“Als meus entranyables compatriotes, que em van fer l'immens honor d'elegir-me en dies recents com a membre del Parlament, en el qual s'han d'adoptar acords importants per al destí de la nostra Revolució, els comunico que no aspiraré ni acceptaré -repeteixo- no aspiraré ni acceptaré, el càrrec de President del Consell d'Estat i Comandant en Cap”. Amb aquestes paraules, recollides d'una carta publicada en l'edició avui del diari oficial cubà Granma, Fidel Castro ha protagonitzat un altre episodi per a la història en anunciar que abandona definitivament els seus càrrecs de President i Comandant en Cap de Cuba després d'exercir-los durant 49 anys.
Fidel Castro renuncia definitivament al càrrec de President i Comandant en Cap de Cuba
Castro diu que el seu estat de salut li impedeix desenvolupar aquestes atribucions i que “el meu deure elemental no és aferrar-me a càrrecs, ni de bon tros obstruir el pas a persones més joves, sinó aportar experiències i idees el modest valor de les quals prové de l'època excepcional que em va tocar viure”.Un dels primers a reaccionar a l'anunci històric de Fidel Castro ha estat el president dels Estats Units, George Bush, qui ha afirmat que “la renúncia de Castro hauria de significar el començament de la transició democràtica a Cuba”, missatge coincident amb els desitjos expressats per Javier Solana, responsable de la política exterior de la Unió Europea i el primer ministre britànic, Gordon Brown. Menys optimista, Alina Fernández, la filla “rebel” de Fidel Castro, ha assenyalat, des del seu exili als Estats Units, que “la renúncia de Fidel substancialment no canviarà res, la majoria dels cubans espera canvis dràstics que no es donaran” per subratllar a continuació que el seu pare ha presentat la “dimissió” degut “als seriosos problemes de salut” que pateix. El pròxim diumenge 24 de febrer, l'Assemblea Nacional, el Parlament de Cuba, es reunirà en la seva primera sessió després de les eleccions del passat 20 de gener. D'acord amb la llei cubana, en aquesta trobada els 614 nous diputats, entre els quals figura Fidel Castro, elegiran els 31 membres del Consell d'Estat, el president del qual exerceix alhora de cap d'Estat i de Govern. Raúl Castro, el germà de Fidel que ocupa interinament el poder des del 31 de juliol de 2006, és el candidat més ferm per succeir-lo. La renúncia de Fidel a la presidència de Cuba no impedeix que sigui elegit membre del Consell d'Estat i inevitablement mantindrà una gran influència política des del seu lloc de primer secretari del Partit Comunista de Cuba. Extractes de la renúncia de Fidel Castro“Coneixent el meu estat crític de salut, molts a l'exterior pensaven que la renúncia provisional al càrrec de President del Consell d'Estat el 31 de juliol de 2006, que vaig deixar en mans del Primer Vice-president, Raúl Castro Ruz, era definitiva... Era incòmoda la meva posició enfront d'un adversari que va fer tot l'imaginable per desfer-se de mi i en res m'agradava complaure’l... El meu desig va ser sempre complir el deure fins a l'últim alè. És el que puc oferir”.“El camí sempre serà difícil i requerirà l'esforç intel·ligent de tots... Ser tan prudents en l'èxit com ferms en l'adversitat és un principi que no pot oblidar-se. L'adversari a derrotar és summament fort, però l’hem mantingut a ratlla durant mig segle”.No m'acomiado de vostès. Desitjo només combatre com un soldat de les idees. Seguiré escrivint sota el títol “Reflexions del company Fidel” . Serà un arma més de l'arsenal amb el qual s’hi podrà comptar. Tal vegada la meva veu s'escolti. Seré curós. Gràcies Fidel Castro Ruz18 de febrer de 20085 i 30 p.m