Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
11/06/2010 / Barcelona

Fermín Goñi visita l'exposició del seu ‘enemic’ Bolívar

L’escriptor i periodista navarrès Fermín Goñi, autor de “Los sueños de un libertador”, visità l’exposició “Liberando al libertador” a la seu de Casa Amèrica Catalunya. O el que és el mateix, l’excel·lent novel·lista de la fantàstica vida d’en Francisco de Miranda repassà l’existència del seu màxim antagonista i pràctic botxí, Simón Bolívar.

Acompanyat per Marta Nin, comissaria de l’exposició, i Blanca Rosa Roca, de Roca Editorial, Fermí Goñi potser sembrà aquí la llavor de la seva nova obra, continuació d’aquests “somnis” que triomfen en vendes a Veneçuela, Colòmbia i s’han col·locat molt bé aquí entre els èxits de novel·la històrica.

No n’hi ha per menys. La vida de Francisco de Miranda bé s’ho val i la investigació que Goñi ha realitzat del carismàtic i grapant personatge, un desconegut en la història d’Espanya, bé s’ho val. Per algú que viatjava, fa 200 anys, amb 5.000 llibres a sobre, conegué George Washington, Napoleó i, diuen, arribà a intimar amb Catalina la Gran, mentre captivava per igual poderosos i humils. Periodista “de raça” de llarg recorregut, novel·lista que ha tocat diversos gèneres, curiós per natura i ofici, dotat amb el sentit de l’humor que distingeix els intel·ligents, Goñi xerrà amb alguns membres de Casa Amèrica Catalunya sobre la hipotètica ‘continuació’ de “Los sueños de un libertador”.

A Fermín no li manca sornegueria al fer volar coloms amb els projectes: “Tinc dos metres i mig de llibres sobre De Miranda i un sobre Bolívar. O sigui, al primer li he dedicat molts anys i del Libertador, encara em falta conèixer-lo més per escriure sobre ell, però la novel·la podria anar, si fa no fa, així.... Bolívar es mor en aquella quinta i de sobte, apareix un home disposat a passar comptes. És De Miranda, el tipus a qui va trair. Si Francisco hagués pogut escriure el que li va fer Simón, hauria aclarit totalment que va passar. Però és fàcil de reconstruir. Bolívar el va trair, el va lliurar a Domingo de Monteverde. Bolívar declarà guerra a mort a l’espanyol, volia exhibir els seus caps ficats en piques, tal i com ells van fer abans. Un cop empresonat, De Miranda penà de presó en presó, ja no es lliuraria de les manilles des de La Guaira a San Juan de Puerto Rico fins esmorteir dos anys a Cadis, on moriria”.

Només escoltar Fermín Goñi, la boca aigua, ja passen ràpides les fulles en la imaginació d’aquest text encara per escriure, d’aquest pols entre dos colossos històrics que Llatinoamèrica ha mitificat: Simón Bolívar i Francisco de Miranda. Tot i que Goñi també guarda espai per un altre nom desconegut entre el gran públic que ell sabria convertir en pura literatura: “José Rodríguez Losada, el rellotger que creà l’enginy de la Puerta del Sol, l’home capaç d’assortir de rellotges a tot Londres en la segona meitat del segle XIX, un altre personatge de vida meravellosa i desconeguda, mereixedor d’un enfocament molt original”.

I pensar que milions de persones prenen el raïm a les ordres del toc de les seves campanes.... I abans de celebrar els èxits del seu llibre, no hi manca temps, només faltaria, per fer una passadeta a la situació del seu Osasuna de l’ànima. Essent nebot  d’un ex president del club, sempre hi ha temps per als rojillos, home, que si no, això no seria vida, ni seria res... Fermín Goñi, a Casa Amèrica Catalunya, s’apropa a la seva nova novel·la, potser la continuació de la diana assolida amb “Los sueños del libertador”  gràcies a “Liberando al libertador” , l’exposició sobre Bolívar.