Gabriel Gatti, professor titular de Sociologia de la Universitat del País Basc i coordinador del programa d’investigació Un mundo de víctimas, ha presentat al nostre auditori el seu llibre Desaparecidos. Cartografías del abandono (Turner, 2022). En conversa amb David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona i la moderadora de la sessió, la periodista Sandra Vicente, Gatti sosté que els desapareguts són un fenomen estructural global producte de l'abandonament, el vector de força del món contemporani que ha substituït la integració.
Veure vídeo íntegre de la sessió Presentació de llibre: “Desaparecidos. Cartografías del abandono”, de Gabriel Gatti (Uruguai)
Imatge central: d'esquerra a dreta, David Bondia, Gabriel Gatti i Sandra Vicente durant la sessió.
28/09/2022 / Barcelona
Gabriel Gatti, sociòleg: 'El terme 'desapareguts' és avui dia una icona pop'
“Els desapareguts d'avui no tenen ni veu ni paraula, ni cap accés per ser escoltats. Al nostre món hem generat tanta quantitat de merda que hi ha sumes importants d'éssers humans que han deixat de ser-ho. El meu llibre és una invitació a pensar-hi”, ha afirmat el sociòleg uruguaià, el pare i germana del qual van desaparèixer a Buenos Aires durant l'última dictadura cívico-militar argentina.
“Sóc portador de la “desaparició originària”, ha dit en al·lusió al passat familiar. “Per això, em va irritar molt la utilització del terme dins de la cultura pop. Després vaig entendre que la frivolització i banalitat amb què circulava la paraula era conceptualment meravellós en donar nom a un fenomen global produït pel vector de força abandonament de la societat contemporània”, ha afegit.
“Els desapareguts com a icona pop permet col·lectivitzar unes realitats que de manera diferent no existirien. A partir d'aquest terme, alguna cosa es pot fer i això és important”, ha afegit l'expert.
D'aquesta manera, el seu llibre Desaparecidos recorre des de la frontera sud a la recerca dels indocumentats que viatgen en pastera, fins a les ciutats perdudes que generen les grans capitals llatinoamericanes, passant per les fronteres mexicanes de Tijuana (nord) i Tenosique (sud) on es testimonia el maltractament als migrants, les cunetes de la guerra civil espanyola i les clíniques on es van robar nens i nenes en el tardofranquisme.
"Les noves desaparicions neguen l´accés als drets d´aquestes persones", ha apuntat David Bondia, que ha recordat que hi ha desapareguts que ni es busquen. “La majoria de desaparicions ho són per omissió. El dret s'ha d'adaptar a la realitat”, ha dit el Síndic de Greuges de Barcelona.
“Per acció o omissió, l'estat sempre és darrere de les desaparicions. Però aquest fenomen no és només una responsabilitat única de l'estat. La majoria de situacions estan relacionades amb la nostra pèrdua de sensibilitat amb les deixalles, aquells que han deixat de ser subjectes humans... Ara funcionem amb una dinàmica molt més brutal, la de l'abandonament. Calen formes noves de cartografia per anomenar i identificar aquest fenomen”, ha subratllat Gabriel Gatti.
