels drets humans. Gràcies a aquest col·lectiu, més de 100 argentins, fills de desapareguts donats en adopció il·legal durant la darrera dictadura, han recuperat la seva identitat.
Paradoxalment, Estela de Carlotto segueix buscant el seu nét, que ara té 35 anys d’edat. “Si el trobo, seguiré buscant als que falten perquè són els fills dels companys de Laura”, ha dit.
Sobre el seu activisme, de Carlotto ha afirmat que “si durant la dictadura militar no haguéssim obert boca, hauríem estat un país perdut ja per sempre”.
Mea culpa
Interpel·lada sobre l’absència d’una reacció similar a l’estat espanyol davant els casos de nens robats per la dictadura franquista, Estela de Carlotto ha entonat un mea culpa que reflecteix la grandària de la seva humanitat: “Quan jo era jove aplaudia les dictadures. Quan al 1955 els militars van bombardejar la Plaza de Mayo jo no vaig fer res. Ningú va sortir! Si haguéssim sortit a protestar al carrer, el cop del 1976 no s’hauria produït i avui dia la Laura seria viva”, ha manifestat.