Casa America Catalunya

"Aquesta és la Terra nostra:
La Llibertat,
humans!"

Estimat Pere, Querido Dom Pedro.

Avui compleixes 90 anys de dignitat humana. Avui ets encara més savi, com aquells indígenes ancians que són la referència i saviesa del seu poble. Un "ocellet", vingut de l’Araguaia fins el riu Paraná, m´ha explicat que no pares de rebre visites d'éssers estimats, m'encantaria tornar a estar amb tu i els teus en aquests moments.

Avui ho estàs celebrant amb una multitudinària missa a São Félix i un dinar comunitari amb els teus amics, col·laboradors i, sobretot, amb el teu poble, aquell poble que t'agreix sincerament la teva incansable lluita per la justícia. Tot i que els poderosos de la regió intenten apagar el teu llegat, invisibilitzant als assassinats pel latifundi que hi ha enterrats al cementiri abandonat de São Félix; o destruint la primera capella on va començar la teva tasca a favor dels marginats, desvalguts i oprimits per l'avanç de la frontera econòmica capitalista, el teu llegat es viu, més viu que mai!!

El viatge
Recordo quan vaig viatjar per conéixer-te, van ser 1700 km des de la terra vermella del Paraná fins a São Félix do Araguaia. Com a historiador recordava aquelles peregrinacions que feien a l'edat mitjana per conèixer la vida dels homes sants. Jo, que no tinc cap religió, era conscient que anava a veure un "sant en vida".

Van ser quilòmetres i quilòmetres acompanyant l'avanç del capitalisme destructiu i deshumà. Ecosistemes sencers arrasats en nom del lucre de l'agronegoci, el nou El Dorado del segle XXI.
Vaig passar per sota de les flames dels incendis que arrasen la natura i vaig veure com el bestiar és millor tractat que els éssers humans, molts d'ells esclavitzats de forma moderna.

Van ser dos dies de viatge veient amb els meus propis ulls el que tu has denunciat durant tants anys. El Mato Grosso pot semblar la fi del món, però en veritat és l'inici del món, allà on indígenes i "posseiros" convivien en tolerància fins l'arribada del capitalisme predatori. La regió de São Félix, allà on tu vas començar a construir un nou món al costat dels dèbils, és l'inici d'aquest món anomenat "esperança".

Portes obertes
A l'arribar a casa teva la porta és sempre oberta a tothom, molts cops t’han intentat matar pero mai has tancat la porta de casa, sempre oberta per acollir a tothom. Al conéixer-te... emoció i llàgrimes es barregen en un emotiu sentiment d'estar cara a cara amb un ésser humà exemplar. Les nostres converses després de la missa del matí eren clarividents i exemplars, encara que el "germà Parkinson" ens limitava a poder parlar una hora per dia...

Varen ser les dues setmanes més intenses de la meva vida. Us imagineu que és tenir l'oportunitat d'aprendre amb en Pere? Recordo quan et vaig fer el pa amb tomàquet i fuet, acompanyat d'uns pinyons d'araucària del Paraná, quina cara de felicitat! Van ser dies d'intenses converses i posteriors reflexions mentre explorava els entorns del riu Araguaia. Quin home senzill i savi! Realment patrimoni de la humanitat. El "germà Parkinson" et complica la vida, però tu continues somrient a les adversitats.

El llegat
Pere, avui amb 90 anys d'història en majúscules, esperem que siguis feliç al veure els homenatges de la gent que t'estimem i t'admirem. A mi, personalment, tan sols em queda seguir humilment el teu llegat, el llegat de construir una societat més justa i humana. Jo ho faig des de l'educació universitària dels meus joves alumnes, fills de camperols, i tú i els teus des de la religió... Cadascú en el seu camp, amb la passió d'un català brasiler que estima profundament "nuestra América Latina”, el nostre Brasil continental.

La teva senzillesa i la teva vida allunyada dels béns materials és una inspiració. Continuarem amb el barret de palla per protegir-nos del sol i amb els "chinelos" als peus al llarg de la "caminada".

Pere, tu ets el far que ens guia en aquest context històric obscur i de retrocés de la democràcia, de la llibertat i de la igualtat. Avui ja no són els militars que fan cops d´estat, avui són els jutges i polítics corruptes, tant al Brasil com a Espanya. Enfront l'augment de la intolerància al món només ens queda el teu exemple, la teva tolerància, el teu pacifisme, la teva lluita incansable sense patir per ser mort.

Que por molts anys ens continuïs il·luminant el camí! La teva llum mai s'apagarà entre els que volen construir fermament un món millor.

Gràcies pel teu exemple, gràcies pel teu humanisme universal!

Zeus Moreno Romero