Evo Morales, líder del Movimiento al Socialismo (MAS) i descendent d'una família aymara, s'ha convertit en el primer president indígena de Bolívia amb el 51,1% dels vots. La seva victòria és la victòria del poble, del poble indígena, per damunt d'un model de globalització encapçalat pels Estats Units. Morales és, als seus 46 anys, la veu dels indígenes en la seva lluita per les seves reivindicacions, per la identitat, la sobirania, l'autodeterminació i la dignitat. L'orgull que ha demostrat cap als seus orígens i la seva acèrrima defensa han estat algunes de les múltiples claus que han decantat la balança a favor seu.
19/12/2005 / Barcelona
Evo Morales, la veu del poble indígena
Evo Morales, líder del Movimiento al Socialismo (MAS) i descendent d'una família aymara, s'ha convertit en el primer president indígena de Bolívia amb el 51,1% dels vots. La seva victòria és la victòria del poble, del poble indígena, per damunt d'un model de globalització encapçalat pels Estats Units. Morales és, als seus 46 anys, la veu dels indígenes en la seva lluita per les seves reivindicacions, per la identitat, la sobirania, l'autodeterminació i la dignitat. L'orgull que ha demostrat cap als seus orígens i la seva acèrrima defensa han estat algunes de les múltiples claus que han decantat la balança a favor seu.
Morales va néixer a l'aldea d’Isallavi, a la regió minera d'Oruro, al 1959. La seva comunitat té les característiques pròpies d'una població rural de Bolívia: pobre i extraviada. A Isallavi va treballar en tasques agrícoles fins que es va traslladar a estudiar a Oruro, on va exercir de forner i tocava la trompeta en una banda local. El seu pas per Oruro es va veure interromput pel servei militar obligatori, que el va portar a La Paz.
Al 1983, l'altiplà d'Oruro va patir una de les majors sequeres de la seva història que va obligar a milers de famílies, inclosa la de Morales, a buscar noves terres. La família del nou president bolivià es va traslladar a la regió de Cochabamba, on es van dedicar al cultiu del full de coca. Va ser allà on es va iniciar en el sindicalisme com a secretari d'Esports, primer, i després com a dirigent cocalero. A partir d'aquest moment el seu ascens va ser continu gràcies a la seva gran dedicació. Al 1985 va ser nomenat secretari general del seu sindicat; des de 1988 és secretari executiu de la Federació del Tròpic; i des de 1996 exerceix el paper de president del Comitè de Coordinació de les Sis Federacions del tròpic Cochabambino.
Gràcies a l'organització dels productors de coca que defensa un recurs natural com aliment, medicament o ritual, Evo Morales es va obrir pas a l'espai nacional i també a l'internacional. Juntament amb les organitzacions nacionals de pagesos, colonitzadors i indígenes va ser l'impulsor per la formació de l'Instrument Polític per la Sobirania dels Pobles (IPSP), que s'identifica en la carrera política sota les sigles del MAS.
Al 1997 va ser elegit diputat. Al 2002, el MAS –liderat per Morales després que aquest enderroqués a l'ex president González Sánchez de Lozada- va aconseguir una fita històrica quan va obtenir més de mig milió de vots a les eleccions generals. Ara, amb la seva victòria sobre Jorge Quiroga, el candidat recolzat pels Estats Units, el primer president indígena de la història boliviana obre una nova etapa per al país que estarà marcada per la lluita per la nacionalització dels recursos naturals.
