El Secretari d'Educació de l'Ajuntament de Medellín, Felipe Gil, és un dels “cirurgians” dels grans canvis socials experimentats a la capital del departament colombià d'Antioquia. Després de visitar Casa Amèrica Catalunya, Gil parla de les intervencions culturals i educatives impulsades des de fa gairebé 5 anys pels mandats municipals de Sergio Fajardo primer i Alonso Salazar després i que han actuat de motor en la transformació de la ciutat, anys endarrere paradigma de la violència i el narcotràfic. “El 80% dels nens de Medellín estudien en centres públics que estaven deteriorats, amb mestres poc estimulats, en unes condicions mínimes, en un amuntegament increïble”, assenyala Felipe Gil, que afegeix: “Un nen amb oportunitats educatives, que acaba els estudis, mira la vida amb uns altres ulls”.
Felipe Gil, Secretari d'Educació de Medellín, Colòmbia: “A la nostra ciutat hem actuat sota la idea de “el millor, per als més pobres” (I)
La transformació experimentada a Medellín és impactant...Fa gairebé 5 anys havien dos problemes molt clars a Medellín: la violència estructural i la profunda desigualtat. L'equip que llavors arriba a l'alcaldia, independent, no polític, de la societat civil, ho fa amb una proposta molt clara: l'eix de la transformació serà l'educació, entesa en un sentit ampli, que va més enllà de la transformació als col·legis. Era incentivar un seguit de processos en tota la ciutat que complementarien el que fèiem a les escoles. I prioritzem el pressupost de la ciutat cap a l'eix estratègic de l'educació. Tothom diu que l'educació i la cultura són molt importants, però cal reflectir-lo en recursos. A Medellín, un any vam destinar entre el 30 i el 40% del pressupost de la ciutat a aquests programes d'educació entesos en el seu sentit més ampli. A on i com van decidir aquestes intervencions?Va ser d'acord amb criteris tècnics i no polítics, en l'anàlisi de les zones de la ciutat amb menors índexs de desenvolupament humà. I vam començar a definir en aquestes zones un seguit d'intervencions socials i urbanes. Un exemple claríssim és la intervenció a la comuna de Santo Domingo i Santa Cruz. Un eix per on va el Metrocable, i es comença a teixir en una zona molt desvertebrada. I es defineix la intervenció en Parcs Biblioteques, més enllà d'un centre on hi ha llibres, sinó com a espai d'integració de la comunitat. Perquè té un espai públic, una Sala del Barri, l'Auditori del Barri, la Sala Informàtica. Totes les expressions culturals giren al voltant del Parc Biblioteca, que també té Sala d'Estudi i Investigació. És el punt de trobada de tota la comunitat. I es dissenyen 5 Parcs Biblioteques. Són la punta de l'iceberg...Després vam apostar pels Projectes Urbans Integrals. La Biblioteca i el Metrocable ens permeten desenvolupar un eix d'intervenció molt fort, construint espai públic: ludoteques, centres de salut, passatges de vianants. I tot sota la idea de “per als més humils, el millor”: els millors materials, els millors dissenys... I això és valorar la gent, creure en les seves capacitats, i sobretot , brindar-los molta dignitat, un tracte molt digne des de l'Estat. Un altre vector imprescindible d'aquesta transformació és el sector educatiu.El sector educatiu estava profundament abandonat. El 80% dels nens de Medellín estudien en centres públics que estaven deteriorats, amb mestres poc estimulats, en unes condicions mínimes, en un amuntegament increïble. És a dir, una ciutat amb molta pobresa que oferia als més pobres espais indignes, que no permetien el desenvolupament de les capacitats i potencialitats dels nens. Si inverteixes en educació, aquesta inversió va directa als estrats més humils de la ciutat i trenca amb el cicle de la pobresa perquè un nen amb oportunitats educatives, que acaba els estudis, mira la vida amb uns altres ulls.I què van fer?Un factor molt important és l'ambient d'aprenentatge. Per això, ens posem en un pla mestre per adequar completament 132 col·legis i construir-hi 10 de nous amb unes inversions gegantines i amb unes infrastructures que en ocasions són millors que les de les millors escoles privades de la ciutat. I era també un missatge de molta dignitat: les famílies se sentien orgulloses que els seus nens estudiessin en aquests col·legis. I el mestre sentia que era en el millor tauler de Medellín, se sentia valorat... I tot això genera molt, perquè el col·legi l’entenem amb la mateixa filosofia que la del Parc Biblioteca, com un col·legi obert. L'Aula d'Informàtica del col·legi és la del barri; el Teatre, les pistes i la zona esportiva... són els del barri. Abans, els murs més alts i tancats de la ciutat eren els dels col·legis. Avui, aquests murs s’han enderrocat i la gent comença a interrelacionar-se amb el col·legi. I en tenen cura, perquè veuen l’escola com una oportunitat per als seus fills i per a les seves pròpies famílies. I això són les infrastructures. Pel que fa a la qualitat, ens va acompanyar el sector privat, les universitats, els col·legis privats... i vam generar unes aliances per les quals es converteixen en voluntaris que acompanyen els processos dels col·legis.Algun resultat palpable?S’han creat altres infrastructures importants com el Parc de la Ciència i la Tecnologia “Explora”, el Jardí Botànic, els Centres Culturals... Es generen uns espais educatius que després les diferents associacions culturals de la ciutat comencen a prendre. Es genera una bola. Els Parcs Biblioteca han tingut més de cinc milions d'usuaris en els darrers dos anys!
