Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
30/08/2010 / Barcelona

Homenatge a Barcelona a Salvador Allende en el 40è aniversari de la seva elecció com a president de Xile

L’Ajuntament de Barcelona, a través del districte d’Horta – Guinardó, ha convocat un acte d’homenatge a Salvador Allende Gossens, president de Xile, el proper 11 de setembre, a la plaça que porta el seu nom situada al barri del Carmel amb motiu del quarantè aniversari de la seva elecció democràtica com a màxim mandatari del país andí.

L’acte de record començarà a dos quarts d’onze del matí amb unes paraules a càrrec d’Andreu Mayayo, a les que seguiran els parlaments de les autoritats que hi seran presents. El moment més emotiu de la jornada, sense cap mena de dubte, es viurà amb l’emissió per megafonia de les darreres paraules d’en Salvador Allende (1), enregistrades hores abans de l’assalt a la residència presidencial del Palacio de la Moneda de Santiago de Xile per part dels militars colpistes, encapçalats per Augusto Pinochet, en la idèntica data de l’11 de setembre, però del 1973, dia en que el president Allende va posar punt i final a la seva vida abans que tenir de cedir el poder als rebels. Després, l’homenatge seguirà amb una ofrena floral al bust d’en Salvador Allende, abans que el públic aplegat escolti l’himne nacional de Xile i Els Segadors i assisteixi a l’actuació del grup Sakapatú. Aquest acte compta amb el suport del Centro Salvador Allende, de l’Associació de Suport a les Organitzacions Populars Xilenes (Asopxi) i de Casa Amèrica Catalunya.  (1) Part final de la última al·locució de Salvador Allende a Radio Magallanes, l’11 de setembre del 1973:“…Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos, mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal a la lealtad de los trabajadores.El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse.Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor.¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!Éstas son mis últimas palabras y tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano. Tengo la certeza de que, por lo menos, habrá una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición”.